«Vaig acabar el dia plorant»
El personal que va vigilar el fiasco de les oposicions del 29 d’abril només va rebre un curs de 90 minuts. Una treballadora subcontractada per a l’organització dels exàmens de la Generalitat explica l’estrès, l’angoixa i la frustració de la tensa jornada.
«Vaig acabar plorant», explica una treballadora subcontractada per a les oposicions de la Generalitat del dissabte 29 d’abril. Estrès, angoixa o frustració són alguns dels sentiments amb què la Marta i dos treballadors més descriuen la seva experiència durant el fiasco en què es va convertir el procés. La Generalitat culpa Cegos, l’empresa encarregada de la vigilància dels exàmens, i Cegos culpa la Generalitat. I enmig un personal –novell majoritàriament– amb una única preparació per gestionar més de 13.500 opositors i 72 proves d’una formació de 90 minuts i per videoconferència, que cadascú va fer des de casa seva. «Quan em van explicar què havia de fer aquell dia no paraven d’insistir que no em preocupés, que tot estava sota control i que mai fallava res. Clarament no va ser així», diu la Paula. Aquesta noia va ser contractada per una empresa de treball temporal (ETT) unes setmanes abans de les proves. Li van prometre 70 euros per un dia de feina en cap de setmana. Dos dies abans de les proves es va connectar per videoconferència a una sessió que impartia personal de l’empresa Cegos.
Una hora abans que començar, el personal de la subcontracta va ser citat a les facultats on estaven convocats els 13.500 candidats. «L’aula que havia de vigilar no estava oberta, vaig haver de recórrer mitja universitat per poder trobar algú que l’obrís. Després no tenia bolígrafs, ni fulls en blanc, només els exàmens. Es van presentar tres persones més de les previstes i no hi havia cadires per a tothom; es van haver de quedar fora de l’aula fins que van portar més cadires i van poder seure... tot va ser un caos», recorda la Paula.
«Hi ha errors en la pregunta 30 del model 2 i en la 31 del model 1, ¿què faig?». «No tenim fulls en blanc, els he dit que vagin escrivint a la part del final de l’examen tret que arribin més fulls i els pugui repartir». «A la meva aula falten 12 persones per ubicar». «Em falta la llista de persones». Són només alguns dels missatges que el personal d’organització s’anava intercanviant per WhatsApp. «Ho sento, però això és un descontrol», resumeix un altre. Haver-hi poc material o mal repartit va explicar part dels retards, que en alguns casos es van allargar una o dues hores. «Els opositors se n’anaven adonant que jo no tenia cap control sobre la situació, les queixes anaven en augment i jo cada cop estava més nerviosa, perquè no els podia donar cap explicació», explica la Paula.
Problemes logístics
«A la meva classe es van comportar com nens petits... petits i maleducats. A la del costat un auxiliar es va trobar tan angoixat que va sortir corrents i se’n va anar cap a casa a mitja prova. La gent va aplaudir», diu el José. Un total de 3.678 persones es van queixar per escrit a la Generalitat que la seva prova va començar amb retard. «Abans no havia treballat mai en una cosa així i com jo molts dels meus companys», afirma la Marta. La falta d’experiència els va jugar una mala passada, tot i que els tres coincideixen que els problemes logístics van ser el principal forat per on es va anar descontrolant la jornada. A moltes aules o sobrava gent o faltaven cadires. Un total de 2.475 persones es van queixar per escrit a la Generalitat que l’espai habilitat era inadequat.
«A mi em van deixar sol al capdavant d’una aula, quan durant la formació em van explicar que sempre hi hauria algú per supervisar-nos o donar-nos un cop de mà. Era un problema, perquè no podia deixar sortir ningú per anar al lavabo. Un total de 1.060 persones es van queixar per escrit a la Generalitat que havien presenciat sortides no controlades de l’aula.
Tot i que els opositors de l’aula del José no van ser els únics que no van poder anar al lavabo en tot el dia. «Vaig començar a les 8 del matí i fins passades les 4 de la tarda no vaig poder ni menjar, ni beure ni res», recorda. «Quan vaig acabar no pensava res més que seure i menjar alguna cosa», coincideix la Paula. «Va ser un dia horrible, espero cobrar al més aviat possible i oblidar-me’n», acaba dient el José.
■