Paga’m o et rebento el final de ‘Succession’
La vaga dels guionistes de Hollywood per un augment salarial
Aturada de bolis caiguts. Resulta que el principal sindicat de guionistes de Hollywood, el Writers Guild of America (WGA), s’ha declarat en vaga per exigir millores salarials i laborals, posant en perill els talk shows nocturns, habituals de la graella televisiva dels Estats Units, i la continuïtat de sèries i pel·lícules, el Sant Greal de la indústria de l’entreteniment. Se succeeixen, doncs, els piquets a Los Angeles i Manhattan, davant els estudis de les grans companyies cinematogràfiques, les de tota la vida, com la Universal, la Paramount o la Warner Bros, i les seus de les noves productores, com Netflix, Amazon, Apple, Disney+ o HBO.
Aquí està la clau, en les plataformes de streaming, en els canvis que ha introduït l’era de la televisió digital. Si abans de la seva irrupció una sèrie li garantia al guionista més o menys unes 20 setmanes de feina, ara s’han comprimit a la meitat. I amb un equip de treball més reduït. O sigui, fer més en menys temps i per menys diners, el mantra de l’època que ens ha tocat viure.
Els escriptors també demanen la seva part al pastís de les regalies (els residuals); és a dir, la quantitat compensatòria que els correspon per cada transmissió de les obres que firmen (en les plataformes digitals és gairebé impossible calcular el nombre de vegades que un producte és vist per l’audiència). Així mateix, planeja sobre el seu cap el temor que la intel·ligència artificial acabi prenentlos la feina.
ALEXA, ¿EL SUBSTITUT?
Sens dubte, els treballadors estan fent gala de creativitat i enginy, insubstituïbles en el seu ofici, a través de les pancartes que enarboren en les protestes: «Alexa no ens reemplaçarà»; «¿Volien drames? ¡Aquí tenen una mica de drama!»; «Paga els teus guionistes o t’esbudellaran Succession»; «Has fet emprenyar el creador de The Wire». A una mascota li van penjar un cartell que deia: «El menjar de gos és car».
El Hollywood clàssic sabia que no hi ha bon cine sense guionistes, que l’embrió bàsic d’una pel·lícula batega en les paraules que enllacen una història amb ganxo, i per això va donar feina a escriptors d’enorme talent, com Faulkner, Scott Fitzgerald o Raymond Chandler. Però ja hem passat de pantalla. Avui a la indústria li interessa la producció en sèrie de les sèries, històries previsibles, fórmules gastades de consum i oblit ràpid, el plagi del plagi, amb personatges de cartró pedra. Papilles. Talla i enganxa. Droga barata. Com les samarretes cosides a Bangladesh. Com els tomàquets que tenen gust de plàstic de megahivernacle.
■