A l’espera del pròxim Coti
La cançó Coti x Coti del grup The Tyets s’ha convertit en una de les sensacions de l’any. El més comentat han sigut els seus diferents ritmes musicals, del rap a la sardana, que busca reivindicar. Molta menys atenció s’ha prestat a la lletra, en la qual alguns hem observat una precisa anàlisi del que poden representar les bombolles financeres. El Coti, que mou els mercats, és un actiu el valor del qual no para de créixer i generar lírics dubtes sobre si s’han de continuar comprant o no. La cançó esmenta l’ús de la informació privilegiada –entengui’s rumors– que genera realitats i invencions.
El Coti pot ser l’acció d’una empresa, una criptomoneda, un conjunt d’obres d’art contemporànies, un segell, un bo sobirà o empresarial, pedres precioses, una vivenda o fins i tot un bulb de tulipa. La capacitat que han tingut els mercats al llarg de la història per generar tota mena de bombolles ha sigut infinita. A mitjans del segle XVII, als Països Baixos es va desenvolupar una de les manies financeres més estudiades, fins i tot cinematografiades, de la història. Un bulb de tulipa exòtica procedent de les Índies Orientals podia arribar a valer més que una mansió a Amsterdam. Endeutar-se per comprar bulbs es va convertir en el més natural. El valor de la tulipa, que no parava de pujar, sempre era molt més gran que el deute en què s’havia incorregut.
Fins que un dia... patapam. L’oferta de bulbs al mercat s’incrementa gràcies a les expedicions navilieres a l’Extrem Orient que permeten que es vagin enriquint els intermediaris. Com que la demanda no puja al mateix ritme que la quantitat de bulbs de totes les espècies que arriben a Holanda, els preus comencen a caure. Qüestió de corbes. Els propietaris de bulbs que es van endeutar amb la il·lusió que eren multimilionaris s’arruïnen d’un dia per l’altre. La tulipa deixa de ser el Coti de moda. Amb el pas del temps, la història ha acabat reconquerint aquesta flor gràcies als camps de tulipes que adornen els Països Baixos en aquestes dates, i que generen bons beneficis per als seus propietaris.
A la novel·la Fortuna, llibre escrit per Hernán Díaz, s’analitza esplèndidament què va passar als mercats de valors americans als anys 20. El protagonista és un banquer, definit com a fabricant de diners, que té l’habilitat de vendre els seus actius –valors d’empreses– abans del crac del 1929, i els guanys del qual li serveixen per convertir-se en una de les persones més odiades del seu país per moltes tasques filantròpiques i noves inversions que realitzi.
Quan algú compra avui un Coti que es posa de moda no sempre fa els deures. Aquests consisteixen a predir quin pot ser el valor futur d’aquest actiu a partir de l’anàlisi de la situació de mercat actual de l’empresa o la matèria primera. Si aquesta compra s’ha finançat amb deute, la pujada dels tipus d’interès pot acabar convertint el valor del Coti en un reble i al seu propietari en molt mala posició. ¿I els Tyets? A esperar si són flor d’uns mesos o un coti musical.
■
Un Coti pot ser l’acció d’una empresa, una criptomoneda, un conjunt d’obres d’art actuals, un bo, pedres precioses o un bulb de tulipa