Llistes paritàries i parasitàries
Algú ha abandonat un puzle al meu carrer, recolzat en un arbre. Sembla encolat, deu tenir unes dues mil peces i és el reflex d’un paisatge suís Segons la CUP, paritat significa que hi hagi més dones que homes. No hi ha gairebé res que entenguin gaire
A la CUP no entenen gaire el que significa la paritat, de fet no hi ha gairebé res que entenguin gaire, però el concepte de paritat els és especialment aliè. Segons el diccionari, paritat significa «igualtat de les coses entre si», d’aquí ve, per qüestió de paritat, que la llei prohibeixi que en les llistes electorals hi hagi més del 60% de representació d’un mateix sexe. Com que, a més de no entendre-hi de gairebé res, a la CUP tampoc no saben comptar, han inclòs en algunes llistes més del 60% de dones, així que la Junta Electoral les ha impugnat perquè no són paritàries. No ho entenen.
Ja he dit que no entenen gairebé res, aquesta és la principal qualitat que s’exigeix a qui pretén afiliar-se a aquest partit. Consideren que les seves llistes són correctes perquè, al seu parer, paritat significa que hi hagi moltes més dones que homes. A veure qui li fa entendre, a aquesta gent que no entén res, que en aquest cas les llistes no es dirien paritàries, sinó femenines.
Confusió
Comprenc que a la CUP hi hagi una certa confusió a l’hora de confeccionar llistes, així que tal vegada l’error deu haver sigut involuntari. Entre el costum que tenen de parlar sempre en femení, ja siguin homes o dones, i la pinta que tenen els uns i les altres, es fa difícil distingir a quin sexe pertany cadascú, per no dir si a això s’hi afegeix la moda –reivindicativa però moda– de no depilar-se per lluitar contra l’heteronosequè. Així no hi ha manera de confeccionar una llista paritària. Que
Entre el costum de parlar sempre en femení i la pinta que gasten, es fa difícil distingir a quin sexe pertany cadascú
els pèls no ens impedeixin veure el bosc: si ja entre ells –o elles, jo què sé– es confonen, més improbable és encara que la Junta Electoral sàpiga amb exactitud si els components de les candidatures són mascles o femelles, no pretendrem que els jutges facin de sexadors i vagin a palpar el baix ventre dels candidats per decidir si la llista compleix o no amb la paritat, i menys sense cobrar un plus de perillositat.
Una altra cosa seria si parléssim de llistes parasitàries, tal vegada van entendre això, no sé si he comentat que no entenen gairebé res. Van pensar que es tractava de confeccionar llistes parasitàries en lloc de paritàries, i van creure –amb bon criteri– que n’hi havia prou que les formessin candidats amb poc amor al sabó i amb abundància de microfauna entre els pèls, del cap o no, així com entre els plecs del vestuari. Això ho aconsegueixen amb escreix, només se’ls ha de veure, per això la seva oposició als insecticides.
Viure dels altres
Una variant diferent de les llistes parasitàries és l’elecció d’autèntics paràsits per integrar les candidatures, és a dir, candidats disposats a viure dels altres sense oferir res a canvi, encara que sigui causant-los perjudici. És clar que la CUP compleix també els requisits d’aquesta accepció de llista parasitària, si bé cal reconèixer que la resta de partits no es queden enrere.
En definitiva, a la CUP l’assisteix tota la raó a l’hora d’acusar d’arbitrarietat la Junta Electoral per haver impugnat les seves candidatures, ja que ha procurat que siguin tant paritàries com parasitàries, per si de cas. Ells –o elles– compleixen àmpliament en tots dos supòsits, ja que ningú pot afirmar a quin sexe pertanyen els candidats i, en canvi, estan més que disposats a aprofitar-se dels altres. Això sí que ho entenen.
■
Albert Soler es periodista