Mortaldat de peixos al delta de l’Ebre per l’aigua salada
La setmana que ve se celebraran diverses reunions per estudiar com assegurar les aportacions d’aigua dolça a l’ecosistema.
El delta de l’Ebre sencer continua pendent que l’aigua dolça arribi a les llacunes, molt amenaçades per la sequera. Els experts fa dies que avisen que sense l’aportació necessària no només està en risc la collita de l’arròs, sinó també una biodiversitat única. De fet, en les últimes hores s’ha detectat un episodi de mortaldat de peixos. Es tracta d’espècies invasores (principalment carpes) que no estan acostumades a la salabor de l’aigua, però igualment és un avís del que pot passar si la quantitat de sal a l’aigua supera els límits habituals.
Carpes mortes i també un silur es poden observar des del mirador de l’Embut. Es tracta d’una zona de pas típica per a turistes i ornitòlegs, perquè és a prop del complex de la Casa de Fusta, davant la llacuna de l’Encanyissada. La torre d’albirament és un bon lloc per contemplar ardeids, una família d’aus de bec llarg i normalment punxegut, sobretot martinets i bernats pescaires, que s’alimenten de petits animals subaquàtics.
Resisteixen les autòctones
Aquests últims dies, no obstant, el que més crida l’atenció són els peixos morts que floten a la superfície. Aquestes carpes no són aliment per a la fauna protegida ni haurien d'estar dins de l’ecosistema. En aquest punt sorgeixen dues preguntes. ¿Per què han mort aquests animals invasors? ¿Pot passar el mateix amb la fauna autòctona?
Respon a la primera qüestió el director del parc natural, Francesc Vidal, de manera molt didàctica: «L’espai s’estava assecant perquè els arrossars encara estaven buits. Per aquesta raó es va deixar entrar aigua de la llacuna (l’Encanyissada), per evitar que s’eixugués del tot. Aquesta aigua té més salinitat, per això han mort les carpes».
Sobre les possibles conseqüències en la fauna autòctona, Vidal afirma: «Tothom està nerviós per la sequera i és normal. Però s’ha de mantenir la calma. Ni els flamencs han desaparegut (de fet, estan criant) ni s’està morint la fauna autòctona, que ja està acostumada a cert grau de salinitat». Riet Vell és un dels espais naturals que normalment congrega ornitòlegs aficionats. Aquests dies amb prou feines disposa d’una fina làmina d’aigua.
Vidal sí que reconeix, però, que si l’aigua finalment no arriba a les llacunes i les badies, les aus, amfibis i peixos podrien tenir problemes. Malgrat tot, confia que no s’arribi a aquest punt. «Tenim diverses reunions previstes per buscar solucions i decidir com aconseguim fer arribar l’aigua dolça fins a aquests espais, tot i que els arrossers tinguin l’ordre de no desaiguar», detalla.
Cicle natural
El responsable del parc natural afegeix un altre aclariment important: «Algunes llacunes funcionen a través de l’aigua del riu directament, sense haver de necessitar els canals. Per exemple, la zona del Canal Vell, l’Alfacada o l’illa de Buda. Hi ha maresmes que segur que sobreviuran».
Aquesta concreció és important, perquè quan el Govern parla d’assegurar el cabal ecològic es refereix a l’aigua que arriba al Delta pels canals, però també pel curs de l’Ebre. Dit d’una altra manera: no es pot sacrificar tot el cabal del riu per alimentar els canals. Vidal entén molt bé i comparteix la inquietud d’arrossers i naturalistes. És conscient que cal trobar la fórmula perquè els arrossers disposin d’aigua (malgrat la restricció del 50%) i el Delta sobrevisqui. En aquests moments, els responsables del parc no tenen cap altre objectiu en el qual treballar.
El Delta és un dels principals aiguamolls d’Espanya juntament amb Doñana, un espai cada vegada més precari i ara immers en la polèmica per l’ampliació dels regadius. I en aquest punt hi ha un consens inequívoc: l’ecosistema climàtic del delta de l’Ebre no es pot deixar morir.
■