«Es fan massa pel·lícules dolentes de superherois»
L’èxit de les dues primeres entregues Guardianes de la galaxia va convertir James Gunn en una de les figures de referència del cine de superherois, però això no va impedir que Disney –propietària dels estudis Marvel– l’acomiadés a causa d’uns tuits ofensius que havia escrit en el passat. Mesos després va ser readmès per dirigir l’esperada entrega de la saga, que ara arriba a les pantalles de tot el món; en aquesta, el grup de justiciers titular s’ha d’enfrontar a l’amenaça que el turbulent passat d’un dels seus membres, l’os rentador Rocket, suposa per a la seva pròpia existència. Es tracta de l’última pel·lícula que Gunn, nomenat president i codirector executiu de DC Studios, dirigeix per a Marvel.
— Ara que la seva tercera entrega veu la llum, ¿diria que la trilogia és tal com vostè la va imaginar al seu dia?
— Exactament igual, per bé o per mal. Des del principi vaig sentir que, entre tots els personatges de la saga, el seu veritable protagonista és Rocket, l’os rentador parlant. I per això vaig voler dedicar aquesta tercera cinta a explorar els seus orígens, i com va ser obligat a convertir-se en una cosa que no volia ser i que no hauria de ser.
— En alguna ocasió ha esmentat que Rocket té alguna cosa d’autobiogràfic. ¿En quin sentit?
— Rocket és un paio petit que, de vegades, és cruel amb els altres i posa distància amb la resta del món perquè, d’aquesta manera, mira d’ocultar les seves pors i la seva vulnerabilitat. I jo m’identifico amb aquesta actitud. Amb el temps he après a relaxar-me i treure’m la cuirassa, però durant molts anys vaig recórrer a la ira, i l’humor negre, i el cinisme, per protegir-me de la gent i evitar tant sí com no que em fessin mal.
— Després d’aquesta pel·lícula, no s’espera que en dirigeixi cap altra per a Marvel en un futur pròxim. ¿Treballar a DC li atorgarà més llibertat de la que ha disposat fins ara?
— Per descomptat, perquè a DC ara jo soc el que mana, així que puc fer el que em doni la gana. Dit això, vull que quedi clar que, independentment de les dificultats puntuals que la nostra va travessar en el passat, a Marvel sempre em van donar llibertat creativa total; mai han mirat d’influir les meves decisions artístiques. És només que jo tinc una manera diferent de pensar en les pel·lícules de superherois. Crec que és important deixar que, encara que es mantinguin connectades entre si, siguin diferents les unes de les altres i tinguin totes una personalitat distintiva. Les que componen
Guardianes de la galaxia, en realitat, no s’assemblen a cap altra de les pel·lícules de Marvel. Segons la meva opinió, ni tan sols són cine de superherois. Per mi, la saga és més aviat una òpera espacial.
— ¿Com creu que ha evolucionat com a cineasta des que va dirigir la primera entrega de la saga?
— ¿A més d’haver millorat com a persona? Abans de dirigir la primera entrega vaig haver de convèncer diverses persones que la meva visió de la saga era l’adequada. I des d’aleshores
— No es fan massa pel·lícules de superherois; es fan massa pel·lícules dolentes de superherois. I, sí, moltes són massa semblants. Hi ha una tendència a fer-les massa aparatoses i a acabar-les amb una batalla gegant en el tercer acte que no té necessàriament a veure amb la trama. I la majoria solen centrar-se en la salvació de l’univers, i això no té dramatisme perquè, òbviament, l’univers no serà destruït. A l’espectador li interessa molt menys veure una pel·lícula en la qual l’univers està a punt de desaparèixer que una pel·lícula en la qual un os rentador està a punt de morir.
— Algunes de les últimes pel·lícules estrenades per Marvel han funcionat pitjor del que s’esperava en taquilla. Ara que vostè estarà al capdavant de DC, ¿què li sembla que la productora rival estigui en crisi?
— Jo no les consideraria rivals. Com millors siguin les pel·lícules de Marvel, millor li anirà a DC, i viceversa. L’ideal és que totes dues facin bones pel·lícules. Si els espectadors veuen una mala pel·lícula, se li treuen les ganes de gastar a veure’n d’altres.
— ¿Consideraria la possibilitat de fer pel·lícules no de superherois?
— Només tinc temps per als superherois. Per a mi són com grans joguines, i m’ho passo molt bé jugant amb ells. Quan me’n vaig al llit, l’últim en el que penso són grans coreografies d’acció protagonitzades per superherois. No puc evitarho. Soc com un nen.
■
Els organitzadors de l’Arts d’Estiu van remarcar la voluntat del festival de ser multidisciplinari, anar més enllà de la música, i aquí hi ha propostes com la de l’espectacle de l’humorista Ángel Martín (15 d’agost) i l’espectacle de màgia de Jorge Blass (16).
L’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, va assenyalar en l’acte que l’Arts d’Estiu és un festival que «no s’ha comprat, s’ha fabricat», i va destacar que ofereix la possibilitat poc comuna d’«escoltar música amb els peus pràcticament a l’aigua», ja que l’escenari està a escassos metres del mar. Les entrades per a la vintena de propostes de l’Arts d’Estiu estan des d’ahir a la venda a la pàgina web de la mostra a uns preus que oscil·len entre els 15 i els 75 euros.
■
«Les restriccions de diners estimulen la recerca de solucions originals i intrèpides»