Barreja d’estils menys ‘happy’

Els barcelonins Stay Homas publiquen ‘HOMAS’, el seu segon treball, on es distancien de les seves alegres cançons de temps pandèmic. El presentaran el 8 de juliol al festival Cruïlla.

Els integrants de Stay Homas ja no viuen en aquell àtic del carrer de Balmes de Barcelona des del qual van amenitzar el confinament del 2020. S’han «divorciat», diuen cordialment, però es podria dir que porten aquell apartament amb ells allà on van. D’això va el seu segon disc, HOMAS –així, en majúscules–, posant l’accent en la llar com a estat mental. «Un disc en el qual deixem entrar la gent a casa, o portem casa nostra a la seva», resumeix un dels integrants, Klaus Stroink.

Han passat tres anys i no han parat, ampliant-se en escena (allà són sis) i publicant nombrosos singles, així com un epé, de manera que ara HOMAS no trenca un silenci precisament. Les seves 14 cançons són totes d’estrena i reflecteixen el caràcter del grup com a melting pot d’estils i d’estats emocionals. La idea inicial, explica Guillem Boltó, era «unificar una mica el so», però després va passar el que va passar. «Al fer les cançons vam veure que continuàvem tenint moltes inquietuds diferents i que volíem mostrarles totes».

Així que HOMAS combina miniatures acústiques com incursions electròniques més aparatoses, i fins i tot un número filo-punkpop, Me da igual, delator del gust per bandes dosmileres com Green Day i Blink-182. «És un tema una mica any 2000, sí, però vist des del 2023, perquè la veu està bastant rebentada d’autotune», fa notar Stroink. Amb tanta diversificació de sons, ¿on és la identitat de Stay Homas? «És el que mirem d’esbrinar des que vam començar», admet Rai Benet. «Estem en això. La gent veu més connexió entre les nostres cançons que nosaltres mateixos: el tipus, les veus... No ho sé. Crec que estem més perduts del que la gent percep».

Si, en els seus inicis, Stay Homas era abans que res portadors de bones vibracions, amb el seu missatge de relativitzar la calamitat pandèmica (recordem aquella invitació, potser una mica innocent, a «disfrutar del confinament» a Gotta be patient), ara estimen que el nou repertori «no és tan summament happy» i que presenta «temes més emotius i melancòlics, i més profunditat», assenyala Klaus Stroink. Pot sorprendre que, en aquests temps de duets i featurings, aquest treball només inclogui una col·laboració, la de The Tyets. «El disc ens ho demanava així. Ens semblava bé que fos una cosa molt nostra».

El grup critica «l’obligatorietat d’adoptar un discurs polític per fer música»

Un bufet lliure

Tot i que els tres músics provinguin del circuit català de la música festiva (han format part de bandes com Doctor Prats i Búhos), això seu té un altre caire, i alhora no encaixa amb l’ara pròspera música urbana. Stay Homas ha trobat un espai propi, apartat dels corrents dominants. «I això ens porta dificultats, perquè la gent no t’ubica amb facilitat, però ens hem forçat a fer el que ens ve de gust fins a les últimes conseqüències», medita Rai Benet. Ens va el «picapica» i el «bufet lliure», apunta. «Hem menjat tant del mestissatge heretat dels nostres grups com de la música urbana i el rock per fer-nos el nostre plat combinat».

El que queda fora del seu radar és la política, que ha sigut bastant present en l’ambient de l’última dècada, i ells hi han advertit signes d’oportunisme. «Veus amb claredat quan una consigna política té una finalitat que no és política, sinó de màrqueting», reflexiona Rai Benet. «Però algú em deia que moltes famílies s’han trobat aquests anys per activitats