LONGARONE > TRE CIME DI LAVAREDO

FOSSACESIA MARINA 183 km

D’aquesta manera, el Giro es converteix en una bèstia humana en la fase final, amb el deteriorament físic a què arriben els corredors; un Roglic que ja va perdre el Tour a un dia de París (2020, davant Pogacar) i un Evenepoel que encara no s’ha examinat en ports de primeríssim ordre, com els Alps dolomítics, on s’encarrilen ports de manera consecutiva. Abans de pujar als Tres Cims de Lavaredo s’han de superar el Passo Campolongo, el Passo Valparola i el famós Passo Giau; a excepció del primer, tots a més de 2.000 metres d’altitud, on es pot perdre un Giro per més que es porti el cognom Roglic o Evenepoel.

«Estic en el meu pes ideal i només percebo bones sensacions. Després de la Volta (va acabar segon) els meus dubtes a la muntanya amb Roglic van desaparèixer per complet», va dir Evenepoel. El duel està servit amb només set espanyols en escena –Carlos Verona és el més ben preparat– però sense opcions d’acabar vestits de rosa.

■

La sensació que deixa el jugador d’El Palmar és que ja només falta saber a qui guanyarà demà a la gran final per tancar el cercle (18.30; TDP). Ningú sembla estar ara mateix en disposició de rebatre el més mínim el número 2, que ja va per la 20a victòria consecutiva en terra espanyol.

Ningú ha guanyat més en argila en el que va de temporada que el pupil de Juan Carlos Ferrero (18 partits), que està a un triomf de convertir-se en el líder de la Race 2023, passant per davant del moscovita Daniïl Medvédev.

A la final de demà buscarà el seu quart títol de l’any, el tercer en terra, i tornar al número u. En cas de confirmar-se la seva victòria a Madrid, en tindria prou de jugar un partit a Roma per arribar com a número 1 a Roland Garros.

■