La decadència d’un PSG en flames
El cisma per la sanció a Messi aviva la crisi d’un club que no ha sigut capaç de regnar a Europa malgrat els 1.500 milions gastats en fitxatges pel xeic Al-Khelaïfi des del 2011.
El temps ha demostrat que els diners no sempre compren la felicitat. Ho ha intentat de totes les maneres Nasser al-Khelaïfi des que va desembarcar al París Saint Germain l’octubre del 2011 amb l’únic objectiu de convertir el club francès en el rei d’Europa.
El seu somni es va transformar en obsessió, però ha sigut impossible. Ara, el PSG viu els pitjors moments del mandat qatarià, amb una sensació de crisi i desintegració que pot acabar molt malament. Els ultres han agafat el protagonisme i exigeixen «netejar el vestidor de jugadors paràsit». En aquesta categoria situen Neymar al capdavant, però Messi també és en una diana que ha atrapat, fins i tot, Mbappé.
Galtier, amb les hores comptades
El 8 de març es va consumar un nou fiasco del PSG a la Champions. Ja es preveia un duel dur amb el Bayern, però tot va ser molt més fàcil del que s’esperava per al conjunt alemany. L’equip de Christophe Galtier, que també té les hores comptades al club, tot just va comparèixer en una eliminatòria que va exposar l’ocàs d’un grup d’estrelles sense ànima.
Eliminat a vuitens a Europa i fora de la Copa, al PSG només li queda la Ligue 1, un campionat que lidera per davant del Marsella malgrat haver perdut tres dels seus quatre últims partits a casa. Si no hi ha una catàstrofe, es proclamarà campió sense pena ni glòria. L’afició enutjada no en tindrà prou amb aquest títol. Una de les imatges de la setmana ha sigut la dels ultres del PSG insultant a l’uníson Messi i Neymar. La directiva es va veure obligada a reforçar la seguretat davant els domicilis de tots dos, així com a les instal·lacions d’entrenament. Verratti, nefast en l’eliminatòria contra el Bayern, és un altre dels més criticats en una entitat en flames.
El viatge no autoritzat de Messi a l’Aràbia Saudita li va comportar una suspensió de dues setmanes, un càstig que la premsa francesa va interpretar clarament com un senyal que anticipa l’adeu de l’astre. Le Parisien va arribar a publicar que Leo ja no vestirà més la samarreta del PSG. L’argentí va demanar disculpes divendres, però es va quedar fora de la llista del partit d’avui contra el Troyes. Leo Messi, de 35 anys, acaba contracte el 30 de juny i busca una sortida, ja sigui al Barça, a l’Aràbia Saudita o a Miami.
«Veurem quan torna i què passa. Hi ha un gran desfasament entre el que s’escriu i el que vivim diàriament aquí», va afirmar Galtier, que no ha sigut capaç de dirigir amb encert una plantilla valorada en 900 milions d’euros. El tècnic marsellès va ser el sisè experiment d’Al-Khelaïfi. El xeic va acomiadar Antoine Kombouaré el desembre del 2011 quan anava líder de la Lliga per fitxar Ancelotti. Després arribarien Blanc, Emery, Tuchel, Pochettino i Galtier.
Cap va aconseguir la Champions. Tuchel va ser qui es va quedar més a prop al perdre la final del 2020 contra el Bayern. Fins a 40 milions s’ha gastat el xeic per acomiadar entrenadors, una xifra irrisòria comparada amb els 1.500 quilos invertits en fitxatges. El desemborsament més alt van ser els 222 milions pagats per Neymar el 2017. El brasiler, que té contracte fins al 2027 i cobra 46 milions anuals, és ara el jugador més odiat per l’afició.
El Col·lectiu Ultra París va criticar en un manifest la política de fitxatges del club, que ha «bastit ponts d’or als mercenaris i a estrelles al final de les seves carreres que són mers venedors de samarretes». Ney ha tingut 24 lesions des que va aterrar a París. Acumula més de 700 dies de baixa i s’ha perdut 120 partits.
Els seguidors més radicals han generat un clima irrespirable en un club que ha fracassat en l’intent de dominar Europa. Amb Messi volent marxar, Neymar assetjat pels ultres i Mbappé amb els eterns dubtes sobre el seu futur, s’acosta un estiu ple de turbulències a París.
La planificació esportiva, liderada per Luis Campos, ha fracassat en totes les línies, no només en atac, on s’han acumulat estrelles sense sentit. També al darrere, amb 17 porters fitxats en poc més d’una dècada. Cap va arribar a tancar amb clau, començant per l’últim inquilí, un Gigi Donnarumma amb més ombres que llums. ■
Els ultres exigeixen a la cúpula que netegi el vestidor de «paràsits i mercenaris»