La guerra sense treva (ni drets) contra les ‘maras’

El president salvadorenc, Nayib Bukele, està guanyant el pols contra el crim organitzat amb mètodes irreconciliables amb l’Estat de dret. «Sense ‘maras’ i sense democràcia», va denunciar en un editorial ‘El Faro’, principal mitjà de comunicació del país.

La guerra estatal contra les maras es deslliura al Salvador de Nayib Bukele per terra, mar i fins i tot videojoc. Pla Control Territorial: Extracció, impulsat pel mateix Govern autocràtic, ha tingut milers de descàrregues telefòniques. L’aplicació, desenvolupada per Restless Games Studio, permet a l’usuari «unir-se» al combat contra les bandes Mara Salvatrucha-13 (MS13), les faccions del Barrio 18 o la Mao-Mao, ja sigui en qualitat d’«un aguerrit» policia d’elit o, també, ser un avatar del mateix Bukele. Del que es tracta és d’«acabar amb els criminals» i «posar fora de perill la població».

La victòria en el món virtual, com en el real, suposa la presó o la fugida dels malvats del país. Guatemala, Costa Rica, Mèxic i Hondures han començat a coordinar accions per evitar la inserció de «clicas», com es coneixen les estructures cel·lulars d’aquestes organitzacions. Xile també contempla des de fa setmanes el perill. La derrota d’aquests grups i el procés forçat de dispersió d’aquells que no han sigut capturats per les forces de seguretat o militars pot arribar també a Europa, especialment Itàlia i Espanya.

El Faro, el principal mitjà de comunicació salvadorenc i, a més, una pedra a la sabata de Bukele, per denúncies sistemàtiques que li han valgut la censura i la persecució, considera que les colles que van arribar a assolar aquest país «ja no existeixen» en la dimensió que ha aterrit una societat. La victòria de què es vanta el president ha tingut un enorme cost. «Sense maras i sense democràcia», va dir la publicació en un dels seus editorials.

Problema migratori

Les colles van ser en principi un problema migratori i una derivació de la Guerra Civil que va obligar molts salvadorencs a abandonar el país entre el 1980 i el 1992. Es van instal·lar a Califòrnia. Després, milers d’ells van ser deportats pels Estats Units. Finalitzat el conflicte, les seves estructures van prosperar al Salvador fins a convertir-se en despietats exèrcits juvenils dedicats a l’extorsió, el contraban i el narcotràfic. Quan l’Estat va posar el seu ull en el problema, ja era tard. Ara, romanents de maras i altres faccions tornen a sortir del país per les condicions internes. Es tracta, per a aquestes bandes, o el que en queda, d’eludir els controls fronterers. No és una tasca senzilla, han d’amagar els signes que els delaten: aquest mar de tatuatges als rostres i els cossos que alguna vegada van representar una lleialtat trencada.

Efecte dòmino

Fins al moment, són Mèxic, Hondures i Guatemala els més afectats pel que els especialistes anomenen un «efecte dòmino». En el primer d’aquests països va ser capturat a mitjans d’abril un dels màxims líders de l’MS13, José Wilfredo Ayala Alcántara, àlies Indio de Hollywood.

Les últimes estadístiques oficials, del 2020, ubiquen Espanya al setè lloc triat per la migració salvadorenca (12.408 casos). La gran majoria intenta arribar als Estats Units. Els migrants carreguen de vegades amb el pes dels prejudicis i els estereotips.

En aquest context, els coneixedors al Salvador del problema de les bandes van prendre nota mesos enrere de l’operació conjunta de Policia Nacional i Guàrdia Urbana a Barcelona, quan van ser arrestades 16 persones, presumptament relacionades amb una «clica» de Barrio 18. ¿Un succés aïllat, propi d’entorns urbans precaritzats, o un indici d’alguna cosa més que una anomalia?

La pregunta es queda per ara a l’aire. Més enllà d’esperar una possible resposta, la fundació InSight Crime, dedicada a la investigació de la seguretat a l’Amèrica Llatina i el Carib, afirma que MS13 i Barrio 18 es troben a Espanya des del 2005. En aquest context, circulava dies enrere a les xarxes socials una fotografia capturada a Madrid el 2020 d’un suposat mara relacionat amb l’acabat de capturar Indio de Hollywood. Es poden veure les banderes d’Espanya i la UE de rerefons.

■

Mèxic, Hondures i Guatemala són els països més afectats per la fugida d’aquests criminals