Governs de dretes frenen la reconciliació
▶ Les entitats memorialistes denuncien obstacles als seus projectes a Madrid, Castella i Lleó, Galícia i Andalusia
Espera encara resposta del Govern de Madrid una petició formulada a la tardor perquè es declari Bé d’Interès Cultural l’Arco de la Victoria, el gran monument franquista que poden veure els que entren a la ciutat per la Moncloa. Subscriu la petició l’Associació per la Reconciliació i la Veritat Històrica, una de les que han anat brollant en l’òrbita de la Fundació Francisco Franco.
En una altra punta de la ciutat, al cementiri de l’Almudena, el 14 d’abril els descendents de víctimes del franquisme van haver de col·locar una lona amb els 2.936 noms dels que van ser afusellats allà, o les seves fotos, al mur. Governant l’alcaldessa Manuela Carmena, els noms hi figuraven en plaques de granit, però les va fer treure l’ajuntament que presideix avui el popular José Luis Martínez-Almeida.
El consistori va fer posar una altra llosa general, sense noms i dedicada a «tots els madrilenys que entre el 1936 i el 1944 van patir la violència per raons polítiques...». «Així s’embolica i es tapa el que va passar, i s’implanta la punyetera equidistància», protesta Isidro Jara, nebot de Valeriano Jara López, forner republicà afusellat i amb el nom esborrat.
En un Madrid escullera de memòries, rumia la protecció de l’Arco de la Victoria el Govern d’Isabel Díaz Ayuso a la seva seu de la Puerta del Sol, que en el franquisme ho va ser de la Direcció General de Seguretat. L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) va demanar en va la setmana passada que s’assenyali amb una placa que expliqui «que va ser centre de detenció il·legal i tortura».
Confrontar o deixar fer
Totes les fonts consultades descriuen dues actituds de governs conservadors davant la Memòria. Hi ha la confrontació i hi ha la línia de deixar fer, però imposant plaques que agrupen els dos bàndols de la contesa, o no sufragant ni tramitant exhumacions. «Allò d’ajuntar els morts connecta amb l’esperit del Valle de los Caídos, i allò d’entorpir no fent res ho he vist molt en alcaldes de la dreta», relata el veterà memorialista de València Matías Alonso. «És la política del ni una mala paraula i ni una bona acció», resumeix.
De la guerra cultural a Madrid es passa al silenci a Galícia. «Aquí no hi ha pla, ni se l’espera», abreuja Carmen García Rodejo, portaveu de l’ARMH-Galícia. L’agrupació investiga en cementiris, però «no hi ha projecte, ni direcció general, ni inventari...», lamenta aquesta docent jubilada.
A Galícia queden 500 fosses sense obrir amb uns 5.000 cossos, però és feble la xifra, ja que «no hi ha cens ni manera d’inventariar-ho».
Marasme castellà
Al raval de Salamanca l’Associació Memòria Justícia busca les restes d’Atilano Coco, el pastor protestant amic d’Unamuno que el 9 de desembre del 1936 van treure de la presó sense que se sabés més d’ell.
Potser el seu cos va acabar en un dels sacs que van anar omplint els obrers que van rompre el paratge de Gargabete. «Hi apareixien ossos i els posaven on podien», relata Luisa Vicente, presidenta de l’entitat. O pot ser que a Atilano Coco el tirotegessin i l’enterressin a la muntanya de La Orbada, a la ratlla de Zamora. En qualsevol cas, la indagació en arxius i alzinars no comptarà amb diners de la Junta de Castella i Lleó.
Confirma Vicente que en la seva comunitat, «sota l’influx de Vox», el Govern popular d’Alfonso Fernández Mañueco no recolza la Memòria. L’activitat memorialista autonòmica travessa un marasme mentre el PP li dona voltes a una «llei de Concordia» amb què substituir el vigent i congelat Decret de Memòria.
«Alguns alcaldes fan la política de ni una mala paraula ni una bona acció», es queixa Matías Alonso
«A Galícia no hi ha pla de Memòria Democràtica, ni se l’espera», relata Carmen García Rodejo
Ossos sense nom
A la Universitat de Granada s’acumulen més de 1.000 claus de mostres de l’ADN a l’espera de confrontació. Entre elles, potser les proves que cert esquelet és el de Blas Infante, pare de l’andalusisme, i els rastres genètics de 2.000 afusellats que van omplir la fossa comuna sevillana de Pico Rejas.
Les claus genètiques s’amunteguen en un embut pressupostari, fons que no arriben de la Junta d’Andalusia. Antonio Manuel Mateos, vicepresident de la Coordinadora Andaluza de Memoria Historica, ho qualifica com una «aturada espectacular» que «primer va tenir l’influx de Vox i ara té només la decisió del PP».
Explica aquest activista, besnet d’un camperol d’El Coronil afusellat el 1936, que a Andalusia els treballs de Memòria tenen fons estatals, «però l’autorització per a una intervenció depèn de la Junta». I quan no és el Govern de Juanma Moreno Bonilla el que atura una exhumació, «és un ajuntament del PP el que posa el fre».
■