Migrants ‘esclaus’ treballen als parcs fotovoltaics d’Itàlia
▶ Un sumari revela condicions de treball infrahumanes per a centenars de senegalesos en plantes del sud del país, amb jornades de 14 hores i un sou de 500 euros per dos mesos
Malik no tenia papers i necessitava diners. Sense cap altra alternativa, va començar a treballar a la intempèrie fins a 14 hores cada jornada, també en dies de pluja torrencial, fred i vent fort, i sense la indumentària indicada. Cobrava una misèria i no tenia dret ni a menjar, aigua o un lavabo on fer les seves necessitats.
Babukar, també originari de l’Àfrica, va explicar que el feien subjectar, amb un altre company, materials metàl·lics per als quals es necessitaven 4 o 5 obrers, i que complia així mateix jornades lleonines per a les quals li van donar 500 euros en dos mesos. L’Augustin va dir que treballava també en dies festius, de vegades de nit i gairebé sense pausa. També va veure que, un dia, un company es va fer mal i no van avisar una ambulància. «Se’n va anar a casa i no el vaig tornar a veure», va dir.
Els protagonistes d’aquests esgarrifosos relats (els noms s’han canviat per protegir la seva identitat) són centenars de treballadors estrangers, la gran majoria del Senegal. Es van convertir en blanc de l’empresa Tecnova SRL que operava en zones adjacents de Bríndisi i Lecce, a la regió italiana de la Pulla (sud), en el sector de l’energia fotovoltaica, segons va poder corroborar una investigació d’EL PERIÓDICO a través de fonts pròximes al cas i documents d’aquest.
Judici històric
El Tribunal de Lecce va dictaminar aquest mes d’abril penes de fins a 18 anys de presó contra set persones vinculades a la companyia, en un històric judici per treball esclau i extorsió durant el qual van ser escoltats 483 denunciants, dels més de 1.000 treballadors de l’empresa. Migrants que es van atrevir a enfrontar-se als seus vexadors en els tribunals.
Els condemnats són quatre espanyols (dos en qualitat de gerents), dos colombians (un de resident a València) i un marroquí. Els delictes pels quals van ser processats inclouen associació a delinquir per reduir en esclavitud i extorsió agreujada. La sentència de condemna en primera instància cita els noms. Es tracta dels espanyols José Fernando Martínez Bascuñana, Luis Manuel Gutiérrez Núñez, Didier Gutiérrez Canedo i Laura García Martín, els colombians Luis Miguel Cárdenas Castellanos i Andrés Felipe Higuera Castellanos, i el marroquí Brahim Lebhihe. Cap és a la presó, ja que es desconeix el seu parador.
El cas, que presenta aspectes encara no aclarits, ha donat visibilitat a un fenomen poc conegut: el treball forçat en la indústria de les renovables. Es tracta d’una novetat respecte a l’àmpliament documentada explotació d’estrangers en el sector agrícola.
L’advocat Salvatore Centonze, que ha representat 150 denunciants que es van constituir en acusació particular, diu que «es tracta d’un dels principals judicis per esclavitud celebrats a Itàlia» en els últims anys. «Tot va començar amb una legislació italiana del 2010 que preveia incentius a empreses del sector», afirma.
Segons la reconstrucció feta per Centonze, de fet, els condemnats operaven sota el paraigua de l’empresa, amb seu a Bríndisi, que ara s’ha declarat en fallida. «Així van aconseguir 14 parcs per construir estructures fotovoltaiques», assegura. «El problema és que, per no perdre aquests incentius, havien de completar la feina en temps molt breus i per això van intensificar la producció», explica l’advocat.
La fiscal Carmen Ruggiero, de la Direcció Distrital Antimàfia (DDA) de Bríndisi, a càrrec del cas, posa l’èmfasi també en el menyspreu expressat contra els treballadors estrangers, que «també rebien pagues de 2 euros l’hora» i es trobaven en una situació de «gran vulnerabilitat».
Vincles amb Espanya
«En una conversa (dels acusats), se’ls sent dir que si les botes no són del seu número, les tallin o es tallin els peus», diu la lletrada. «El que va destapar el cas és que finalment aquests treballadors es van rebel·lar [la primavera del 2011], van sortir al carrer a manifestar-se i fins i tot hi va haver problemes d’ordre públic. Això va posar el focus en el cas», assenyala Ruggiero.
La fiscal, com també Centonze, explica que tot i així encara no es va burxar en profunditat el vincle amb Espanya, al no ser conseqüent per a les finalitats de la investigació, però que aquest aspecte (la nacionalitat espanyola dels acusats) no s’ha detectat amb freqüència. «Tot i així, vaig tenir un altre cas, en què vaig investigar sobre el robatori d’uns panells solars que s’enviaven a Espanya i l’Àfrica», explica Ruggiero.
El fiscal en cap Leonardo De Castris, de la Fiscalia de Lecce, creu que en el cas va ser fonamental que les víctimes expliquessin la seva versió.
A més, De Castris, que en la seva trajectòria ha seguit altres processos d’explotació d’immigrants en el sector agrícola, tampoc descarta que, en el futur, surtin a la llum altres episodis similars, ja que en els dos sectors es donen fenòmens semblants, com l’ús de mà d’obra barata. Però el motiu també té lloc per una paradoxa, diu el jurista: «En aquesta zona d’Itàlia, el sector de l’energia solar està creixent perquè la desforestació ha augmentat com a conseqüència de la plaga de la Xylella, que va matar milers d’oliveres».
■
«Se’ls sent dir que si les botes no són del seu número, les tallin o es tallin els peus», diu una fiscal