A les tripes d’una

La planta del Prat de Llobregat, la més gran d’Europa per al proveïment urbà, produeix 60 hm³ d’aigua potable a l’any, que beuen fins a 4,5 milions de catalans.

Si pretenem endinsar-nos a les entranyes de la dessalinitzadora més gran d’Europa, necessitarem uns taps per a les orelles. Són de color groc fosforescent i els subministra automàticament una màquina dispensadora a l’entrada. És cert que s’hi pot renunciar, però el soroll, a l’edifici de l’osmosi inversa, és eixordador. Allà dins, no es pot conversar si no és a crits.

No obstant, dins d’aquesta nau, es viu de prop una cosa semblant al miracle bíblic. La diferència és que al Prat de Llobregat l’aigua és salada i no es transforma en vi: només es converteix en aigua dolça, un fet que, ateses les circumstàncies, no és poca cosa. Aquesta planta dessalinitzadora es va inaugurar ja fa 14 anys, just després de la sequera de principis de segle. Sota la tutela de l’ens Aigües Ter-Llobregat (ATL), s’ha erigit en un referent europeu. Al continent no hi ha cap altra planta que generi tanta aigua potable per al consum humà.

En altres llocs del món, la sal s’elimina de l’aigua del mar a través d’un procés d’evaporació, cosa que gairebé es podria intentar a casa de manera rudimentària o per electrodiàlisi. Aquí, a l’àrea metropolitana de Barcelona, s’hi aplica l’osmosi inversa, un procés complex que fa possible l’impossible. Però abans d’arribar a l’osmosi (i també després), hi ha altres fases importants. Les especifica el gerent d’ATL, José Miguel Diéguez, que obre les portes d’aquesta planta a EL PERIÓDICO.

El Prat

BOMBES

Barcelona

Fins a 4,5 milions de catalans de comarques com el Barcelonès, el Penedès, el Baix Llobregat, l’Anoia, el Garraf, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme beuen aquesta aigua.

CAPTACIÓ.

L’aigua es capta més de dos quilòmetres mar endins, més o menys davant d’on mor el Llobregat. El que es fa és bombarla

Dues torres a 30 metres de profunditat capten l'aigua de mar a través d’uns conductes perquè arribi a la dessalinitzadora. Quan entra a la planta, passa per uns primers filtres, però encara queda molta feina per fer.

FILTRACIÓ.

Abans de dessalinitzar, es requereix un pretractament. «Netegem l’aigua mínimament perquè hi arribi sense partícules, algues ni elements microbiològics», detalla Diéguez. La filtració té tres passos. Primer, es clarifica l’aigua a través de la flotació, és a dir, algunes algues sobrants pugen fins a la superfície per ser eliminades: «Les partícules de l’aigua del mar tendeixen a flotar i ho aprofitem». En la segona fase, l’aigua se sotmet a filtres de gravetat: «L’aigua travessa un llit filtrant format per sorra i pedra tosca [volcànica], que reté moltes partícules innecessàries.» Només queda la tercera etapa: «L’aigua passa per una base de sorra i antracita que serveix per retirar partícules encara més petites. En cada pas millorem la qualitat de l’aigua, que ja està a punt per a l’osmosi inversa.»

OSMOSI INVERSA.

En aquest moment, es requereix una pressió elevada. L’aigua ha d’anar a tota velocitat (una pressió de més de 60 bars). Ens ho hem d’imaginar com una columna llarga per la qual passa un guèiser de 600 metres d’alçada, a altíssima pressió. Aquesta aigua xoca contra una membrana semipermeable. Quan passa això, la sal es queda en