Sanitat rebutja retallar les guàrdies mèdiques de 24 a 12 hores
El ministeri desatén la demanda dels facultatius, que demanen, a més, que siguin obligatòries fins als 60 anys i voluntàries després. Però per a això falten metges.
Al cap de poc temps d’arribar al Ministeri de Sanitat en substitució de Carolina Darias, José Manuel Miñones ha topat amb el primer cop de porta mèdic. El sector ha rebutjat enèrgicament l’esborrany que planteja que les guàrdies mèdiques de 24 hores siguin obligatòries fins als 60 anys i no fins als 55, com passa en l’actualitat. Fa temps que els facultatius reclamen un canvi en l’organització de la feina que impliqui escurçar aquelles jornades maratonianes a 12 hores i que siguin voluntàries, i no precisament al revés (que s’ampliï l’edat obligatòria). Una mesura que implicaria que professionals més grans i, per tant, amb més fatiga acumulada, hagin de fer torns interminables. A causa de la pressió assistencial, en aquests torns amb prou feines es descansa, per la qual cosa l’atenció als pacients pot posar-se en risc. Per això els representants sanitaris han avisat que és «la gota que fa vessar el got». Si Sanitat segueix endavant, amenacen, es mobilitzaran.
Sanitat nega haver plantejat l’ampliació de l’edat obligatòria, ni formalment ni informalment, però la proposta s’ha filtrat, «potser com un globus sonda per veure les reaccions», la qual cosa és «vergonyosa», segons interpreta el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart. «És una declaració de guerra», avisa el sindicat català.
La reorganització de les guàrdies que demana el sector ni tan sols s’està negociant específicament i el suposat esborrany amb el canvi, que segons s’ha publicat podrien recolzar diverses comunitats, s’ha posat sobre la taula en la reforma de l’Estatut Marc, que afecta les condicions laborals de tots els funcionaris. Per tant, les demandes per reformar les guàrdies han caigut, de moment, en sac foradat, ja que seria necessari augmentar la plantilla de metges, una cosa que requereix molt finançament i temps.
A més, tampoc està definida com podria fer-se la reforma. El Consell de Col·legis de Metges (CGCOM) opina que no hi ha la mateixa càrrega assistencial en tots els serveis i que «és difícil generalitzar i que totes les guàrdies siguin de 12 hores, perquè això suposaria doblar la plantilla». Segons el seu parer, la solució passa pel fet que «cada hospital faci un estudi detallat i detecti quins serveis han de reforçar i organitzar amb torns d’un màxim de 12 hores perquè els metges puguin fer la seva feina en les millors condicions possibles i amb temps de descans», segons explica el seu president, Tomás Cobo.
Esgotament i errors
Tot i això, una enquesta realitzada per Metges de Catalunya demostra que el 84% dels facultatius catalans consideren que el format de 24 hores hauria de desaparèixer, per la salut dels treballadors i la seguretat clínica del pacient. El 83% recolza que les guàrdies es redueixin a 12 hores, tot i que la meitat avisa que no vol realitzar més torns ni perdre la part del salari associada a les jornades complementàries. A nivell nacional, la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) va realitzar un sondeig a 3.700 professionals que mostra que el 87% dels metges realitzen guàrdies, tot i que el 60% preferiria no fer-les.
«El problema és que des de fa anys les retribucions dels metges són baixes i per això es completaven amb les guàrdies, que eren una expectativa de treball, perquè podies descansar, com fan els bombers quan no hi ha foc. Però ara s’han convertit en una feina a preu fet, cosa que provoca esgotament i burnout als professionals», explica Lleonart. Les jornades laborals molt prolongades s’associen amb trastorns del son, ansietat, depressió i esgotament.
«Als anys 60 un pacient acudia a urgències per una cosa excepcional, però ara hi ha tal pressió que en les guàrdies no es pot descansar i arriba un moment que la situació és insostenible per al professional, que té lògicament por de cometre un error», apunta des de CESM María José Campillo.
Normalment les guàrdies s’efectuen després de la jornada ordinària, des de les 15 hores a les 8 de l’endemà, i els caps de setmana durant 24 hores. Es porten a terme a urgències, quiròfan i plantes hospitalàries. La normativa europea marca que no superin les quatre al mes, tot i que a Espanya està permès fer-ne fins a set. Els metges MIR són els que més en fan, una mitjana de cinc, tot i que aquest número pot incrementar-se fins a set en períodes festius.
Els errors
Més enllà de l’experiència i l’anàlisi dels facultatius, a Espanya no hi ha investigacions recents que hagin explorat la possible relació entre les guàrdies i els errors mèdics. De fet, certificar un error d’aquest tipus requereix un procés judicial al qual s’arriba en molt pocs casos. Però una investigació internacional publicada a The New England Journal of Medicine va revelar que els professionals cometen un 36% més d’errors greus a l’uci en torns de 24 hores que en els de 16. Normalment són errors a l’hora de calcular les dosis dels fàrmacs però també es xifra en 5,6 vegades més la probabilitat de cometre equivocacions en el diagnòstic.
A Espanya, una enquesta de l’Associació de Metges Residents va calcular el 2005 que fins al 60% dels metges reconeixien haver comès un error greu a causa de la fatiga i el 37% va assegurar que havia tingut algun accident a la carretera a l’acabar la guàrdia. No hi ha estudis més recents, tret d’una investigació del Col·legi de Metges que es basa en investigacions internacionals per afirmar que la sobrecàrrega laboral, així com la falta de son, «impacten de manera directa en la salut dels professionals i estan relacionades amb incidents en la seguretat del pacient».
■
Un esborrany que planteja torns obligatoris d’un dia sencer fa enfadar el sector