Telecinco afegeix el ‘fill secret’ de Carles i Camil·la a la coronació
Posats a seguir per la tele la coronació de Carles i Camil·la, el nostre canari flauta Papitu ha dit: «Això ho hem de seguir per Telecinco, que ho retransmet María Patiño amb Esperanza Aguirre de cheerleader comentarista.» Hi estem d’acord. Que Telecinco encarregui el seguiment de l’esdeveniment al programa Socialité de María Patiño, i no al departament d’informatius, demostra quanta part d’opereta hi ha en aquesta coronació.
Esperanza Aguirre s’hi va presentar lluint al pit una condecoració de considerables proporcions que li va imposar l’ambaixador anglès a Madrid, si no recordo malament el 2004, i que l’acredita com a dama comandanta honorària de l’imperi britànic. Durant les quatre hores llargues que va durar el seguiment, la senyora Aguirre va passar per diferents graus d’entusiasme. La coronació de Camil·la, en particular, li va produir una emoció molt profunda. Deia: «Era la persona més odiada i ara és la més adorada per la majoria dels anglesos». ¡Ah! És meravellosa aquesta capacitat seva de saber exactament el que pensen tots i cadascun dels anglesos que hi ha al món.
No obstant, mentre li col·locaven la corona a Camil·la, la reportera que Socialité havia desplaçat a Londres va fer aquesta inquietant pregunta: «Veig Camil·la nerviosa, ¿és possible que tingui la síndrome de la impostora? Com en el conte de fades, però al revés: aquí és la malvada la que es converteix en reina». No li va agradar gens a la senyora Aguirre aquest apunt. Tampoc a la Patiño. Elles vibraven amb l’espuma de Westminster, i sobretot miraven amb admiració irreprimible Felip i Letícia, enaltint la seva presència i bon gust en el vestir. Així van anar passant les quatre horetes, entre espasmes de passió monàrquica encesa.
I al final, quan els coronats abandonaven l’abadia, Telecinco va tenir un d’aquests detalls made in telecinqüe, col·locant-nos un documental que la Patiño va introduir així: «¡Hi ha un home que diu que és el fill de Carles i Camil·la!». I era Simon Charles Dorante-Day, que assegura que és el fruit d’una nit de passió entre Carles i Camil·la, el 1965, curiosament després d’assistir a l’enterrament de Winston Churchill. ¡Ah! Pel que sembla a aquesta parella els funerals els exciten. I Patiño va afegir, alleujada: «Em tranquil·litza que surtin fills no reconeguts en altres països i no només al nostre».
Com a consol, és discutible.
■
Pots resoldre els teus dubtes sobre l’aigua a través de nous canals com el servei de videotrucada o el xatbot disponible a la nostra web