‘Veles e vents’
Gairebé dues dècades després que València entrés a la història de la regata més famosa, ningú discuteix que la prova va servir per connectar la ciutat amb el mar.
L ’idil·li entre Rita Barberá i Ernesto Bertarelli es va trencar a la terrassa del Veles e Vents, el magnífic edifici del premiat David Chipperfield. El magnat suís que va portar la Copa Amèrica acabava d’adjudicar-se per segona vegada la regata més important del món i estava decidit que València tornaria a ser la seu de la següent edició. Mirant al sud i assenyalant el poblat paisatge de grues del port, va exclamar: «L’únic que molesta perquè aquest sigui el millor circuit nàutic del món és això». Bertarelli, malgrat un curs accelerat de protocol valencià, es va passar diversos nusos a l’ignorar que el poder financer, laboral i logístic de la ciutat ha sigut des del segle XV el seu port.
De passada, s’atrevia a rivalitzar amb l’autèntic poder fàctic que representa des de fa diverses dècades la família naviliera Boluda, gràcies precisament a aquestes grues. Va passar per alt també l’estiba, l’aristocràcia obrera influent en els sindicats. Vaja, que el seu pensament en veu alta davant la totpoderosa Barberá, va amenaçar la pau cívica. Els nord-americans del BMW Oracle van vèncer a la segona Copa celebrada a València els suïssos de l’Alinghi de Bertarelli i el prestigiós trofeu, el Deed of Gift, va navegar als EUA. València es va quedar amb un consorci, format a tres parts iguals entre el Govern, la Generalitat i l’ajuntament, i un forat de prop de 400 milions d’euros per les obres realitzades per condicionar la Marina. Un deute que va ser assumit i condonat pel Govern fa només uns anys després d’una llarga polèmica entre l’esquerra ara governant i la dreta que va impulsar la competició quan manava, en la seva política de grans esdeveniments, en què es van organitzar dos grans premis de fórmula 1 en un circuit urbà, precisament a la Marina, o la visita del Papa el 2006.
Impacte econòmic
Controvèrsies a part, gairebé dues dècades després que València entrés a la història de la regata més famosa del món, ningú discuteix que la prova va servir per connectar definitivament la ciutat amb el mar. Que a més del Veles e Vents, que s’exhibeix amb el millor far del Mediterrani del segle XXI, va deixar un impacte econòmic de més de 2.000 milions d’euros i que tot l’entorn on eren les bases dels equips és ara un pol d’empreses tecnològiques i centres de formació com el que Juan Roig va fundar amb Lanzadera, per accelerar start-ups, i EDEM, la seva prestigiosa escola de negocis. També que juntament amb la Ciutat de les Arts i les Ciències és la millor postal de la València per a un turisme de qualitat i gastronòmic, on el mític cuiner basc Martín Berasategui desembarcarà en uns dies.
Hi va haver reunions perquè València acollís la Copa Amèrica que se celebrarà l’estiu que ve a Barcelona. Curiosament, l’alcalde Joan Ribó (Compromís) estava més per la feina que Ximo Puig (PSPV), potser per retardar l’aprovada ampliació nord del Port, però hauria sigut difícil de digerir per a un electorat que té assumit que els grans esdeveniments de l’època del PP, Copa Amèrica inclosa, són sinònims de corrupció i malbaratament. Com canta Raimon a Veles vents: «Veles e vents han mos desigs complir / Faent camins dubtosos per la mar».
■
e