El 25% de l’aigua de l’àrea de BCN ja és regenerada

▶ Aigües de Barcelona aposta per aquest recurs, més eficient que la dessalinització, i aplicar al Besòs el sistema del Llobregat

Regenerar aigua residual és la solució més sostenible per fer front a les sequeres. És el que defensen responsables de l’empresa Aigües de Barcelona. Consideren que ha arribat el moment d’eliminar tabús i apostar sense embuts per aquesta font d’aigua constant i fiable. «¿Per beure-la a casa?», es deuen preguntar alguns. De manera indirecta, sí. En aquests moments, el 25% de l’origen de l’aigua amb què Aigües de Barcelona proveeix més de tres milions de persones ja és la regeneració.

L’aigua residual de la depuradora del Prat de Llobregat rep un tractament a l’estació regeneradora (ERA) i es bomba riu amunt, fins a Sant Joan Despí. Allà, es barreja amb l’aigua del riu i, més a baix, la capta una estació potabilitzadora. En realitat, gran part del cabal actual del Llobregat depèn d’aquesta aportació.

Passa el mateix quan l’aigua regenerada es fa servir per recarregar aqüífers. Si després es potabilitza l’aigua d’aquests aqüífers, s’estarà bevent aigua regenerada. ¿Però es pot potabilitzar directament, quan l’aigua surt de l’estació regeneradora? De moment, no. El reial decret que regula els usos de l’aigua regenerada prohibeix el que s’anomena «regeneració directa». És a dir, s’ha de barrejar amb l’aigua de l’aqüífer o amb el cabal del riu.

Això, de manera no planificada, ja es feia: quan es capta aigua del riu que procedeix de depuradores, en el fons s’està utilitzant aigua regenerada. La diferència és que quan hi ha una ERA s’aplica un tractament terciari que millora encara més la qualitat de l’aigua.

No obstant, hi ha països que ja potabilitzen directament l’aigua que surt de les ERA i se la beuen. «A Califòrnia, amb un clima semblant al nostre, es va iniciar un projecte per canviar aquesta norma i utilitzar-la de manera directa», detalla Ignacio Escudero, responsable de sequera d’Aigües de Barcelona. Opina que inevitablement aquesta serà l’aposta dels nuclis urbans de l’arc mediterrani, una regió que experimenta estrès hídric cíclic. «No és que sigui la nostra solució, és el futur», assegura.

Rius de qualitat

Si això fos una realitat, asseguren des de l’empresa, s’hauria de garantir que la qualitat de l’aigua que surt de les depuradores és màxima: «S’hi ha de creure i canviar de paradigma. ¿Volem que les depuradores només compleixin amb els mínims exigits per abocar l’aigua al riu? ¿O realment ens proposem que d’aquestes plantes en surti aigua prepotable?». Si això passés, en un futur, la qualitat ambiental dels rius milloraria, ja que l’aigua que s’afegiria als cabals seria prepotable (sortiria d’una ERA i estaria llesta per potabilitzar).

■