Els pisos sense ascensor del Besòs deixen centenars de veïns enclaustrats
▶ Les carències cròniques dels habitatges del barri, molts d’ells en edificis amb aluminosi, són un altre dels reptes del pròxim alcalde de BCN
La Lola parla dels 11 anys que fa que restringeix les sortides al carrer com qui compta una condemna. «Estic empresonada a casa des de l’octubre del 2011. Pràcticament soc una presonera del meu domicili», es defineix la dona. Ronda els 63 anys i resideix des de fa gairebé mig segle en un cinquè, en una de les 20 escales en què s’ha identificat l’amenaça de l’aluminosi els últims mesos al barri del Besòs i el Maresme, dins de l’entramat de carrers on es perceben menys ingressos a Barcelona, d’acord amb les declaracions de renda del 2020.
La Lola comparteix un pis de menys de 50 metres quadrats i sense ascensor amb la seva germana, també sexagenària. Viuen soles a l’àtic: per arribar-hi, s’ha de pujar uns esglaons massa alts. «Ella té quatre anys més i està pitjor que jo. Té les cames fatal... Li costa pujar amb la compra. ¿Que si algú ens ajuda? No, som solteres», aclareix la dona.
L’únic ingrés que sosté la llar prové de la germana gran, que cobra un sou mínim per netejar domicilis mentre espera els dies que li falten per jubilar-se. Totes dues testifiquen com les privacions s’agreugen pels defectes de les vivendes d’aquesta zona de la ciutat. A les incomoditats per la deficient protecció contra la calor i el fred i les seqüeles del ciment aluminós amb què la majoria dels blocs es van construir en ple franquisme, s’hi afegeixen les molèsties per la falta d’ascensors.
Confinament obligat
La Dolores viu en un segon, també sense ascensor. Amb 84 anys, gairebé no ha sortit al carrer en l’última dècada. Pateix polimiàlgia reumàtica, que li provoca inflamacions i fractures d’ossos. «Trobo a faltar veure la gent. Molts es deuen pensar que soc morta», suposa. Només trenca el confinament forçat quan els operaris de l’ambulància la sostenen per baixar-la per l’escala i traslladar-la a una visita mèdica. Gairebé no passa des que va esclatar la pandèmia. La seva filla Pepi se’n fa càrrec. «En comptes de portar-la al metge, demano hora i hi vaig jo per ensenyar fotos dels edemes i les lesions. Em sento desemparada», se sincera la noia. «Si no fos per les
Les dades
meves filles, estaria passant gana», rebla la mare.
Al Besòs hi ha escales on els pisos es distingeixen entre els que cremen com un forn a l’estiu i els que fan tremolar per gèlids i humits a l’hivern. «A casa fa tanta calor que estic amb les finestres obertes des del gener», afirma la Manuela, 44 anys. Ha contret fibromiàlgia i el diagnòstic augura una discapacitat en augment. «Després d’haver fet la casa, el dinar i tot, a les tres ja no soc capaç de baixar per portar el meu fill a escola. Se n’hi va sol, tot i que em fa por. Complirà 12 anys. Li poso el GPS per seguir per on va», confessa.
La seva comunitat, amb el soterrani apuntalat per perill d’esfondrament, no té ascensor. «No en poden posar si abans no s’arregla l’aluminosi. Suposo que l’edifici no suportaria el pes. No hi ha compromís i, a part, també depèn que els veïns ho vulguin», comenta la Manuela. De les 24 vivendes de l’escala, vuit estan ocupades i els legítims propietaris
–entitats financeres o fons– van deixar de pagar les quotes d’escala durant un llarg temps.
La dona cria dos menors al cinquè, on es va mudar fa 20 anys. Li queden poc més de dos mesos per saldar la hipoteca. «Però estic buscant un altre pis amb ascensor. Si surt una oportunitat, em canviaré, però els preus són altíssims. Per aquesta zona, en demanen 135.000 o 140.000 euros. La meva idea era acabar la hipoteca i pagar a la meva filla els estudis, no hipotecar-me una altra vegada. Seria començar de zero».
Rehabilitació pendent
Es calcula que 2.824 domicilis del Besòs i el Maresme tenen el llast d’alguna mena de xacra. Són més de la meitat dels 4.598 pisos de la zona. L’estimació es desprèn de les inspeccions preliminars a la regeneració a què l’ajuntament planeja sotmetre les vivendes. Falta un calendari i concreció de quantes comunitats es rehabilitaran. Tampoc està clar quant s’hi invertirà: en un càlcul exposat al març, l’ajuntament va anticipar que es requeririen 61 milions d’euros per remodelar 1.000 vivendes, però la xifra es queda curta. El deteriorament està molt més estès, com ho acrediten les xarxes col·locades pel risc de despreniments o els domicilis apuntalats.
«Aquí hi ha edificis que fa anys que estan amb aquest tipus de mesures cautelars», remarca Teresa Pardo, membre de la plataforma SOS Besòs. El col·lectiu defensa que la reforma s’ha d’ampliar a tots els domicilis afectats sense excepció. La patologia més greu per afrontar és la feblesa que, amb el pas dels anys i les inclemències, reforça l’aluminosi, però hi ha altres problemes. Un estudi municipal apunta que més de la meitat dels majors de 65 anys que viuen sols al barri han superat els 80, un índex «més acusat» que al conjunt de Barcelona, i calcula que el 10% de la població del Besòs i el Maresme té algun grau de discapacitat, dos punts per sobre de la mitjana de la ciutat. Amb aquest rerefons, l’associació remarca que facilitar l’accessibilitat als immobles és ineludible. «En diferents casos, s’ha fet la diagnosi sobre l’estat de l’edifici, però seguim sense terminis ni cap proposta ni garantia», adverteix Pardo.
Per la seva banda, l’ajuntament assenyala que el seu objectiu és que els projectes d’intervenció a les escales «incorporin un estudi de viabilitat de la instal·lació d’ascensors». El consistori afegeix que subvencionarà un 60% del cost. Per ara, es desconeix quants se'n podrien instal·lar.
■
és el total de vivendes que hi ha a la zona
pisos del barri tenen alguna deficiència estructural