El Banc d’Espanya tornarà a elevar l’augment del PIB i l’acostarà al 2%
▶ La revisió supera l’1,6% que l’organisme va avançar al març ▶ Hernández de Cos augura que el 2025 serà necessari un nou ajust del sistema de pensions i qüestiona la llei de vivenda
L’organisme preveu que la inflació, que va arribar a una mitjana del 8,4% el 2022, baixi fins al 3,7% el 2023
L’economia espanyola està donant mostres d’un dinamisme millor de l’esperat en la primera part de l’any fins al punt que el Banc d’Espanya preveu tornar a revisar a l’alça la seva previsió de creixement per a aquest any, per sobre de l’1,6%, fins a una taxa pròxima al 2%, més pròxima a la previsió del Govern central del 2,1%. «La informació més recent mostra un creixement de l’activitat millor que el que estava previst en el primer trimestre de l’any, que suggereix que el PIB podria créixer aquest any per sobre de l’1,6% previst en les nostres últimes projeccions», afirma el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, a l’Informe Anual de l’organisme, publicat ahir.
REVISIÓ A L’ALÇA.
La pròxima revisió de les perspectives de creixement del BE es produiran el mes de juny. «Només per la correcció a l’alça del creixement dels dos últims trimestres del 2022 que ha realitzat l’INE i per l’activitat del primer trimestre, superior al que havíem previst, caldria elevar en cinc dècimes la previsió de creixement, fins al 2,1%», ha explicat el director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán. No obstant, «això no vol dir que aquesta sigui la nostra nova projecció al juny», afegeix. Hi ha alguns factors que restaran impuls al creixement: la pujada de tipus d’interès que està impulsant el Banc Central Europeu (BCE), els efectes restrictius de la qual sobre l’economia real aniran a més a partir d’ara.
LA PUJADA DELS TIPUS RESTA CREIXEMENT.
«La transmissió a l’activitat real i a la inflació de l’enduriment de la política monetària ja estaria començant a materialitzar-se, tot i que el gruix dels efectes es percebran a partir d’aquest any», s’afirma a l’informe. De moment, segons el BC, l’enduriment de la política monetària en els últims trimestres, amb el consegüent encariment del crèdit, s’ha traduït en una menor inflació de dues dècimes el 2022 (la inflació mitjana va ser del 8,4% l’any passat), mentre hauria restat sis dècimes al creixement del PIB de l’any passat (que va resultar del 5,5%), si bé el seu impacte màxim, d’aproximadament 1,1 punts s’espera el 2024.
HIPOTEQUES I DIPÒSITS BANCARIS.
En general del BE constata que la translació de la pujada dels tipus d’interès del BCE a les hipoteques i als dipòsits està sent més lenta del que es podria esperar tenint en compte episodis anteriors. No obstant, el cost de les noves hipoteques ja s’ha encarit dos punts des de desembre de 2021 fins al febrer de 2023. Molt més lenta va la translació de la pujada de tipus als dipòsits a termini a la banca espanyola: la seva remuneració amb prou feines ha pujat en 0,75 punts en el mateix període, la meitat que l’anotat en la zona euro (1,6 punts). Segons el BE, la forta liquiditat de la banca espanyola i l’existència d’un nivell més baix de competència expliquen bona part del fet que les entitats estiguin remunerant pitjor els dipòsits dels seus clients.
INFLACIÓ I SALARIS.
L’organisme preveu que la inflació, que va assolir una mitjana del 8,4% el 2022 baixarà fins al 3,7% el 2023. De cara al 2024 estima que la retirada definitiva de les mesures antiinflació que ha estat adoptant el Govern des del 2021 afegirà 1,6 punts a la taxa de l’any vinent (fins al 3,6%). El BE xifra en 37.000 milions d’euros l’impacte de les mesures en tot aquest període. Per al 2025 es pronostica una taxa d’inflació de l’1,8%.
DEUTE PÚBLIC I PENSIONS.
El Banc d’Espanya identifica l’elevat volum de deute públic com una de les debilitats més grans de l’economia espanyola, davant la qual cosa recomana «un ajust fiscal rigorós». En aquest sentit, observa que la reforma de les pensions ultimada pel Govern assumeix uns compromisos de despesa que no es compensen amb els ingressos més grans del sistema. «Previsiblement serà necessari adoptar noves mesures a partir del 2025 per reforçar la seva sostenibilitat financera», s’apunta a l’Informe anual. El Banc d’Espanya, a més, tem el possible impacte que la pujada de cotitzacions pugui tenir sobre l’ocupació. A priori, s’estima que cada punt d’increment de les quotes, pot generar una caiguda del 0,25% en l’ocupació al cap de quatre anys.
FAMÍLIES VULNERABLES PER LA VIVENDA
El governador alerta que amb l’enduriment de les condicions d’accés a la vivenda en els últims anys, tant en propietat com de lloguer, «ha augmentat la proporció de població en risc d’exclusió social i de llars amb capacitat de despesa restringida en altres béns i serveis». Segons càlculs del BE, gairebé la meitat de les persones que viuen de lloguer estan en risc de pobresa o d’exclusió social; a més, el 40% de les famílies destina més del 40% de la seva renda disponible a la vivenda (de lloguer o propietat). El supervisor bancari jutja encertat l’èmfasi que posa la nova llei de vivenda en fomentar l’oferta pública de lloguer, però considera que les mesures destinades a controlar els lloguers pot generar efectes indesitjats a mitjà termini (reducció de l’oferta, pèrdua de qualitat d’aquesta, encariment dels nous lloguers).
■