La frontera d’EUA amb Mèxic se sumeix en el caos davant el final del Títol 42
▶ Les autoritats temen una allau humana malgrat les mesures que l’Administració de Biden ha adoptat per substituir la directiva d’expulsions que es va utilitzar durant la pandèmia
El nombre de migrants que creuen des de Mèxic als Estats Units s’ha disparat, i ha arribat a xifres rècord. Les instal·lacions de la Patrulla Fronterera i de l’ICE, l’agència que aplica amb mà de ferro lleis de duanes i immigració, es veuen desbordades, igual que els jutjats d’immigració, els refugis, organitzacions caritatives i fins i tot els carrers de localitats a banda i banda de la frontera on s’amunteguen migrants.
Diversos alcaldes han declarat l’estat d’emergència, i no només en llocs pròxims al límit com El Paso o Brownsville, a Texas, sinó en urbs a milers de quilòmetres com Nova York o Chicago. I Washington ha aprovat l’enviament de 1.500 militars que elevaran a 4.000 els desplegats per donar suport logístic i administratiu als encarregats d’immigració.
Sempre la situació a la frontera sud dels EUA és complexa, difícil i tensa, de vegades crítica. Però tots aquests elements s’estan intensificant. Perquè un minut abans de la pròxima mitjanit, i com a conseqüència del final de l’emergència nacional per covid, deixarà d’aplicar-se el Títol 42, que sota els mandats de Donald Trump i de Joe Biden s’ha utilitzat per expulsar de forma ràpida migrants al·legant el risc que podien representar per a la salut pública. I amb la fi d’aquesta normativa, s’espera una crescuda de la marea humana, i el país s'acosta a una crisi de conseqüències impredictibles. No només en termes humanitaris, sinó també polítics.
L’Administració de Biden s’ha estat preparant des de fa dos anys per a aquest moment. Ahir es van oficialitzar diverses mesures que s’aplicaran a partir de demà. Aquestes n’inclouen algunes –no exemptes de controvèrsia– que endureixen les condicions per sol·licitar asil i castiguen durament les entrades il·legals, i altres amb les quals s’obren vies per mirar de fomentar la immigració legal. Però el mateix mandatari reconeixia dimarts que «caldrà veure» que la transició a la nova normativa sigui ordenada. I reconeixia: «Les coses seran caòtiques durant un temps».
També el seu secretari de Seguretat Nacional, Alejandro Mayorkas, va afirmar ahir en una roda de premsa que al Govern són «conscients dels reptes a què possiblement s’enfrontaran els pròxims dies i setmanes», que va admetre que tenen «el potencial de ser molt difícils». I assegurava que el seu pla donarà resultats, «però trigarà temps».
Més càstigs
«L’aixecament del Títol 42 no vol dir que la frontera estigui oberta, de fet, és el contrari», va assegurar també Mayorkas en aquesta compareixença. Era un recordatori que s’intensificaran els càstigs per als que creuïn de forma il·legal, incloent-hi l’aplicació amb vigor del Títol 8, part del Codi dels EUA, que vetarà la reentrada per cinc anys per als que siguin detinguts i expulsats, i imposarà penes de presó i multes econòmiques als que repeteixin l’intent després d’una expulsió. A més, els EUA assumiran que no poden optar a sol·licitar asil els que no utilitzin les vies legals establertes per entrar al país.
El de Mayorkas era també l’enèsim intent de les autoritats de llançar un missatge contundent que arribi als migrants buscant desincentivar que iniciïn el viatge, però que topa amb la desinformació que estan propagant les xarxes de traficants i amb la desesperació de molts, que arriben principalment de països d’Amèrica Central i Sud-amèrica però també des de la Xina, l’Índia, Ucraïna i diferents parts de l’Àfrica.
En qualsevol cas, la crescuda humana ja ha començat. En tres dies, la setmana passada, es va interceptar una mitjana de 8.700 migrants diaris, el 67% més que la mitjana del març, que va ser de 5.200; i segons els càlculs del Departament de Seguretat Nacional, a partir de demà poden produirse més de 10.000 migrants al dia, impossibles d’assumir en centres de processament que, amb 28.000 migrants ja, estan al límit.
Al nord de Mèxic, segons càlculs de Washington citats per la cadena CNN, aquest cap de setmana hi havia 150.000 migrants esperant per fer el pas als EUA. I a Fox News un congressista republicà va denunciar dilluns que el president de Guatemala, Alejandro Giammattei, assegura que hi ha més de 80.000 migrants, sobretot de Veneçuela, rumb al nord.
Washington s’ha estat preparant per a aquest moment des de fa dos anys
Contenir la marea
Washington mirarà de contenir aquesta marea, a més de les noves normes, amb més desplegament de personal i recursos. Al reforç de 1.500 militars s’hi afegeixen, per exemple, el de més de 1.400 funcionaris del Departament de Seguretat Nacional i 1.000 coordinadors que han d’ajudar a accelerar el processament dels casos. S’ampliarà en un 50% la capacitat de les instal·lacions de la patrulla fronterera per acollir els migrants i el Departament de Salut i Serveis Humans faran el mateix amb el nombre de llits per a menors no acompanyats. A més, s’ha destinat 250 milions de dòlars d’ajuda addicional per a les comunitats que reben els migrants, i també s’ha intensificat el nombre de vols de deportacions.
Mayorkas va recordar ahir que l’Administració el que està fent és «donar solucions a curt termini a un problema que ve de dècades enrere» i urgia el Congrés a aprovar no només reformes sinó apropiacions de recursos. Però fa dècades que tota la legislació referida a immigració està enfangada als EUA, estancada en guerres partidistes i convertida en una arma política. A les portes ja de les eleccions presidencials del 2024, i amb el control de les cambres dividit, aquesta situació no té aspecte de canviar.
■