Sobre l’Interrail per als joves i altres promeses electorals Avantatges de viatjar amb tren
¡Ah, els trens! La màgia i el romanticisme del ferrocarril, que va inspirar boniques pintures, de Turner a Hopper, i tants versos va sospirar a l’oïda dels poetes, com aquells que va escriure Antonio Machado en un vagó de tercera: «Tren, camina, silba, humea, / acarrea / tu ejército de vagones / ajetrea / maletas y corazones». En aquests temps d’acceleració i sospita, que han convertit l’aeroport en una gimcana de malson, sembla assenyat tornar de tant en tant a la lentitud dels raïls, al paisatge cabdellat a l’altre costat de la finestreta, no només per recuperar el pols de la vida, sinó també per la salut del planeta.
Potser per això, qui sap, el president Sánchez s’ha tret de la màniga un descompte del 50% en l’Interrail perquè els joves d’entre 18 i 30 anys puguin viatjar per tot Europa aquest estiu, aquesta alegre quitxalla que Borja Sémper, el portaveu del PP, es permet despatxar com a «bigardos»; o sigui, ganduls, dropos.
Homeee, tampoc és això. Si fins i tot el seu mateix cap, Feijóo, va proposar fa poc un Interrail espanyol. Viatjar és bo per als joves. Viatjar eixampla els horitzons mentals. Viatjar ajuda a reconnectar-se amb un mateix. El problema està en el portatalonaris i en les promeses rumboses
Olga Merino és periodista i escriptora en temps electoral. ¿Qui pagarà la factura?
ILLES FERROVIÀRIES
Ja que estem parlant de ferrocarril i diners, no aniria malament accelerar el pla d’inversions per a Rodalies, on cada dos per tres n’hi passa una de grossa per una avaria. Trens que s’utilitzen per anar a treballar. Un formidable informe de Carlos Márquez Daniel explica que fa anys que l’intercanviador de la Torrassa, peça clau del trencaclosques, dormisqueja en els llimbs pressupostaris.
Per no parlar de les anomenades illes ferroviàries, amb escasses comunicacions i per on circulen combois que semblen de la postguerra: Extremadura, la província d’Almeria i la ciutat de Terol, que no té connexió amb Madrid. Tampoc hi ha comunicació directa entre Sòria i Pamplona. I al febrer, el cas dels trens de Cantàbria i Astúries, que no cabien pels túnels de la xarxa de rodalies, va causar un gran enrenou polític i mediàtic, revifant el problema d’una xarxa ferroviària deteriorada que fa dècades que s’arrossega.
Quan s’acosten eleccions, el votant/contribuent se sent sovint com un viatjant de comerç amb la maleta sobre el ciment fred, en una estació desangelada, potser una pedania sense nom, esperant l’últim tren de la nit, al costat d’un mur oscat on han crescut l’oblit i les canyes.
■