Ana Rosa fulmina la princesa del poble
S’acaba Sálvame després de 14 anys d’explorar els amples límits de la televisió escombraries. ¿He dit televisió escombraries? En efecte. Com que no soc una teòrica de la comunicació ni una analista del món contemporani em permeto dir les coses pel seu nom. Ara sembla un error com una casa, producte del prejudici, qualificar d’aiguamoll del xafardeig misogin aquest programa dedicat a cridar, criticar, escorxar i inventar xafarderies contra tot déu, inclosos els ben pagats col·laboradors. Amb l’imperi de la tele per cable que va vèncer el zàping, em sembla mentida que una vegada col·loqués Tele 5 a l’últim botó del comandament, darrere de les telebotigues i els pornos barats, per no topar ni per casualitat amb Jorge Javier Vázquez rient-se de persones friquis, tocades o ignorants en benefici de l’audímetre. Avui dia aquest presentador, guanyador d’un Ondas que destacats periodistes van declinar entregar-li per practicar una televisió repugnant, encarna la defensa dels valors de l’esquerra. Surt a primera fila del projecte Sumar de Yolanda Díaz, que comença a ser la paella amb xoriço del xef Jamie Oliver de tants ingredients presumptament incompatibles que conté, i és un referent de la lluita LGTBI. Han sigut fàcils d’oblidar moments inoblidables com la bronca de Pipi Estrada i Jimmy GiménezArnau, que va acabar a cops de puny durant l’intermedi, els atacs d’ansietat en directe de Chelo García Cortés i Rosa Benito, les fugides de Paz Padilla, Karmele Marchante i
Mila Ximénez. Espanya sencera es va paralitzar amb la trucada en directe d’Isabel Pantoja per defensar la seva filla del setge. «Fem neorealisme televisiu, no televisió escombraries», defensava Jorge Javier Vázquez, abans de donar pas a Antonio David Flores, que en tres lustres va evolucionar de convidat a tertulià, i després a dolent acusat de violència de gènere. El que tu diguis. Un plató que posava al mateix nivell estrelles de cine amb els xòfers que airejaven els seus draps bruts és l’exemple màxim de democràcia.
No s’espera en un documental de La 2 la fauna de Sálvame, en estampida a partir del juny. Tot i que des de les xarxes s’hagi organitzat una manifestació de suport sota lema ayuser de «Sálvame és llibertat», la decisió de Mediaset està presa. La Reina del Matí, Ana Rosa Quintana, substituirà la Princesa del Poble, Belén Esteban, igual que Camil·la es va calçar la corona el cap de setmana passat, bye, bye, Diana. Que una cosa així no suposarà necessàriament una millora, s’intueix i es constatarà. En un joc de trons com aquest no s’esperava el republicà Gabriel Rufián, però hi ha anat sense invitació com Bolaños i s’ha pronunciat, més sobreactuat que María Patiño: «Ha fet molt més Jorge Javier Vázquez dient que el feixisme, el racisme i l’homofòbia són escombraries que mil campanyes polítiques i per a televisió escombraries algunes tertúlies i telenotícies d’insignes periodistes». S’accepten lliçons de periodisme, sobretot de qui l’exerceix en les seves hores lliures com el polític d’ERC, i com Pablo Iglesias, que ha ofert al presentador acomiadat un forat al seu canal de televisió que es diria Rojos y maricones, en al·lusió a una benèvola definició que Vázquez va fer de la seva rància bassa. No crec que li faci falta. Si algú se salva del naufragi que cantava Bibi Andersen en la sintonia del longeu nyap serà ell, que donaria per a ministre de Cultura d’alguns gabinets i de moment continua en un reality de Tele 5, de nom Supervivientes.n
Pilar Garcés és periodista