Promeses incomplertes
Davant la imminent celebració de comicis, els líders polítics, com sempre, s’apressen a proclamar als quatre vents promeses i més promeses, el qui en dona més, com socorregut reclam electoral. Promeses que, gairebé sempre, cauran en l’oblit o seran d’impossible compliment. Això porta molts electors, decebuts, a la indiferència, a perdre la confiança, augmentant exponencialment l’abstenció.
D’altres, fidels al partit pel qual simpatitzen, es deixen portar per l’esperança, usualment trufada de populisme i demagògia. No obstant, és habitual que durant la legislatura gairebé ningú
Des de l’any 2019, cada 12 de maig se celebra el Dia de les Dones Matemàtiques. Aquesta iniciativa va ser proposada el juliol del 2018 pel Comitè de Dones Matemàtiques de la Societat Matemàtica Iraniana durant l’International Congress of Mathematicians. La data es va triar en homenatge a la matemàtica iraniana Maryam Mirzakhani (1977-2017), nascuda un 12 de maig, i única dona en aquell moment a haver guanyat una Medalla Fields. Aquest guardó s’atorga a persones menors de 40 anys que hagin realitzat aportacions rellevants a la investigació matemàtica.
El juliol del 2022, la ucraïnesa Marina Viazovska es va convertir en la segona dona a rebre una Medalla Fields. En els 86 anys d’existència del premi, 62 homes i 2 dones han obtingut aquesta distinció. Hi ha poc a celebrar.
Tampoc podem celebrar les xifres mostrades a la radiografia de la bretxa de gènere en la formació STEAM del Ministeri d’Educació i Formació Professional, basada en les dades de les matrícules en els estudis de Matemàtiques a les universitats públiques espanyoles entre els cursos 1985-1986 i 20192020. En els primers anys analitzats (quan aquesta carrera tenia com a principal ¿Per què quan la carrera de Matemàtiques comença a tenir molta demanda per part d’organismes i empreses (relacionades amb la tecnologia, les finances o la sanitat, entre d’altres) els nois la pensen com una bona opció de futur mentre que les noies es fixen en altres disciplines per iniciar els seus estudis? ¿Són aquests estereotips que afirmen que dedicar-se a les matemàtiques requereix una especial brillantor intel·lectual els que entren en joc? ¿O potser hi intervenen aquells biaixos que suposen que la capacitat de les nenes per afrontar amb èxit tasques matemàtiques és menor que la dels nens? ¿Potser és la síndrome de la impostora la que influeix?
Marta Macho-Stadler és professora de Matemàtiques. Universitat del País Basc