Anul·lades vuit llicències més de Tarragona, 84
cituds d’apartaments turístics, és a dir, que el que ara li esclata a l’equip de govern en plena campanya electoral són els ressons d’aquell impàs del 2019. La primera de les sentències està datada el juliol del 2022, però la resta han caigut en cadena entre gener i març d’aquest mateix any.
Per tota la ciutat
La pregunta òbvia és: ¿n’estava al corrent l’equip de govern quan va saltar el cas de Tarragona, 84?, o sigui, ¿va evitar de forma expressa i per interès no donar resposta a les preguntes que va formular l’alcaldable d’Esquerra, Ernest Maragall, quan es va conèixer aquella notícia? «¿Algú més va demanar llicències i li van ser denegades? Si així va ser, ¿hi pot haver més sentències desfavorables?». Van ser les dues preguntes que han quedat clarament respostes. Les finques on van ser sol·licitades llicències d’apartament turístic i han sigut concedides judicialment estan repartides per tota la ciutat: Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Poblesec, Sants-Montjuïc... No totes les sentències en donen a conèixer l’adreça exacta, però en els casos en els quals el TSJC sí que ho fa permet descobrir que es tracta de finques on ja hi ha diversos pisos turístics amb llicència prèvia.
Al 48 del carrer de Ventalló, barri del Baix Guinardó, el jutge legalitza quatre apartaments en un immoble on ja tenen aquesta llicència 15 vivendes més. A Muntaner, 496, Inmobiliaria Gallardo, la mateixa empresa que ja va guanyar el cas del carrer de Tarragona, un altre jutge legalitza un apartament turístic on ja n’hi ha
L’Ajuntament de Barcelona ha declarat extintes vuit llicències turístiques més de les 120 que un jutge va obligar a donar per vàlides a la finca del número 84 del carrer de Tarragona. En un primer moment, el govern municipal va declarar invàlides 69 llicències amb l’argument que passats tres mesos des de la seva concessió i a la vista que es tractava de pisos amb una altra activitat, en aquest cas residencial, era factible anul·larles administrativament. Ara, després d’una segona visita pis per pis, els tècnics municipals han descobert vuit pisos més en els quals viuen famílies amb contractes de lloguer vigents i que, per tant, és procedent aplicar el mateix criteri.
Aquesta via, la de recórrer a un article fins ara no utilitzat de la llei de facilitació de l’activitat econòmica per extingir llicències quan no s’utilitzen, tindrà, probablement, una intensa vida als jutjats. L’empresa propietària dels pisos té 10 dies per presentar esmenes a la decisió municipal i, després, el mateix ajuntament té 10 dies més per avaluarles i dictar una resolució final. Serà llavors, després d’aquests parèntesis, quan se sabrà si l’empresa, Inmobiliaria Gallardo, decideix recórrer de nou als tribunals per intentar aconseguir un èxit com en l’anterior ocasió. sis més. El que ha passat en aquestes finques, doncs, no és equiparable al que va passar al carrer de Tarragona, perquè allà, en aquesta finca de l’Eixample, no hi havia prèviament apartaments. Els 120 pisos estaven ocupats per famílies en règim de lloguer. Però, més enllà d’aquesta qüestió numèrica, el cas és molt diferent, perquè allà l’ajuntament creu haver trobat una via administrativa amb què ha anul·lat 69 de les 120 llicències autoritzades pel jutge. Creuen els serveis jurídics municipals que l’article 36 de la llei autonòmica de facilitació de l’activitat econòmica ho permet, perquè passats tres mesos de l’adjudicació de la llicència, aquesta encara no s’ha utilitzat.
Els 69 pisos afectats són aquells on els inquilins tenen encara contractes de lloguer vigents, de manera que Inmobiliaria Gallardo no ha de poder ni tan sols iniciar les obres de conversió en apartament turístic. En aquesta dotzena llarga de noves llicències validades per la justícia, aquest estratagema (al marge que derivarà en un nou front judicial) pot no ser útil perquè el mateix ajuntament encara no ha inclòs els pisos en el registre oficial d’apartaments turístics, és a dir, el cronòmetre dels tres mesos encara no ha començat a córrer. ¿Hi haurà més sentències?
Sense notificació
La resposta a aquesta pregunta per part de l’ajuntament resulta xocant. No ho sap. Almenys, això diu. Els tràmits per a la conversió d’un pis residencial en un pis turístic eren extremadament simples (n’hi havia prou amb una declaració responsable de l’amo i el pagament d’una taxa) i, sobretot, estaven absolutament descentralitzats. Les sol·licituds i les denegacions que hi va haver en aquest parèntesi entre les dues versions del PEUAT no depassaven els límits de l’autonomia administrativa de cada districte. Una altra via per intuir la tempesta política que s’acostava (sembla lògic) és que el procurador que defensava els interessos municipals davant el jutge, sempre el mateix, hauria informat sobre cada cas que perdia. No és un funcionari municipal. És un professional privat. L’ajuntament argumenta ara que aquesta comunicació tampoc la van tenir els serveis centrals municipals. La polèmica, com és fàcil de predir, es farà més que un espai en la campanya electoral. Ja ho va fer el primer episodi d’aquesta sèrie, el del carrer de Tarragona.
En aquell assalt, l’equip de govern va semblar àgil en el ring polític. Va anunciar que 69 de les 120 llicències seran declarades extingides (el cas està en procés d’esmenes per part de l’empresa) i, sobretot, va mirar de capgirar la situació i va denunciar que en el fons el problema és la llei autonòmica que regula aquest tipus d’activitat, que no dota a penes
Algunes llicències concedides són per a finques on ja hi ha diversos pisos turístics ¿Hi haurà més sentències? L’ajuntament respon que no ho sap
d’armes els municipis perquè ni tan sols els permet anul·lar llicències quan, per exemple, se’n fa un mal ús o causen molèsties a una comunitat veïnal. Davant aquesta estratègia de tirar per elevació va respondre amb evident enuig la candidatura municipal d’Esquerra, el partit que governa precisament la Generalitat. «S’ha de tenir una cara molt dura per exigir a altres administracions el que no ha fet en vuit anys», va dir, en nom d’ERC, la diputada Elisenda Alamany.
■