Els Comuns demanen més temps per completar la seva gestió municipal

Ada Colau té ja un parell de rècords que ningú li podrà prendre. El 2015 es va convertir en la primera dona alcaldessa de Barcelona i, quatre anys després, en la primera candidata a accedir al càrrec sense haver guanyat les municipals. Ara, en el seu tercer intent, apel·la a la seva gestió i demana als votants que li donin més temps per completar-la.

Defensar la ‘superilla Barcelona’. El seu pla de ciutat té diverses potes, però una destaca: la superilla Barcelona. El programa de pacificació de carrers ha generat grans elogis i animadversió. Ella esgrimeix com a oferta aquelles imatges de carrers sense cotxes que s’estan popularitzant. Aquelles fotos de Consell de Cent que els seus acòlits tuitegen a tota hora amb missatges que juguen amb el rebuig d’altres sectors buscant la ironia: «Segueix la destrucció de la ciutat».

Guanyar socis i rivals. En el cas del PSC, el seu soci en aquest mandat, i d’ERC, el seu principal suport extern, Colau remarca que han recolzat les principals polítiques del consistori, i per tant centra la seva línia d’atac en el socialista Jaume Collboni en sorprendre’s que ara prengui distància. En la precampanya, Colau va escollir Trias com a rival principal per enviar un missatge clar a la ciutadania. Li ha resultat bastant útil per aconseguir que l’atenció se centrés en ells, i per mirar d’esgarrapar així suports del PSC, remarcant que Collboni flirteja amb la sociovergència. L’alcaldable de Barcelona en Comú ha de guanyar i tancar una aliança amb un o dos socis, probablement dos, que en principi només poden ser els socialistes i els republicans. Si Trias, Collboni i l’alcaldable del PP,

Daniel Sirera, sumen els 21 regidors que donen la majoria absoluta, podria donar-se una operació com la de Manuel Valls el 2019, però al revés, és a dir, que Sirera faci alcalde Trias o Collboni com Valls la va fer alcaldessa a ella. Impedir-ho és un altre repte, tot i que no depèn del tot d’ella. Però és un fet que Collboni juga amb l’avantatge que, sobre la taula, pot pactar amb Colau i amb Trias. L’alcaldessa necessita un bon resultat i que el del candidat d’ERC, Ernest Maragall, no sigui un desastre. Perquè el que perdi Maragall anirà, en principi, a les arques de Trias.

Beneficiar-se de l’apagada del procés. A més de les seves polítiques de mobilitat, Colau posarà l’accent en les de turisme i habitatge. Mirarà que cali la imatge que la continuïtat és la millor opció. També confia a beneficiar-se que l’eco del procés s’hagi apagat, i que la política catalana estigui menys present en aquesta campanya que en la del 2019. Quant a la política espanyola, Colau associarà la seva figura a la de la vicepresidenta del Govern i líder de Sumar, Yolanda Díaz.

Enfortir la marca. Barcelona en Comú és Ada Colau i Ada Colau és Barcelona en Comú. És possible que en el futur, en vista que l’alcaldessa no es podrà presentar el 2027, la marca resisteixi, però la sensació és que una vegada Colau passi pantalla, no serà fàcil que els Comuns mantinguin l’atractiu una vegada es produeixi el relleu de la seva lideressa. Que aconsegueixi un bon resultat el 28M és important perquè pugui seguir com a alcaldessa, però també pot serho per al grup que deixi al consistori en cas que ella no segueixi. TONI SUST