ERC aspira a repetir la victòria i poder aquesta vegada liderar el govern
Vèncer a la ciutat de Barcelona li va costar a ERC 40 anys. L’objectiu republicà de repetir victòria sembla molt més disputat que el triomf de fa quatre anys.
Rendibilitzar el Govern republicà. Primeres eleccions en què el candidat d’ERC a l’alcaldia acudeix a les urnes acompanyat per un Govern del seu partit, i a més, monocolor. Maragall haurà de posar en valor que les propostes d’ERC ja no són simples plantejaments que després cal negociar i rebaixar amb la Generalitat de torn, sinó que compten amb el beneplàcit de qui porta el timó. L’exemple pròxim de Gabriel Rufián, la residència per a gent de la tercera edat i el conseller Campuzano és paradigmàtic. Després de la polseguera de la polèmica queda la sensació que, si guanya el republicà, la residència es farà. Si guanya l’actual alcaldessa, Núria Parlon, segur que també. Però els candidats del partit ja no llancen idees, sinó futures obres.
Remuntar les enquestes. Maragall anava bastant bé a les enquestes fins que va reaparèixer Xavier Trias i va dir que es presentava com a alcaldable. Part de l’èxit de Maragall el 2019 es va basar en la captació de vot postconvergent que va votar el candidat independentista amb més opcions de doblegar Ada Colau. Si a això s’hi sumen alguns errors republicans a la precampanya s’obté una caiguda a les enquestes que va calar en l’electorat. Però en les últimes setmanes, excepte Colau, tant Trias com Jaume Collboni han comès errors.
L’efecte Trias, diuen a ERC des de fa setmanes, es va apagant, una cosa que, sempre segons els experts del partit, s’accentuarà en campanya on el «coneixement que atorga mitja vida al capdavant de l’ajuntament», amb el seu germà Pasqual, i sobretot «quatre anys recorrent la ciutat, faran que sigui ben visible la diferència de pes entre Trias i Maragall.
La intensitat justa en l’atac a Colau. Un gran coneixedor republicà de la ciutat de Barcelona identifica Ada Colau aquesta pulsió maragallista de transformar socialment la ciutat a partir de la transformació urbanística. A aquesta pulsió cal sumar una excusa teòrica, la del canvi climàtic, que tot partit d’esquerres abraça. Però la gran diferència entre Colau i els Maragall, ponderen a ERC, no és el fons, sinó les formes. «Cal atacar Colau pel flanc de la intransigència, la poca empatia i haver-se tancat en els 100 quilòmetres quadrats del municipi de Barcelona, en lloc de pensar en termes d’àrea i regió metropolitana», apunta aquest coneixedor republicà. I la dada que agrada repetir a Maragall: En els últims 20 anys han sortit de Barcelona 500.000 persones. Moltes d’elles fins i tot treballen a la ciutat. No se’ls pot negligir.
Per tant, Maragall es distancia de Trias i de Collboni en la crítica a la base de la polèmica, les superilles, per exemple. A més les superilles són un invent d’ERC que va posar en marxa Ricard Martínez a Gràcia, fa gairebé 15 anys. És més, durant quatre anys, en lloc de deixar-se portar pels dimonis de la ‘vendetta’ pel pacte Valls-Colau, l’alcaldable republicà ha portat a terme una impecable tasca d’oposició constructiva. XABI BARRENA