El PSC intentarà reconquistar l’alcaldia per revalidar Sánchez
«Senyor Trias i senyora Colau, gràcies, ho han intentat, però adeu, ara ve el PSC». Jaume Collboni té «fam de victòria». El repte que assumeix va més enllà del que és personal, de ser o no ser alcalde en el seu tercer intent i de posar el fermall a la seva trajectòria municipal. Fins i tot va més enllà de tornar al PSC una alcaldia que havia ostentat sempre fins fa 12 anys.
Guanyar i ser alcalde. El gran objectiu de Collboni passa per ser el més votat a Barcelona el 28 de maig i de disparar la representació socialista –ara tenen vuit regidors– per passar de ser el tercer grup al consistori al primer. Però quan unes eleccions es tenen al puny, no n’hi ha prou de guanyar per ser alcalde. Els pactes seran determinants. I aquesta vegada, a diferència del 2019, els socialistes no tenen vetos creuats amb els independentistes i fins i tot flirtegen que és possible una aliança amb Junts. El que ha manifestat explícitament Collboni és que s’ha posar fi a l’alcaldia d’Ada Colau, amb qui ha governat aquest mandat malgrat la seva renúncia el 23 de gener per dedicar-se a la campanya.
Trencar la dicotomia Colau-Trias. A Collboni no li convé que s’imposi el marc que aquesta campanya és un plebiscit sobre el projecte d’Ada Colau en el qual l’alternativa, per antagonisme, és Xavier Trias. Necessita trencar amb una concepció dicotòmica de les eleccions.
Triomfar a Nou Barris, però també a Sarrià. Oneja la bandera d’esquerres, però també de l’ordre, moderació i sensatesa. Perquè el que busca Collboni és capitalitzar l’agenda social del Govern de Pedro Sánchez però deixant clar que ell no té res a veure amb el galimaties que atribueix als Comuns. I que de si d’ordre es tracta, difícilment el pot garantir un Xavier Trias que es presenta en nom d’un partit, Junts, en el qual encara tenen molt a dir Carles Puigdemont i Laura Borràs. Amb aquesta esgrima discursiva, vol triomfar a Nou Barris i caure en gràcia també a Sarrià, així com ser competitiu a l’Eixample. No en va el seu equip de campanya presumeix del fet de tenir un «vot molt transversal» i que Collboni és el candidat que «menys rebuig provoca».
Posar el colofó a la seva trajectòria municipal. Collboni va trigar a respirar tranquil com a aspirant a l’alcaldia per tercera vegada. Es van arribar a sondejar altres noms com a cap de llista, entre ells el del ministre Miquel Iceta o el de Maria Eugènia Gay, que ha deixat de ser delegada del Govern central per enrolar-se en la candidatura com a número dos. «És l’etern candidat que sempre està qüestionat però que es queda perquè no troben ningú més», resumia un dirigent del PSC quan es va certificar que repetiria al capdavant de la llista. Amb tot, Collboni sap que aquesta vegada és el seu últim intent, motiu pel qual necessita especialment posar el fermall a la seva trajectòria municipal. El contrari significa obrir en canal el debat sobre la seva successió i el seu possible canvi de rol en el partit, un escenari que es podria donar fins i tot si no és alcalde però el PSC entra en el govern municipal. SARA GONZÁLEZ