Un examen crucial
El que passi l’últim diumenge de maig pot donar pistes sobre qui governarà a Espanya el 2024. El 28M mesurarà fins on arriba l’antisanchisme.
L ’inici de la campanya electoral només serveix per recordarnos que falten escassament dues setmanes per al dia de les eleccions, perquè fa temps que els líders polítics van de míting en míting, submergits en la gran subhasta de promeses. Es podria dir, fins i tot, que aquesta accidentada legislatura –amb una pandèmia, un confinament, una guerra– s’ha convertit des del primer dia en una campanya electoral permanent, atiada per l’anàlisi errònia que va fer el PP sobre la resistència del Govern de Sánchez. Van pensar, ja gairebé s’ha oblidat, que l’Executiu cauria a la primera de canvi perquè la coalició del PSOE amb Unides Podem era dèbil, perquè la ciutadania no suportava que la tanquessin a casa i perquè estaven arruïnant Espanya. Però els fets han demostrat el contrari. Malgrat les seves públiques desavinences, l’aliança governamental se sosté, s’han aprovat tres pressupostos i més d’un centenar de lleis, la societat va entendre majoritàriament que el confinament era necessari i l’economia ha resistit molt millor del que s’augurava. És clar que hi ha hagut errors, uns de més greus que d’altres. Seria, si no, el primer Govern infal·lible de la història.
La campanya en si mateixa no és, per tant, notícia. Però les eleccions del 28M sí que poden ser transcendentals. Tractant-se d’uns comicis municipals a tot el territori i autonòmics en 12 comunitats, la personalitat dels candidats pesarà, sens dubte, sobre els resultats, en alguns casos tant o més que els partits que representen o que els seus líders estatals. Però també és indubtable que aquests últims se sotmeten a un examen crucial, ja que la nota pot influir decisivament en les eleccions generals del desembre. És a dir, el que passi l’últim diumenge de maig pot donar pistes sobre qui governarà a Espanya el 2024, més enllà, és clar, de revelar qui serà alcalde de Barcelona –en aquest cas potser només permet intuir-ho–, i de saber si Ayuso aconsegueix la majoria absoluta a Madrid o si la coalició d’esquerres que lidera el socialista Ximo Puig conserva la Comunitat Valenciana.
Diguin el que diguin ara les enquestes, els resultats del 28M permetran, per exemple, mesurar fins on arriba l’antisanchisme. Si es tracta d’un fenomen bàsicament madrileny, com pensen molts socialistes, o si està estès i en quin grau per tota la geografia espanyola. També ajudarà a conèixer la força de l’efecte Feijóo i si l’eufòria que va provocar en els conservadors el seu adveniment al lideratge es manté o s’ha anat evaporant. L’escrutini tindrà més lectures. Se sabrà si Podem aguanta, per exemple en les autonomies madrilenya i valenciana, i quin és el vigor dels partits disposats a sumar amb Yolanda Díaz en les generals. També es veurà si Vox conserva la seva inèrcia. Aquests elements ajudaran a entreveure amb més claredat si les dretes, que es donen per vencedores al desembre, poden arribar al Govern o si s’hi mantindran les esquerres. Hi haurà per primera vegada dades fiables que propiciaran prospeccions més fidedignes.
■