L’assaig de les generals
Els líders nacionals dels partits es juguen el 28M afrontar amb més o menys comoditat les legislatives. El recompte en ajuntaments i comunitats serà clau per al seu futur.
La campanya de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig va començar a mitjanit. Els dirigents polítics tenen 14 dies per mobilitzar els votants i aconseguir uns bons resultats que els permetin afrontar amb comoditat la batalla definitiva: la dels comicis generals, a final d’any. Aquests són els reptes que afronten ara els principals líders nacionals.
TRENCAR LA IDEA DE FINAL DE CICLE.
Pedro Sánchez està convençut que aquesta vegada no serà com el 2011. Fa 12 anys, les autonòmiques i municipals van servir perquè el PSOE digués adeu a gran part del seu poder territorial. Va ser el primer plat de la contundent derrota en les generals d’uns mesos més tard, en què el PP va aconseguir majoria absoluta. Un resultat d’aquest tipus deixaria Sánchez molt tocat. La sensació de final de cicle, després d’un lustre a la Moncloa, seria gairebé imparable. «Però això no passarà –insisteixen els col·laboradors del president–. Al contrari».
Els socialistes somien treure més vots que els populars en les municipals. No el donen per segur, ni de bon tros. Reconeixen que la decadència de Ciutadans permetrà al PP recuperar-se respecte als comicis de fa quatre anys. Però creuen que és possible. Tot i així, això no serà el més important, assenyalen en la direcció del PSOE. El més rellevant, continuen, és revalidar els governs municipals i autonòmics (els socialistes governen nou de les 12 comunitats que se citen amb les urnes) i reconquistar places com Barcelona i València, una cosa que consideren possible.
Si es compleix, Sánchez rebria un reconeixement davant les generals del desembre, cosa que reforçaria la seva candidatura davant la d’un Alberto Núñez Feijóo que apareix per davant en gairebé totes les enquestes. Però tot estarà molt ajustat el 28M i la capacitat de reeditar i assolir nous governs autonòmics i locals també dependrà del que obtingui Podem.
L’arribada de Feijóo a la presidència del PP va provocar un canvi d’expectatives que s’ha de començar a traduir en una cosa tangible. El 28M es valorarà el nombre de governs locals i autonòmics que passen a estar dirigits pel PP. La comunitat que simbolitzarà el seu èxit o fracàs és el País Valencià, presidida des del 2015 pel socialista Ximo Puig, però abans, i durant 20 anys, pels populars. Els conservadors fa mesos que utilitzen el símil futbolístic i asseguren que «la pilota pot entrar» també a Castella-la Manxa, Aragó i Extremadura.
En totes les enquestes assenyalen que els candidats del PP trauran els socialistes de les presidències només si aconsegueixen el suport de Vox, un partit del qual no volen parlar. Feijóo i els seus repeteixen que esperen majories folgades perquè la ultradreta no els pugui exigir entrar en els governs, però saben que emular Isabel Díaz Ayuso a Madrid el 2021 és complicat. Ara, la presidenta aspira a la majoria absoluta, triomf que l’equipararia amb l’altre baró poderós del PP: Juanma Moreno, president d’Andalusia. I aquí s’obre una altra línia d’anàlisi del 28M. ¿Com quedarà el repartiment de poder intern en el PP? ¿Podrà continuar convivint Feijóo amb Ayuso amb certa pau?
L’EFECTE FEIJÓO. SUPERVIVÈNCIA DE LA MARCA.
Ciutadans és el partit que surt amb més debilitat a disputar les eleccions. Amb un recanvi recent de lideratge (Patricia Guasp per Inés Arrimadas) i una situació precària en autonomies on havien aconseguit la implantació més gran (Catalunya, Madrid i Andalusia), els taronges tenen per objectiu salvar la marca i aconseguir ser decisius en algunes ciutats. Fonts de la direcció consideren que poden actuar de partit frontissa a Madrid, Còrdova, Alacant, les Balears i Ciudad Real.
Han presentat llistes electorals en 800 municipis, la meitat de les que van aconseguir configurar en els anteriors comicis. Les múltiples fugues de dirigents a les files del PP i algunes voltes a la vida privada han deixat el partit que fa quatre anys va aconseguir ser el tercer més votat en municipals (1,8 milions de paperetes) en una situació molt delicada. Guasp, això sí, insisteix que, passi el que passi el 28M, es presentarà a les generals.
SER IMPRESCINDIBLE PER AL PP.
L’estrafolària moció de censura de Ramón Tamames contra Sánchez va deixar desdibuixat Vox. Ara, l’extrema dreta espera recuperar espai amb les eleccions autonòmiques i locals, les primeres que se celebren després que entressin per primera vegada en un executiu autonòmic, el de Castella i Lleó. Santiago Abascal confia a ser clau per a la governabilitat en algunes autonomies que actualment estiguin regentades pel PP a fi que els populars s’hagin de plegar a les seves exigències.
Un clar exemple de mal resultat per a la formació ultra seria el que va passar a Andalusia a l’estiu, quan Vox va créixer, però el candidat del Partit Popular, Juanma Moreno, va obtenir la majoria absoluta per governar i va deixar el partit en la irrellevància. Un escenari similar podria donar-se a Madrid, on Ayuso podria arribar a governar sense necessitat de comptar amb Vox.
EL PODER DE DÍAZ I BELARRA.
L’aliança de Podem i Izquierda Unida es juga revalidar la seva presència en mitja desena de governs autonòmics i mirar d’assentar unes bases després d’un últim cicle electoral en el qual van quedar en mínim en molts territoris. Això, de portes enfora, perquè, a més, els resultats que obtinguin seran part de la carta amb què la secretària general de Podem, Ione Belarra, i el coordinador federal d’IU, Alberto Garzón, juguin la partida amb Yolanda Díaz de cara a la construcció de Sumar.
Unides Podem ostenta les vicepresidències en els governs de les Balears i el País Valencià i, a més a més, conselleries a Aragó, Navarra, la Rioja i les Canàries. Mantenir aquestes places és de vital importància per a la negociació posterior amb Díaz. A més, la força territorial que obtinguin els servirà per plantar-se en aquests pactes davant Més Madrid i Compromís.
Tot i que Díaz no es presenta a les eleccions autonòmiques amb Sumar, també es juga part del seu capital polític en aquests comicis. Uns mals resultats per a l’espai d’Unides Podem poden posar en dubte el seu ganxo electoral i frenar les seves expectatives. Per contra, l’èxit dels morats pot complicar les seves intencions de subsumir Podem a Sumar. No obstant, per protegir part del seu rèdit, la vicepresidenta ha optat per bolcar-se en la campanya de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que lluita per revalidar el seu càrrec.
■