La sanitat privada, essencial per alliberar recursos del sector públic
La sanitat privada estima un estalvi per al sistema públic d'entre 6.185 milions d'euros i 17.283 milions d'euros. També porta a terme el 33% de les intervencions quirúrgiques i atén el 24,5% de les urgències
El 27 d'abril passat la Fundació IDIS va presentar l'informe `Sanitat privada, aportant valor 2023' que ofereix una actualització sobre les dades del sector privat en l'àmbit de la salut. Aquest informe destaca la contribució de la sanitat privada al sistema nacional de salut i remarca la importància de la col·laboració entre els sectors públic i privat per garantir el bon funcionament del sistema. «Afrontar i atendre amb mesures concretes els problemes que tenen els pacients i els professionals sanitaris, i normalitzar el suport d'un entorn de titularitat privada per disposar d'un sistema públic fort, robust, capaç i suficient són dos aspectes clau per sostenir el sistema sanitari i donar resposta a la demanda assistencial»: així ho ha assegurat Juan Abarca, president de l'Institut per al Desenvolupament i Integració de la Sanitat (Fundació IDIS), durant la presentació de l'informe «Sanitat privada, aportant valor el 2023». El president de la Fundació IDIS ha incidit en la «necessitat de donar estabilitat als concerts amb la sanitat privada i de facilitar la interoperabilitat entre les diferents institucions sanitàries, amb independència de la seva titularitat, per promoure la continuïtat assistencial evitant duplicitats, ineficiències per al sistema i molèsties innecessàries per als pacients».
Actualització de dades 2023
L'anàlisi global de l'aportació de les dades de l'informe mostra que el sector sanitari de titularitat privada representa el 26,7% de la despesa sanitària total, xifra que suposa un elevat pes en el sector productiu espanyol. El conjunt de la despesa sanitària privada i la col·laboració publicoprivada (concerts) arriba als 40.727 milions d'euros: un 3,64% del PIB. Així mateix, els 10,3 milions d'assegurats contribueixen a la descàrrega i l'estalvi del sistema públic. Les estimacions indiquen que l'estalvi generat per l'assegurança privada se situaria entre 1.674 euros a l'any (si el pacient utilitza exclusivament el sistema privat) i 599 euros (si el ciutadà realitza un ús mixt). Marta
Villanueva, directora general de la Fundació IDIS, indica que «si es té en compte el nombre d'assegurats existents al nostre país, l'estalvi total generat al Sistema Nacional de Salut se situa en un rang que va des dels 6.185 milions d'euros als 17.283 milions d'euros, en funció d'un ús mixt o exclusiu de la sanitat pública i privada».
Col·laboració privada
La sanitat privada promou la col·laboració publicoprivada a través de concerts, el mutualisme i les concessions administratives. A nivell regional, les comunitats autònomes amb un percentatge de despesa en concerts sobre la despesa sanitària més elevada són Catalunya, amb un 24,1% sobre la despesa sanitària (aquesta regió compta amb un model sanitari que va integrar des del 1979 recursos públics i privats en un sol sistema, denominat SISCAT i actualment porta a terme concerts singulars amb els hospitals privats integrats al SISCAT). En la segona posició, amb un 11,8% de la despesa sanitària, hi ha la Comunitat de Madrid (on a causa de la concentració de població s'estableixen tres fórmules de contractació publicoprivada: concert, conveni singular i concessió). En tercer lloc, Balears compta amb un 8,6% de la despesa sanitària en què es realitzen fórmules de col·laboració a través de concerts i convenis singulars. A la resta de les comunitats autònomes, la despesa en concerts representa entre un 2,8% i un 8,6%.
Per la seva banda, el mutualisme administratiu és un mecanisme de cobertura que afavoreix l'equilibri entre el sistema públic i el privat, mentre redueix la pressió assistencial de la demanda de pacients en el sistema públic de salut. El 2022, 1,73 milions de funcionaris, aproximadament el 82% del total, estaven subscrits a aquesta modalitat.
Investigació i innovació
La investigació i l'aposta per la incorporació de la innovació són dos aspectes que ja constitueixen una senya d'identitat de la sanitat privada. Segons les dades d'avenç de la 32a publicació de BD Metrics, els cenrents tres privats participen en 821 assajos clínics, (el 50% dels continguts a la mostra), amb una taxa de reclutament molt rellevant (148%). El 2021 es van posar en marxa 997 estudis, dels quals 4 de cada 10 van estar dirigits a algun tipus de càncer i un 5,6% van ser assajos de tractaments contra la covid-19.
«La incorporació de la innovació en la qual està immersa la sanitat privada –ha assegurat Marta Villanueva– explica la permanent adquisició de tecnologia d'última generació i el fet d'estar en possessió del 48% dels equips de ressonància magnètica, el 43% dels de mamografia o el 39% dels PET. Així mateix, el sector privat compta amb tecnologies punteres com acceleradors lineals per a tractaments de radioteràpia i braquiteràpia; tècniques com la radiocirurgia o el PET/RM que redueixen la radiació; centres de protonteràpia o sistemes com l'ultrasò Focal d'Alta Intensitat».
Qualitat, formació i responsabilitat
El sector privat compta amb difecertificacions que acrediten la qualitat dels seus centres (com ara les diferents normes ISO, OHSAS 18001, el model d'excel·lència europeu EFQM o l'acreditació Joint Commission, SEP, SGE-21, entre d'altres). A més a més, 158 entitats ja han obtingut el reconeixement QH, posat en marxa per la Fundació IDIS mateix, des del seu llançament l'any 2015. Així mateix, mostra la seva contribució en la generació d'ocupació (292.828 professionals al nostre país, un 62% en l'àmbit extrahospitalari i un 38% en l'àmbit hospitalari), amb Catalunya, Madrid i Andalusia al capdavant i en la formació dels professionals, que compta amb 277 places de formació especialitzada.
D'altra banda, es van destacar altres dades d'interès com que el 52% de les unitats de psicologia clínica i psiquiatria es troben a la sanitat privada i que aquest sector concentra el 70% dels hospitals de salut mental i addiccions i el 49% de centres sense internament, tal com mostra l'informe especial «Aproximació a la salut mental a Espanya», impulsat per la Fundació IDIS.