Diferències de fins a 500 euros per comunitats
tat molt elevada. Es considera que no pot ser autònom. Té un retard cognitiu que s’evidencia sobretot en la parla i en l’adquisició de coneixements. «Parla amb dificultat i li costen operacions simples com restar», explica la Cristina.
El Pau acudeix a una escola d’educació especial concertada, necessita un psicòleg i un sexòleg, i està apuntat a extraescolars com muntar a cavall, que és la seva gran passió. Però aquestes despeses, més el menjar o la roba, han de ser sufragades ara per la família d’acollida, que fins ara invertia íntegrament els 1.100 euros que atorgua la Generalitat a les despeses del Pau. Ara estan tramitant una pensió no contributiva que ascendeix a uns 450 euros, però no tenen gens clar que els la concedeixin. Al seu torn, a Anna Oller li costa pagar l’escola d’educació especial del seu fillol.
A aquesta situació s’ha arribat malgrat les advertències de la família d’acollida del Pau, que ha mantingut fins a tres reunions amb l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) a la recerca de la millor opció. En les esmentades trobades, la Generalitat va assegurar que el Pau mantindria la prestació, però que ho faria a través d’una fundació tutelar. No obstant, quan n’ha fet 18, l’ajuda s’ha esfumat i l’única oferta per part del Govern és traslladar el Pau a una residència. «Al·lucino que prefereixin pagar la seva estada allà, que pot costar uns 4.000 al mes, en lloc de donar-nos una prestació de menor quantia a nosaltres i que continuï vivint amb la seva família, on li donem l’afecte i el suport que necessita», lamenta la Cristina.
Ajuda en els tràmits
Ollé, en canvi, ja és la tutora legal de l’Oriol, i està intentant tramitar la prestació per discapacitat permanent, que arriba als 500 euros al mes. «Et diuen: ¡ja t’espavilaràs! A mi m’hauria agradat que la Generalitat li hagués preparat una espècie de maleta amb tots els tràmits fets, o almenys iniciats», es queixa. Aquesta mare ha demanat l’ajuda d’orfandat per al seu fill acollit a través d’una demanda judicial. Núñez, en canvi, està trobant moltes complicacions a causa dels «milers» de requisits que necessita. La Generalitat no ha volgut donar detalls dels dos expedients d’aquests casos. Assenyala que no deixa cap noi sense prestacions i explica que proposa les opcions més adequades per a cada cas, en funció de la situació dels menors i les famílies. «Valorem cada perfil i quines necessitats cal cobrir, tant des de la DGAIA com des de la direcció de Prestacions Socials», responen fonts de la Conselleria de Drets Socials.
Prova d’això, afirmen, són els 267 nois amb discapacitat que, malgrat haver complert la majoria d’edat, estan sent atesos per la DGAIA. «Sempre s’ofereix l’opció més avantatjosa per al jove» i «orientem les famílies acollidores perquè sol·licitin la prestació no contributiva, que és per sempre», indiquen. Les entitats socials, per la seva banda, denuncien que el sistema d’atenció té flaqueses sobretot quan es tracta de menors amb discapacitats més lleus que no tenen ningú a qui acudir.
■
Un estudi de la Creu Roja denuncia la bretxa territorial a Espanya: entre els 120 euros mensuals que atorga Múrcia i els 616 de Navarra. Catalunya se situa enmig del rànquing territorial, amb 376 euros per a menors de 0 a 9 anys i 443 per a menors d’entre 15 i 17.
«Valorem cada perfil i quines necessitats cal cobrir», afirma Drets Socials 267 nois amb discapacitat majors d’edat són atesos per la DGAIA
Espanya s’ha marcat com a meta que el 2030 el 70% dels nens tutelats per l’administració visquin en famílies d’acollida, ja que és la fórmula de criança més adequada per a ells. El 2021, no obstant, encara residien en llars el 53% dels menors i la resta en residències, per la qual cosa queda feina per fer. Per fomentar l’acolliment familiar, es concedeixen ajudes econòmiques, dirigides a compensar les despeses de manutenció i cura del menor. No obstant, les famílies perceptores consideren que les quanties són «insuficients» i a més hi ha una «gran desigualtat territorial en l’assignació i els requisits per accedir-hi», segons ha detectat un macroestudi realitzat per Creu Roja i presentat ahir.
Per exemple, hi ha una diferència de gairebé 500 euros entre els 120 euros de remuneració mensual que atorga Múrcia i els 616 que concedeix Navarra. Catalunya se situa enmig del rànquing territorial, amb 376 euros per a menors de 0 a 9 anys i 443 euros per a menors d’entre 15 i 17.
En el cas de l’acollida de nens amb necessitats especials, com alguna discapacitat greu, que exigeixen pràcticament plena disponibilitat d’algun dels membres de la família acollidora, la forquilla encara és més gran i oscil·la entre els 393 euros de La Rioja i els 1.020 euros mensuals del País Valencià.
«Es tracta de diferències massa grans que expressen amb força la desharmonització regional entorn dels sistemes d’acolliment», afirma l’estudi de la Creu Roja, titulat Famílies d’acollida: anàlisi dels sistemes de suport a aquesta modalitat de cura alternativa.
La directora de l’àrea d’estudis de l’entitat, Estrella Rodríguez, assegura que els ha cridat «poderosament l’atenció» la gran disparitat territorial en les ajudes, que atribueix al fet que algunes comunitats com Múrcia (PP), Madrid (PP) i Extremadura (PSOE) encara han de desenvolupar «plantejaments més ambiciosos» si volen que més famílies s’animin a fer el pas d’acollir un menor tutelat en el seu si.
De fet, les famílies que acullen i que han participat en l’estudi assenyalen que les ajudes són insuficients i que, en moltes ocasions, han de cobrir amb la seva pròpia renda despeses extraordinàries del menor, com tractaments especialitzats, teràpies o intervencions pedagògiques, ja que els nens tutelats i que arriben al sistema de protecció perquè han sigut objecte d’abandonament, negligència o maltractaments solen tenir dèficit afectiu o dificultats cognitives o per relacionar-se, entre altres problemes.
L’estudi ha detectat que a moltes d’aquestes famílies els fa «vergonya» demanar una assignació més gran o que l’administració aboni despeses inesperades, com el dentista o les ulleres, per por que es pensi que els diners no són per al menor.
■
La bretxa amb els menors és més gran: entre els 393 eurosdeLaRiojaiels 1.020 de València