Alteracions externes afavoreixen l’aparició del càncer de pàncrees
Un estudi per ajudar a detectar i prevenir aquests tumors revela que les mutacions de l’ADN només expliquen part del desenvolupament de la malaltia. En el treball hi ha participat l’IRB Barcelona.
Tot i que la taxa de supervivència del càncer de pàncrees ha augmentat, continua sent el més letal. Només el 12% dels malalts sobreviuen als cinc anys perquè quan es descobreix sol ser molt tard. Per això la recerca se centra a esbrinar què provoca que les cèl·lules es converteixin en cancerígenes, amb l’objectiu de trobar teràpies en fases més primerenques.
Un dels estudis preclínics que ha donat els resultats més esperançadors, publicat ahir a la revista Science, l’ha desenvolupat la metge espanyola Direna Alonso-Curbelo, de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), juntament amb col·legues del Memorial Sloan Kettering Cancer Centre (MSKCC) de Nova York. La recerca revela que les mutacions en l’ADN que són causes ja estudiades en el càncer –en concret, la mutació de l’oncogèn KRAS és freqüent en tumors al pulmó, el colorectal i el de pàncrees– només expliquen una part del desenvolupament de la malaltia. Han d’aparèixer factors externs com, per exemple, una lesió dels teixits que causi inflamació, cosa que modifica la identitat de les cèl·lules i l’entorn i afavoreix l’aparició i la progressió del tumor. Al pàncrees, aquesta «lesió tissular» la pot causar, per exemple, una pancreatitis.
Combinant models de ratolí modificats genèticament amb mètodes computacionals a fi d’estudiar la capacitat de mutar de les cèl·lules, s’ha descobert que en aquest càncer les modificacions cel·lulars i de l’entorn es comencen a produir ràpidament, entre 24 i 48 hores després que es produeixi la lesió, i de manera predictible.
Com a conseqüència, la capacitat d’algunes cèl·lules –amb l’oncogèn KRAS mutant– de comunicar-se amb altres cèl·lules augmenta enormement. «Les precanceroses adquireixen la capacitat d’enviar i rebre més senyals que una de normal», explica Dana Pe’er, una de les autores de l’estudi. «Això no és aleatori: està estructurat. S’observen els mateixos patrons una vegada i una altra quan es fan els experiments en ratolins diferents».
L’estudi es caracteritza per l’ús d’innovació computacional. «Vam haver d’inventar mètodes nous per respondre a preguntes que no se solen plantejar sobre plasticitat, comunicació cèl·lula a cèl·lula i progressió tumoral», afegeix. L’avenç suposa, a més, la culminació d’una línia investigadora iniciada per Alonso-Curbelo que detalla mecanismes epigenètics, és a dir, canvis que activen o inactiven els gens sense canviar l’ADN, pels quals la inflamació afavoreix l’aparició del càncer.
Nou full de ruta
L’estudi «proporciona un nou full de ruta que pot ajudar a desenvolupar estratègies per detectar o fins i tot prevenir tumors pancreàtics abans que arribin a fases avançades», segons el doctor Scott Lowe, membre del Memorial Sloan Kettering Cancer Center. «Comprendre com les xarxes de comunicació entre cèl·lules n’impulsen l’inici és prometedor per al desenvolupament de teràpies que bloquegin o alenteixin la progressió primerenca i fins i tot la malaltia avançada», afegeix.
Dimecres es van publicar els primers resultats d’un assaig clínic amb 16 voluntaris que ha demostrat que una vacuna experimental d’ARN missatger retarda la recaiguda per càncer de pàncrees.
■ mpox «Em complau declarar que l’mpox ja no és una emergència internacional, però, com amb la covid, no significa que hagi deixat de ser un desafiament per a la salut pública, va destacar Tedros, que va assenyalar que «el virus encara afecta comunitats de totes les regions, sobretot l’Àfrica», on la malaltia és endèmica.
■