Compte enrere per a les obres de l’Espai Barça
En menys d’un mes, l’activitat esportiva al feu blaugrana s’aturarà i començaran les obres de remodelació. Per fer-ho, l’entitat va tramitar tres llicències amb l’ajuntament, de les quals dues estan aprovades.
El Barça es queda a les fosques, desproveït de la llum, creativitat i astúcia que irradia el jove canari. D’aquí, la recerca d’una peça similar per no dependre dels músculs de Pedri, que solen trencar-se els mesos finals de cada temporada. Ilkay Gündogan, l’elegant centrecampista del Manchester City (32 anys), seria una gran solució. Gran i creativa solució perquè no només pot ser aquell interior amb arribada (sis gols i quatre assistències en 29 jornades de la Premier) sinó que podria, a més, fer de migcampista. Vindria també a cost zero.
AUBAMEYANG, GOLS DES DE LA BANQUETA.
Amb Lewandowski n’ha fet prou el Barça per guanyar la Lliga. Però no li ha servit a Europa. A més, l’equip ha acusat el descens d’eficàcia del davanter centre polonès, fet que obliga Xavi, per tant, a demanar un altre nou. Ja el tenia en Aubameyang (33 anys), però el club va haver de vendre’l per encaixar el fair play salarial. Va marxar al Chelsea, on no ha jugat gens, i li encantaria tornar al Camp Nou. Víctor Roque, el jove golejador brasiler (18), és una mirada al futur. Una mirada que, potser, el Barça no pot permetre’s. Ni tampoc pagar.
CARRASCO I EL BALL DELS EXTREMS.
El Barça té una opció per Yannick Carrasco (29 anys), l’extrem belga de l’Atlètic. No és cara (són 15 milions), però en temps de vaques magres és una fortuna pendent com queda Xavi del que passi al mercat amb Ansu Fati i Ferran Torres. El club vol renovar Dembélé, l’extrem més diferencial que té el tècnic a la plantilla, per evitar que quedi lliure d’aquí un any. I, a més, queda l’opció de reclutar Abde de l’Osasuna.
■ «Tot el que necessitem per començar l’1 de juny ho tenim», afirmen des de les oficines del Camp Nou a EL PERIÓDICO. Davant els rumors de possibles retards en l’inici de les obres de l’Spotify Camp Nou, fonts de l’entitat blaugrana reiteren que totes les llicències estan en ordre, almenys les necessàries per començar l’1 de juny. És més, admeten que ja s’està organitzant l’acte en què es farà entrega simbòlica de les claus per a l’inici de les obres.
El club parteix de dos tipus de llicències per poder executar les obres de l’Estadi: les de demolició i la de remodelació. Mentre que les primeres estan validades, la segona té serrells pendents, però que no impediran l’inici de les obres en el termini previst. En total, el Barcelona ha tramitat tres llicències, de les quals ja en té dues validades. Sobre la que falta, des de l’ajuntament s’assegura que hi ha temps.
El primer document que es va presentar a l’Ajuntament de Barcelona estava basat en el primer projecte de l’Espai Barça, el de la directiva de Josep Maria Bartomeu. El club, havent refet el pla, va consultar al consistori quina era la millor via per fer els canvis necessaris: retirar-la i entregarne una de nova o fer modificacions sobre la ja presentada. Des de l’organisme públic es va recomanar mantenir la ja validada i ferhi modificacions parcials per agilitzar els tràmits. D’aquestes, totes estan validades menys una, encara en tràmit, que pertany al tram final de les obres i que el club assegura que rebrà en un mes i mig, com a màxim.
Transcursos de les llicències
L’abril del 2022, l’Ajuntament de Barcelona va concedir la llicència de demolició perquè el Barça pogués començar les obres de remodelació de l’Spotify Camp Nou. Aquest primer text estava previst que fos modificat amb alguns canvis demanats per la directiva de Joan Laporta. Aquestes modificacions tenen relació amb aspectes de sostenibilitat, tecnologia, innovació i accessibilitat.
El Barça compta amb el permís per tirar a terra la tercera graderia de l’estadi i per això ja es va efectuar una part dels treballs quan es va enderrocar part del gol sud durant l’aturada pel Mundial de Qatar. La llicència amb què ara mateix compta el club blaugrana no inclou la tribuna, per a la qual s’està tramitant un nou permís que està «pendent d’abonar i recollir», segons informen a aquest diari fonts del Departament d’Urbanisme del consistori barceloní. Les obres de l’estadi començaran enderrocant la tercera graderia abans de construir els fonaments del que serà la tercera anella del nou estadi culer.
■
Queia la tarda sobre el Bernabéu quan Pep Guardiola, de negre, completament sol, saltava a la gespa davant la mirada d’uns quants periodistes la vigília d’una gran nit. Va avançar fins al centre, va mirar cap amunt, allà on la coberta comença a ocultar el cel de Madrid, va girar la mirada 360 graus com un arquitecte disfrutant d’una gran obra. Es va ajupir per tocar amb els dits la gespa acabada d’instal·lar, va tornar sobre els seus passos meditabund i es va dirigir ferm a la sala de premsa per respondre als periodistes amb la tranquil·litat de qui sap que tot el que depèn d’ell, metòdic fins a l’obsessió, està mesurat al mil·límetre.
¿Què li devia passar pel cap en aquells minuts en què disfrutava en soledat i en silenci de l’imponent nou Bernabéu? ¿Eren les seves llunyanes batalles amb el 4 a l’esquena vestit de blaugrana? ¿O més aviat el malson que havia viscut feia un any quan Rodrygo va marcar dos gols en un minut? ¿O la semifinal contra el «puto amo» Mourinho?
Qui sap, potser mirava de recordar qui va ser l’últim gran jugador visitant capaç de triomfar al Bernabéu. Dimarts aquesta glòria semblava reservada a Haaland, en la seva primera visita, amb els seus 51 gols com a targeta de presentació, però hi va haver destrempada. L’únic Haaland que va donar espectacle va ser Alfie, el pare d’Erling, però en una llotja privada on es va quedar a gust responent a alguns aficionats.
Per recordar una nit memorable d’un crac visitant al Bernabéu, ens hem de remuntar a uns quants anys enrere, amb tots els respectes per als dos gols de Chukwueze que van donar la victòria al Vila-real fa un mes. Leo Messi sí que va donar la talla, i de quina manera, en aquest estadi, que es va arribar a batejar com el jardí de Leo. Van ser 15 els gols que va fer a casa de Florentino i partits memorables en els millors anys d’aquell Barça per a la història.
Després hi va passar Mbappé, el desitjat pel madridisme, que va marcar un gol l’any passat a vuitens, però no li va servir per eliminar el Madrid a la Champions. Tampoc es recorda res extraordinari de Neymar a Concha Espina. El jardí de Leo no està a l’abast de ningú, de moment el guarda l’absència, i la memòria.
■