El Sevilla es deixa empatar a Torí en el descompte
El gol d’En-Nesyri va avançar el conjunt de Mendilibar i en el 96 va igualar Gatti, cosa que deixa la semifinal en l’aire per a la tornada.
El Sevilla estava a punt d’aconseguir una altra fita a l’Europa League, guanyant la Juventus a Torí, però es va deixar empatar en l’últim segon amb un gol de Gatti que deixa oberta la semifinal. Després d’una primera part molt bona els sevillistes es van acumular darrere i al final ho van pagar molt car.
Els de Nervión a més es van deslliurar d’un penal tan clar com innecessari de Bade a Rabiot en el tram final. El pragmatisme de Mendilibar, en el seu cinquè partit a Europa, va estar a punt de guanyar. L’empat no és dolent i la final de Budapest és més a prop. La Roma va vèncer el Leverkusen (1-0) en l’altra semifinal.
L’Europa League és la competició del Sevilla. Ho diu el seu palmarès i ho demostra cada vegada que salten al camp per jugar-la. A Torí van entrar al camp amb molta personalitat, sense deixar-se intimidar per la totpoderosa Juventus, a qui va tutejar des del primer minut. De fet, la primera ocasió va ser d’Ocampos en una pilota rematada de cap guanyant el duel a dalt a Alex Sandro. Dos minuts després una altra vegada l’argentí va topar amb Szczesny.
La Vecchia Signora patia amb les pilotes aturades, però el partit tenia molts espais. I allà Di María, Kostic i Rabiot són letals. I Vlahovic va donar dos avisos seguits als sevillans.
Urpada visitant
I en el minut 25 una contra letal del Sevilla amb Ocampos devorant metres va acabar amb En-Nesyri anotant el primer gol visitant. Un minut més tard En-Ne-syri hauria pogut certificar el triomf després d’aprofitar una relliscada d’un rival, però Szczesny va avortar l’intent. Passada la mitja hora Mendilibar va rebre una mala notícia al retirar-se lesionat Ocampos, i va empènyer Navas endavant i va ficar Montiel en el lateral.
El Sevilla va aparcar el vertigen i va començar a madurar el futbol amb associació i suports arribant fins a la vora de l’àrea, des d’on Rakitic va fer treballar el porter local. Quan Siebert va indicar el descans el Sevilla havia xutat cinc vegades a porteria i la Juve, cap. Fins i tot semblava curt el marcador.
Allegri va esmolar el seu equip en la represa amb Federico Chiesa i Iling Júnior encarant com a extrems, cosa que sumava més arribadors a l’àrea, però alterava la seva estructura defensiva, deixant una línia de quatre. Van recular els sevillans i es van organitzar per no deixar espais en els quals poguessin aparèixer Di María o Chiesa, les dues veritables amenaces locals.
Passada l’hora el Sevilla s’havia desdibuixat, sense pilota i sense trepitjar camp rival. La Juventus tampoc creava ocasions, però generava inquietud amb les arribades a l’àrea per banda. Mendilibar mirava la banqueta i no acabava de trobar algú solvent que li donés garanties. Al final va decidir posar cames i pulmons sense tocar el sistema, amb Papu Gómez per Óliver Torres.
En els minuts finals es va jugar poc a futbol i hi va haver més frustració que perill de la Juve. Especialment amb un penal claríssim de Bade a Rabiot que ni l’àrbitre ni el VAR van voler xiular. La Juventus no és l’equip que va ser, però manté la identitat que la va portar a empènyer fins a empatar en l’última jugada.
■
Els carrers de Nàpols no van aclarir com era d’esperar un Giro que ja mira cap a la muntanya. Es va viure un dia ràpid, amb imatges per fomentar el turisme, i molt més tranquil per als corredors després del caos de caigudes, de gossos que es creuaven pel camí i de mòbils que impactaven contra els ciclistes en l’arribada a la platja de Salern. Triomf a l’esprint de Mads Pedersen amb el noruec Andreas Luknessund portant, qui sap si per última vegada, amb la maglia rosa i dos ciclistes capturats en l’agonia dels metres finals: Simon Clarke i Alessandro De Marchi.
Perquè avui tot ha de canviar en el Giro. No és un dia qualsevol perquè la carrera s’acosta a la muntanya, als Apenins, als Abruços i al Campo Imperatore, un altiplà des d’on es veu el Como Grande, el més alt dels pics del Gran Sasso d’Itàlia, a 2.912 metres.
Només set espanyols
Ni Remco Evenepoel, ni Primoz Roglic, ni cap dels participants pujarà tan amunt. Molt menys ho faran els set ciclistes espanyols apuntats de forma anònima fins ara en el Giro i sense grans esperances per destacar en la prova. Carlos Verona, que estava cridat a ser el ciclista amb més aspiracions del Movistar, ja es va deixar 15 minuts
General
1. A. Leknessund (Nor/DSM)22.50.48 h 2. R. Evenepoel (Bàl/Sou) ............. a 28 s 3. A. Paret-Peintre (Fra/AG2R) .... a 30 s 4. João Almeida (Por/UAE) ...... a 1.00 m 5. Primoz Roglic (Esl/Jum) ......... a 1.12 m
El conjunt del Nervión va fer patir la Vecchia Signora i va merèixer més