«Soc aquí per atacar, no per defensar-me»
Aquí, a Le Mans, entre el sol i els núvols, se celebra aquest cap de setmana no només la cinquena carrera de la temporada de MotoGP, després de Portugal, l’Argentina, els Estats Units i Jerez, sinó un GP històric, ja que estem parlant del nombre 1.000 des que s’iniciés el campionat, a l’illa de Man, el 1949, amb victòria del britànic Freddie Frith, als comandaments d’una Velocette britànica, sí.
I no deixa de ser curiós que ahir, després de rebre el vistiplau dels metges, el que reaparegui en aquest lloat traçat sigui el català Marc Márquez (Honda), l’únic campioníssim en actiu, ja que el de Cervera (Lleida) totalitza, als 30 anys, sis títols mundials de la cilindrada reina i suma 59 victòries, per set ceptres de Valentino Rossi (89 triomfs) i vuit títols de Giacomo Agostini (68 victòries).
Márquez, que s’ha perdut les últimes tres carreres després del seu aparatós accident, fruit d’un tremend error seu en el GP de Portugal, s’ha recuperat ja de la fractura que es va fer al dit polze dret, el dit més important per a un pilot de MotoGP ja que no només s’agafa al manillar, no només ha de fer les frenades, no només ha de donar gas i frenar amb la maneta del fre davanter sinó que, fins i tot, ha de prémer, amb aquest dit, la petita palanca que té sota el gas per accionar el fre posterior, ja que quan estan plegats a les corbes no poden utilitzar la palanca del peu.
Sobre el migdia d’ahir, Márquez, esbossant el seu ampli
El Mundial de MotoGP necessita com aigua de maig Marc Márquez Alentà, el seu campió més gran. I serà al maig quan, en el Gran Premi de França, que es disputa aquest cap de setmana al mític i popular traçat de Le Mans, reapareixerà el pilot més espectacular. I guanyador.
somriure, feliç per tornar al seu teatre favorit, va acudir a la clínica del circuit on l’equip del doctor Ángel Charte, màxim responsable mèdic del Mundial, va revisar en la seva presència els informes mèdics i totes les radiografies de la mà dreta, i li va donar el vistiplau perquè pugui córrer avui després d’una àmplia exploració.
Sense disputar 28 de 56 carreres
Márquez, que no ha deixat d’enllaçar lesions, operacions, rehabilitacions des del 2020, s’ha perdut, segons informava recentment motosport.com, la meitat de les 56 carreres que s’han disputat en els últims quatre anys: 28 de 56 grans premis. És evident que si no li haguessin fet dues operacions a les espatlles, dos processos de diplopia i quatre intervencions a l’húmer dret, l’última tremendament delicada a la clínica Mayor (Rochester, EUA), Márquez hauria superat, sens dubte, les marques del Doctor i d’Ago.
Márquez estava ahir somrient externament i eufòric interiorment. Se’l va veure molt caut, tot i que ningú el creu. «Tothom coneix el meu ADN i, per tant, diré que, tot i que fa mes i mig que no pujo a una moto de carreres, vinc aquí a atacar, no a defensar-me. És a dir, vull tornar a sentir les sensacions de pilotar la meva Honda i, sobretot, treballar molt amb l’equip i la meva fàbrica per sortir del sot en el qual ens trobem perquè, a Jerez, després de la victòria d’Àlex [Rins] als EUA, es va veure on som, és a dir, encara lluny de les motos més competitives».
Márquez, que s’ha deslliurat de la sanció que li van imposar a Portimao per una mala pràctica dels comissaris, està una mica molest pels comentaris que han fet alguns companys de graella, que han demostrat tenir-li molta bola. «No vull parlar massa d’això, però sí que diré que és molt fàcil ficar-se amb el que travessa un mal moment. I això han fet amb mi».
El record de Moto2
El campioníssim català va recordar que va aprendre de molt jove com anava això del Mundial. «Aquí no és convenient parlar més del compte quan algú comet un error o, simplement, té la mala
Márquez torna al Mundial molt il·lusionat, encara que fa un mes i mig que no puja a una moto de carreres «Quan et tira a terra algú, val més no dir res, ja que en el següent GP pot ser que siguis tu qui fa caure algú altre»
sort de tirar un altre company. Aquí ningú vol fer mal a ningú i jo això ho vaig aprendre molt jove, a Moto2, quan tenia 18 anys. El 2011, a Jerez, em va tirar Jules Cluzel i vaig arribar al box boig perdut. Recordo que el meu pare, Santi (Hernández, el seu enginyer) i diversos membres de l’equip em van dir: ‘Això són les carreres, tu no diguis res perquè això et pot passar a tu la setmana que ve’. I, en efecte, en el següent Gran Premi, vaig tirar Scott Redding».
Ha tornat l’únic pilot que pot canviar el Mundial. Ha tornat l’únic pilot que li pot parar els peus a Pecco Bagnaia, el campió, i la seva poderosa Ducati. No serà avui, ni demà, ni diumenge, ni d’aquí quatre setmanes a Mugello, però serà. Si Honda l’acompanya.
■