Debat electoral, fluixa audiència i no obstant entretingut
He consultat el calendari de debats electorals que ha preparat TVE i veig que la nit del 24 de maig s’emetrà el de Madrid, que és per a eleccions autonòmiques. I segons la mateixa web de la primera televisió pública d’Espanya, Isabel Díaz Ayuso no hi assistirà. En lloc seu hi anirà Alfonso Serrano.
Això és fer trampa, a més de demostrar un gran menyspreu als votants. És Ayuso la que opta a la presidència –a repetir-la– d’aquella comunitat. Serrano no és candidat. Segurament ha sigut el gran xerpa i massatgista personal de la senyora Ayuso, el llestíssim Miguel Ángel Rodríguez, qui li deu haver dit que no hi vagi. Tu allà no hi tens res a guanyar, tu ja ho tens tot guanyat i no et fa falta exposar-te en un debat. És una tàctica prepotent i displicent. Hauria d’estar prohibida per llei. El debat per televisió pública és un deure cap als votants. A més, i des del punt de vista televisiu, sense
Ayuso l’espectacle quedarà molt desmillorat. Això és com muntar un gran concurs per elegir el millor nen prodigi d’Espanya i que el petit Nicolás no hi vagi.
El primer debat que ha muntat TVE ha sigut amb els alcaldables per Barcelona. S’hi han presentat tots. No hi ha faltat ningú. Els més humils en intenció votant (Eva Parera, Anna Grau i Daniel Sirera) amb molta il·lusió per l’enorme visibilitat que la tele proporciona, i els d’expectatives més inflades (Colau, Collboni, Trias i Maragall) amb la intenció de remarcar la seva diferència i alhora la seva predisposició a pactar. ¡Ah! Feien com Groucho Marx: aquests són els meus principis, però en tinc d’altres amb els quals podem negociar.
A mi m’han agradat molt els conductors del debat, Gemma Nierga i Quim Barnaola. No s’han limitat a cronometrar. Intervenien, preguntaven amb perspicàcia per fer més entretinguda la vetllada. Nierga picava Maragall dient-li: «¿Ja li ha perdonat a Ada Colau que li arrabassés l’alcaldia?», i aconseguia que tots dos es barallessin. «¡Sembleu Los Roper!», els deia Anna Grau amb sarcasme irrefrenable. I a Trias, Nierga el pessigava preguntant-li: «¿Vostè té llibertat o ha de consultar amb Junts?». I Trias es posava a cridar que era lliure, ¡llibertat absoluta!, i aconseguia una gran conya general. Lamentablement l’audiència ha sigut escassa: 54.000 espectadors i 3,6% de quota de pantalla.
■