Colau i Collboni es disputen la victòria a Barcelona i Trias superaria Maragall

▶ BC i el PSC podrien reeditar la seva aliança, tot i que també s’obre la porta a un pacte entre socialistes i Junts, segons el CIS ▶ La fragmentació de la dreta frenaria el PP

Les eleccions del 28 de maig a Barcelona s’han convertit en un enfrontament entre Ada Colau i Jaume Collboni, que es disputarien la victòria a les urnes segons la macroenquesta sobre les eleccions autonòmiques i municipals que va publicar ahir el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Al començament de la campanya electoral, Barcelona en Comú té un lleuger avantatge sobre el PSC, però les dues forces es mouen en forquilles molt similars de vots i regidors. Més despenjats apareixen Xavier Trias i Ernest Maragall, amb el candidat de Junts davant de l’alcaldable d’ERC.

Segons el sondeig, Colau obtindria entre 11 i 13 regidors (ara en té 10) i Collboni n’aconseguiria entre 10 i 12 (avui en té 8), per la qual cosa qualsevol de tots dos podria guanyar les eleccions. En estimació de vot, Barcelona en Comú i el PSC estan separats per només dos punts de diferència. Junts es quedaria amb 8 o 9 regidors (ara en té 5) i ERC, vencedor dels comicis municipals el 2019, cauria fins a la quarta posició amb 6 o 7 representants (avui en té 10). El PP de Daniel Sirera ocuparia l’última plaça de l’ajuntament amb 2 o 3 regidors (ara en té 2). Amb aquests resultats, Colau i Collboni podrien reeditar l’aliança que ha governat la ciutat durant l’últim mandat, tot i que també es podria obrir la porta, en funció de les forquilles, a altres pactes, com la suma del PSC i Junts. En el cas del PP, el seu previsible creixement per la desaparició de Ciutadans, un partit que el 2019 va aconseguir 6 regidors, es veu frenat per la fragmentació de la dreta constitucionalista en quatre marques: PP, Cs, Valents i Vox.

El sondeig s'aproxima a les 20.000 entrevistes i inclou dades d’estimació de vot i d’assignació d’escons a la Comunitat de Madrid, el País Valencià, l’Aragó, Astúries, Cantàbria, Navarra, Castella-la Manxa, Extremadura, Múrcia,

La Rioja, les Balears i les Canàries, així com de les dues ciutats autònomes: Ceuta i Melilla. A més, el centre que presideix José Félix Tezanos ha dut a terme enquestes específiques sobre les eleccions municipals en alguna de les ciutats amb més població: Madrid, Barcelona, València, Saragossa, Sevilla, Bilbao, Vigo i Valladolid.

A poques hores de la campanya

En el macrosondeig previ a les municipals i autonòmiques del 2019, el CIS va fer enquestes a les esmentades comunitats i també a Castella i Lleó i a les ciutats de Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Santiago de Compostel·la i Vitòria. En el cas de Barcelona, el CIS va pronosticar l’empat entre Ada Colau (Barcelona en Comú) i Ernest Maragall (ERC) que després es va produir a les urnes.

Com és tradició, el CIS donarà a conèixer el resultat de la macroenquesta a poques hores de l’inici de la campanya electoral, que ha començat aquesta matinada. Després té previst portar a terme l’esmentat sondeig flaix, una enquesta que s’haurà de publicar a tot estirar dilluns 22 de maig, ja que la llei electoral prohibeix publicar, difondre i reproduir sondejos electorals per qualsevol mitjà de comunicació durant els cinc dies anteriors a les eleccions. Ja passats els comicis, el CIS portarà a terme un sondeig postelectoral en què preguntarà a les persones entrevistades com han seguit la campanya electoral, si les enquestes han influït en el seu vot o si optarien pel mateix partit que han votat una vegada coneguts els resultats.

■