Pardals i llagostes, víctimes de la falta d’aigua
La sega anticipada dels cereals perjudica espècies lligades a ambients agraris, com l’arpella cendrosa. Per la seva banda, diversos insectes, alguns de pol·linitzadors, no troben la vegetació de cada primavera als marges dels camps.
No deixen d’afegir-se nous membres a la plataforma d’animals afectats per la sequera, a les comarques travessades pel canal d’Urgell. Dels pardals a l’arpella cendrosa i a les llagostes, la llista d’exemples és interminable.
Els pardals i cruixidells són ocells que busquen constantment grans de blat a la zona, un tresor escàs i molt preuat aquests dies. Les llagostes i altres insectes, alguns de pol·linitzadors, no troben la vegetació de cada primavera als marges dels camps. És probable que n’hi hagi menys que altres anys, avisen els experts. I molts d’aquests animals són aliment per a d’altres. És a dir, que es pot trencar part de l’ecosistema. Els conills, davant l’aridesa dels marges agrícoles, envaeixen els cultius amb més freqüència.
«Terreroles, calàndries i cogullades ho tenen difícil per construir els seus nius si els camps se seguen abans d’hora, tot i que últimament hi ha una mica més de guaret i tenen possibilitats», detalla Enric Morera, responsable d’Espais Naturals de Ponent. «Els nius construïts en ple guaret hauran tingut sort, els altres, pot ser que els arrasi la maquinària agrícola», sentencia. Li passa una cosa semblant a l’arpella cendrosa, un elegant rapaç que va adaptar la seva vida a l’agricultura i que l’organització SEO BirdLife va proclamar ocell de l’any per ajudar a conservar-lo. Aquest planador grisenc necessita que els cereals siguin alts per pondre els ous i protegir els pollets. Cada vegada costa més trobar-ne un en aquests camps.
La falta de desenvolupament dels cultius derivada de la sequera provoca pitjors condicions d’hàbitat, adverteix la SEO, de manera que s’espera una mala temporada de reproducció de l’espècie. Des de l’entitat reclamen mesures de conservació dels sistemes agroesteparis (els que combinen cultius de secà amb parcel·les sense sembrar). «¿Saps com se’n deia de l’Urgell i el pla d’Urgell abans de l’arribada dels canals de regadiu?», pregunta Rafel Rocaspana. «El clot del dimoni, per la calor i la poca pluja que queia», respon ell mateix. Tot va canviar amb les infraestructures de regadiu, que van transformar el paisatge natural de la zona. Des de fa poc més d’un any, Rocaspana s’encarrega de dirigir l’estany d’Ivars i Vila-sana.
Estany eutrofitzat
Aquest llac, de gairebé tres metres de profunditat, s’alimenta del canal d’Urgell. La dotació depèn del reg, per la qual cosa ara l’estany no rep aigua. «D’aquí uns mesos, l’eutrofització [pèrdua d’oxigen i excés de nutrients orgànics] pot ser pitjor que altres estius i pot perjudicar algunes de les espècies aquàtiques», detalla el director tècnic de l’espai. El que perilla, explica Rocaspana, són petites basses on beuen diversos animals. El riu Ondara, per exemple, porta un cabal pràcticament inexistent per a aquestes dates. En general, com està passant en altres zones, la sequera amenaça la biodiversitat, ja que segons quines espècies no ho tindran fàcil per resistir.
Morera parla directament de la desertització del territori, un fenomen que no només es produeix a les comarques pròximes a Lleida, sinó també en molts altres llocs de la Península. El que cal veure és si, amb l’arribada d’algunes pluges, l’escenari canvia per a algunes de les espècies. Les que trobaran més dificultats són les que depenen dels ambients agrícoles, als quals s’han anat adaptant amb els segles, fins a tal punt que ara s’han tornat imprescindibles per a la seva vida.
■