Els experts troben a faltar més diners i mesures antisequera
▶ La situació actual es veia venir des de fa temps i hi ha hagut «falta de previsió», al·leguen
A la degana del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, Conxita Villar, li sonen a poc els 1.400 milions d’inversió en infraestructures hidràuliques a Espanya anunciats pel Govern central quan només a Catalunya es requereixen 1.200 milions per modernitzar el canal d’Urgell, el de Pinyana i altres grans obres per evitar les pèrdues que es produeixen per una xarxa antiquada. I el mateix li passa a la seva homòloga al capdavant del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics i Perits Agrícoles de Catalunya, Montserrat Bas, amb els 636 milions d’ajudes directes als empresaris del camp afectats per la sequera: «No hi ha hagut res d’extraordinari, i la situació ho és».
Els professionals del camp ja havien manifestat ahir que el paquet d’ajudes del Govern per fer front als danys per la sequera els semblava insuficient. El mateix sentiment es palpa ara entre aquestes dues tècniques especialitzades en el sector. «Són benvingudes», sintetitza Villar, però «falten mesures perquè aquestes persones puguin aguantar un any», completa Bas.
El gran problema, sosté la primera, és que aquest escenari feia temps que es veia venir i s’ha produït una autèntica «falta de previsió», tant de les administracions com de les comunitats de regants. Segons els enginyers agrònoms, els episodis de temperatures extremes «sembla que han arribat per quedar-se», i per això la gestió ha de tenir en compte els «valors extrems al prendre decisions».
Lectura optimista
«Les millores que es plantegen a llarg termini han de fer-se sí o sí», reconeixen també des del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrònoms, tot i que, fins i tot així, troben a faltar qüestions com la construcció de nous embassaments en primera línia de mar. Hi ha, no obstant, una lectura optimista. El president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Francesc Reguant, assegura que aquest pla crea i accelera l’arribada d’elements que feia temps que s’havien d’abordar des del punt de vista estratègic. «Si això ho haguéssim tingut a punt no hauríem tingut avui aquests problemes», diu l’economista.
Per Reguant, serà quan s’acabi la campanya quan es veurà si les mesures han quedat curtes o no. De moment, Montserrat Bas considera que falten actuacions més concretes, com un suport més ferm al sistema d’assegurances, el compromís tàcit d’arribar fins on no pugui Agrosegur i la possibilitat d’ampliar les pòlisses, perquè, per exemple, el terreny de regadiu no està cobert davant la falta d’aigua.
En això incidia també la comissió de l’aigua del Col·legi d’Enginyers Agrònoms al seu document d’aportacions, en què proposava que les assegurances agràries que ajuden a garantir les rendes en situacions de secà també incloguin les de reg, potenciar l’ús de noves tecnologies i la digitalització en els usos de l’aigua o una dotació més gran dels fons europeus Next Generation destinats a la sostenibilitat del cicle de l’aigua. El Perte (projecte estratègic per presentar-se als fons europeus) de digitalització del cicle de l’aigua aprovat fa un any preveia 3.060 milions en els pròxims anys.
Regadiu «eficient»
Villar critica una política agrària molt restrictiva, molt centrada en el medi ambient, cosa que és positiva, però té poc en compte les especificitats de cada territori. «Haurien de dedicar més diners a la innovació i la investigació», afegeix. Només d’aquesta manera es podrà mantenir el nivell elevat de sobirania alimentària que es perseguia. A Catalunya no s’arriba al 40% i, en cas de no prendre les mesures necessàries, es reduirà més.
Al seu parer, el que s’ha d’aconseguir és «un regadiu més tecnificat i eficient». Per a això serien necessàries ajudes, que no estan previstes, perquè aquesta necessitat necessita inversions en un sector «que cada vegada està més tocat». Segons Bas, el que falta és «un pla generalitzat de l’aigua sabent que hi haurà moments en què ens ofegarem i moments en què passarem set». Sobretot, perquè tal com destaquen aquests tres experts, malgrat que el sector primari amb prou feines suposa l’1% del producte interior brut (PIB) a Catalunya, a l’unir-lo a la indústria agroalimentària, el seu pes s’eleva a l’entorn del 16%.
■