Borrell planteja recalibrar la relació de la UE amb la Xina
▶ El cap de la diplomàcia europea demana un enfocament pragmàtic i reduir la dependència sense tallar els vincles amb Pequín
Fa just tres setmanes, arran d’un debat al Parlament Europeu sobre el viatge del president francès Emmanuel Macron a la Xina, l’alt representant per a la política exterior de la UE, Josep Borrell, instava els Vint-i-set a actuar com un «cor ben afinat» i recalibrar l’estratègia per al país asiàtic per adaptar-la al «comportament» de Pequín. «Hi ha almenys tres raons: el grau en què la Xina està canviant, amb el nacionalisme i la ideologia a l’alça; l’enduriment de la competència entre els Estats Units i la Xina, que afecta tots els àmbits polítics; i el fet que la Xina és un actor clau en qüestions regionals i mundials», assenyala Borrell en una carta enviada als 27 ministres d’Exteriors de la UE al costat d’un document de treball en què desgrana com ha de ser la nova relació: «realista», «pragmàtica» i «coherent», que comporti una reducció de riscos i una menor dependència del gegant asiàtic, però «sense obstaculitzar» els intercanvis comercials ni la cooperació.
«Europa ha de continuar comprometent-se amb la Xina, reforçant alhora la resistència interna i la reducció dels riscos externs, per garantir unes bases sòlides per al nostre futur», recull el document en què reclama «unitat i solidaritat» com elements «primordials» perquè la UE actuï des d’una posició de força. «Els interessos nacionals a curt termini no han de soscavar aquesta unitat i cohesió», afegeix sense esmentar declaracions ni polèmiques. «Si volem construir una nova estabilitat en les nostres complexes relacions, la UE i els seus estats membre s’han de mantenir ferms però no enfrontats. Hem de tenir clara la naturalesa d’aquesta relació. La rivalitat sistèmica pot aparèixer (...) però això no ha de dissuadir la UE de mantenir oberts els canals de comunicació i buscar una cooperació constructiva amb la Xina», assegura qualificant d’«essencial» la coordinació amb els EUA tot i que sense «subscriure la idea d’un joc de suma zero» en què «només hi pot haver un guanyador en un enfrontament entre els Estats Units i la Xina», avisa Borrell. «Com més garantim una competència lleial i basada en normes, més gran serà la nostra garantia d’una competència sana i sense enfrontaments. La UE ha de mobilitzar socis afins, així com els països candidats i els candidats potencials», recomana Borrell, que aposta per implicar socis de tot el món oferint-los alternatives a la Xina «atractives» a través de la iniciativa Global Gateway, acords de lliure comerç i associacions sectorials.
Nou ordre mundial
Sota el títol Gestionar eficaçment les relacions UE-Xina: Compromís sobre interessos i valors; reducció de riscos i dependències, el diagnòstic parteix de la base que Pequín vol construir un nou ordre mundial de cara a mitjans del segle XXI, amb la Xina al centre i al mateix nivell que els EUA. Un ordre amb «més control intern, més direcció del partit-estat en l’economia i una projecció de poder més assertiva combinada amb ambicions de lideratge mundial». L’anàlisi constata que la influència econòmica, política, financera i militar de la Xina no ha deixat de créixer, particularment des del 2013, a través d’inversions estratègiques en tercers països. «La Xina no ha deixat de construir la seva pròpia xarxa de països afins i de demostrar la seva capacitat per exercir la seva influència en l’escena internacional (desplaçant els EUA), per exemple, negociant un acord diplomàtic sobre la normalització de les relacions entre l’Aràbia Saudita i l’Iran el març del 2023.
■
El diplomàtic aposta per implicar socis de tot el món oferint-los alternatives a la Xina