Violència contra les dones
La persistent violència contra les dones és una de les assignatures pendents més greus de la Unió Europea (UE). El 33% de les dones més grans de 15 anys de la UE han sigut víctimes de violència física o sexual i cada dia són assassinades com a mínim dues dones per la seva parella o per un familiar, segons els 788 feminicidis comptabilitzats el 2020 en els únics 17 estats de la UE que en faciliten dades.
Un instrument clau per lluitar contra aquesta xacra és el Conveni d’Istanbul, un tractat internacional del Consell d’Europa del 2011 que estableix un marc per prevenir i lluitar contra tota mena de violència contra les dones, protegir les víctimes i perseguir els agressors. Però el conveni ha ensopegat amb una forta oposició en set estats de la UE.
L’altre instrument clau és la directiva europea per combatre la violència contra les dones i la violència domèstica, que va ser proposada per la Comissió Europea el març del 2022 per cobrir el gran buit legislatiu existent a la UE. Però fa més d’un any que la directiva està encallada en les discussions dels grups tècnics del Consell de Ministres de la UE, a causa també de les reserves de diferents estats.
El Conveni d’Istanbul no ha sigut ratificat a nivell nacional per Bulgària, la República Txeca, Hongria, Letònia, Lituània i Eslovàquia degut als plantejaments conservadors dels seus governs. Per la seva banda, a Polònia, el Govern ultradretà de Llei i Justícia (PiS), va fer aprovar al Parlament el desembre del 2020 una llei per limitar l’efectivitat de les mesures del Conveni d’Istanbul i evitar, per exemple, que es pugui investigar d’ofici les agressions físiques contra les dones en l’àmbit domèstic.
Els obstacles
El Govern polonès ha qüestionat a més que aquest conveni sigui compatible amb la Constitució davant el Tribunal Constitucional, una institució obedient a les directrius governamentals i que ja s’ha distingit negativament per declarar inconstitucional el
Conveni Europeu de Drets Humans del 1950 i rebutjar la primacia de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE. A Bulgària, el Govern de Boyko Borissov del Partit Popular Europeu ja va aconseguir el 2018 que el Conveni d’Istanbul fos declarat inconstitucional.
Davant el bloqueig creat pels estats esmentats, el Parlament Europeu va plantejar el 2019 al Tribunal de Justícia de la UE la possibilitat que el Consell de la UE pogués ratificar i adherir-se al Conveni d’Istanbul per majoria qualificada, sense esperar a la unanimitat i a la ratificació per part de cadascun dels estats membres. El Tribunal de la UE va avalar aquesta possibilitat en una sentència l’octubre del 2021 i aquesta setmana els eurodiputats han ratificat formalment el conveni amb l’objectiu que el Consell de la UE també ho faci al juny. La ministra alemanya de la Família, Lisa Paus, i la ministra francesa d’Igualtat, Isabelle Lonvis-Rome, han instat aquesta setmana que la UE completi sense més demores aquesta ratificació i han denunciat les maniobres dels grups ultraconservadors per obstaculitzar amb falsos pretextos la lluita contra totes les formes de violència que pateixen les dones.
La ratificació i l’adhesió global de la UE al Conveni d’Istanbul no substituirà la no-ratificació dels sis estats de la UE pendents, ni els obstacles creats per Polònia, i els seus efectes es limiten als àmbits de competències europees. Però reforçarà el marc jurídic legal de la UE contra la violència a les dones, segons l’opinió del Parlament Europeu i de la Comissió Europea.
La directiva europea proposada per lluitar contra la violència a les dones i la violència domèstica
El tràmit de la directiva va molt endarrerit al Consell de Ministres de la UE, com si no fos prioritari
és fruit de les reiterades peticions del Parlament Europeu i la constatació per part de la Comissió Europea que no existeix cap instrument jurídic específic a la UE que abordi aquest greu problema i que l’aplicació del Conveni d’Istanbul a nivell nacional s’ha revelat deficient. La directiva estableix normes mínimes a nivell nacional sobre definicions dels diferents tipus de delictes de violència contra les dones, unes sancions penals mínimes i els corresponents agreujants, un allargament dels terminis de prescripció dels delictes, i àmplies garanties sobre els drets i la protecció de les víctimes.
Mentre el tràmit de la directiva està avançat al Parlament Europeu, amb la incorporació d’esmenes per reforçar el seu contingut a nivell de comitès, va molt endarrerit al Consell de Ministres de la UE, com si no fos prioritari.
■
El veto presidencial no impedeix l’entrada en vigor de la llei, perquè, com va explicar a Efe la diputada socialista Isabel Moreira, la Constitució estableix que, malgrat el veto presidencial, amb una majoria superior a 116 diputats tira endavant. Rebelo de Sousa, catòlic practicant, ara té un termini de vuit dies per promulgar la norma.
El president ha assegurat que el seu últim veto respon a una «precisió» i no a un problema d’inconstitucionalitat i que l’aprovació «no és un drama». Des del PSD i Chega, no obstant, amenacen de recórrer al Tribunal Constitucional –tot i que el procediment no paralitzaria l’aplicació de la normativa– i aposten per convocar un referèndum.
■