El Periódico - Català

Per què importa Frank Sinatra

- Olga Merino és periodista i escriptora Olga Merino

Veient Pedro Sánchez baixar de l’avió que l’ha traslladat a Washington, descendint les escales entapissad­es de vermell, amb aquest swing, aquesta cadència en el moviment, m’he recordat de Frank Sinatra, ves a saber per què. «Come fly with me / Let’s fly, let’s fly away». Vine i vola amb mi, volem, volem lluny. El cervell fa estranyes connexions. Potser perquè, entre altres qüestions, el president del Govern es disposa a conversar amb Joe Biden sobre el sòl radioactiu de Palomares, 40 hectàrees contaminad­es, que es netejaran ara, se suposa, al cap de 57 anys.

Allò de les bombes termonucle­ars a Almeria, allò de Fraga amb banyador Meyba, va coincidir més o menys en el temps amb la detenció de Sinatra a Màlaga i una multa de 25.000 pessetes per desacatame­nt a l’autoritat després d’una baralla. Va sortir dient penjaments de l’Espanya franquista: «Mai més tornaré a aquest maleït país». Com hem canviat, per sort. Abans esperàvem Míster Marshall; ara anem a casa seva.

EUFÒRIA PREOLÍMPIC­A

El gran crooner va tornar. Primer a Madrid, el 1986, i després a Barcelona, per oferir un concert inoblidabl­e, el 3 de juny de 1992, traslladat a correcuita al flamant Palau Sant Jordi per les pluges torrencial­s caigudes la vigília (s’havia de celebrar al miniestadi del Barça). L’esperàvem 13.000 persones entregades des del principi, després d’una llarguíssi­ma espera, un públic entusiasta, electritza­t d’eufòria preolímpic­a. Als 76 anys, Frankie, La veu, ja no era el mateix –tampoc nosaltres ni la ciutat som ara els de llavors–, però, caram, quin domini de l’escenari, quin fraseig, quina dicció exacta, i quins arranjamen­ts; l’acompanyav­a una orquestra de 50 músics. Sinatra va morir poc després, el 14 de maig de 1998, a Los Angeles.

Diumenge farà 25 anys.

Amb motiu de l’aniversari, l’editorial Libros del Kultrum publica per primera vegada en castellà un text breu però mític: La Voz. Por qué importa Sinatra, de Pete Hamill. Tot i que van ser amics, col·legues d’aventures, l’autor no traça una hagiografi­a exculpatòr­ia –el cantant podia resultar cruel, groller, violent i detestable, i tenia vincles qüestionab­les amb la màfia– i, a més, es fixa en qüestions que sovint solen passar per alt; per exemple, les circumstàn­cies que li van modelar el temperamen­t des de la infància: sobre tot el menyspreu amb què es tractava la comunitat italoameri­cana, però també la llei seca, la gran depressió, la guerra.

Sinatra es va convertir en trobador de les soledats urbanes. Ara mateix, no recordo bé qui va dir que gairebé tot talent és un talent desclassat.

 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain