Les empreses de geriàtrics obtenen un 10% de beneficis
L’Observatori DESC sobre el model de la cura de gent gran assenyala que falta «transparència» en sancions i qualitat del servei.
Les empreses privades que gestionen residències públiques obtenen un 10% de beneficis, davant el 3,9% de les entitats i fundacions que també s’encarreguen del funcionament de geriàtrics públics. I també més que els centres gestionats per funcionaris, que no arriben al 2% de guanys. Ho apunta un informe presentat ahir per l’Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals), que apunta que aquests guanys s’aconsegueixen a força de mantenir amb sous precaris els seus treballadors i tot això repercuteix al seu torn en la baixa qualitat del servei. Les empreses privades del sector de les residències gasten un 25% menys en personal per hora treballada en comparació amb el que hi destinen els centres públics.
Grans empreses privades estan gestionant la gran majoria de serveis públics que s’encarreguen de cuidar les persones grans, en un sistema en què no hi ha transparència, no es garanteix la qualitat del servei i en el qual els empleats estan mal pagats. Aquesta seria la foto fixa sobre els geriàtrics que fa l’informe sobre la xarxa pública de cures als avis, sota el títol Cap a un model públic comunitari per a la provisió de serveis públics. El cas dels serveis de cures a Catalunya. Una de les dades que aporta l’estudi és que, si bé a les residències públiques gestionades per l’Administració un treballador cobra 10,1 euros l’hora, a les residències públiques gestionades per empreses privades aquest preu és de 7,7 euros l’hora, un 25% menys. Les entitats socials que fan el mateix destinen vuit euros l’hora per cada empleat. No és estrany que aquestes empreses, segons assenyala l’estudi, obtinguin un 10% de beneficis, bastant més que a les entitats socials i els centres públics.
Aquesta situació, segons els autors de l’informe, repercuteix directament en la vida dels avis. Les xifres són del 2019, un any abans de la pandèmia, quan les deficiències es van fer evidents, amb més de 8.000 defuncions a Catalunya. «Serveis més físics com la neteja o el suport a fer activitats diàries poden eclipsar serveis com parlar amb les persones i ajudar en la soledat», assenyala el text. I això fa que els empleats se’n vagin dels geriàtrics. «Ateses les condicions precàries de la feina de les cures, la rotació de mà d’obra pot arribar a superar un 15% o un 20%», diu l’informe, mentre apunta que els usuaris busquen, al contrari, seguretat, confort i estabilitat.
Opacitat
Els autors assenyalen que aquest problema de qualitat del servei ve de lluny, en el moment en què les administracions prefereixen subcontractar serveis públics abans que gestionar-los ells mateixos. Un model, que diuen, beneficia les grans multinacionals. «S’atrau a la contractació aquestes entitats disposades a reduir el preu sabent que no podran complir amb els plecs tècnics, tot i que formalment els compleixin en el moment de la licitació», apunten. «Hi ha nombroses dificultats per fer complir els requisits establerts, imposar sancions, rescindir els contractes o evitar proveïdors de baixa qualitat», denuncien també els autors. A tot això, diuen, s’hi ha de sumar la poca «transparència» i «accessibilitat» de totes les sancions i queixes acumulades.
■
El model de gestió basat en la subcontracta beneficia les grans entitats