La retrocova dels videojocs
En aquest soterrani hi ha 200 consoles ‘vintage’ i 1.600 jocs. Part de la col·lecció serà el cap de setmana a la RetroBarcelona. Han muntat un saló recreatiu dels 80 i 90 a La Farga.
T’has de reprimir els crits dels 80. «Alucina, vecina», xiuxiueges per al coll de la samarreta. Viatges 40 anys enrere en menys del que es triga a arrencar el DeLorean de Retorn al futur. El que trigues a baixar unes escales. Arribes al soterrani i et comencen a parlar en pessetes. Benvingut als 80: quan la nostra màxima preocupació era saber per què Espinete es posava pijama per dormir si anava tot el dia en boles.
«La retrocova», l’anomenen. És un soterrani domèstic. Sembla el paradís de qualsevol exnen d’EGB. Miris on miris, hi ha videojocs retro. Al fons, una filera de pantalles on centellegen el Tetris, l’Street Fighter, el Puzzle Bobble. Hi deu haver prop de 200 consoles vintage a les prestatgeries, uns 1.600 jocs. Aquí necessitaries més temps lliure que el de tots els col·laboradors de Sálvame junts.
Encara està acabant de muntar la zona gaming, es disculpa el Carles. Posa’l a prova: té tots els videojocs de la teva infància. Carles Garcia. 46 anys. Això significa que va començar a jugar quan els videojocs es carregaven amb cintes de casset. Ara és IT Mànager. Capaç de teletreballar en aquest búnquer envoltat de consoles. Aquest cap de setmana portarà bona part de la seva col·lecció a La Farga de l’Hospitalet. És el president de l’associació cultural RetroBarcelona. Muntaran un saló recreatiu dels 80 i 90 de 5.000 metres quadrats.
Al cap de tres minuts, comences a mirar els seus dos fills amb enveja fastigosa. Al cap de cinc, l’hi diràs a boca de canó: «Adopta’m». No ets l’única que l’hi ha demanat aquesta setmana. Dilluns va penjar a Twitter una foto de la seva nova zona de jocs casolana –«¿venen de gust unes partidetes?»–, i ja va per les 45.000 visualitzacions. «¿Però això és casa teva?», la gent flipa en colors, com es feia abans. «Hi hauries de posar +18: és fins i tot pornogràfic», li ha comentat algun tuitaire. ¿On es compren les entrades?», li pregunten. «Algun dia –confia el Carles–, si l’Ajuntament de Barcelona ens fa una miqueta de cas, a veure si es pot obrir alguna cosa», diu arronsant les espatlles. «En altres ciutats d’Espanya ja han fet museus».
Allà hi ha la primera consola de la història: Magnavox Odyssey. Va sortir el 1972. «Aquesta ja ni la trobes», assegura el Carles. En podria demanar 2.500 euros, calcula. Tan bon punt et pot treure de les prestatgeries museu la primera consola de Sega com el primer Super Mario Bros de Nintendo o la primera Play. ¿I el millor videojoc de la història? El Carles no ho dubta i apareix amb el Zelda de la Super Nintendo. «Aquest és el Rolls-Royce de les consoles». El Carles t’ensenya ara la Neo Geo AES. «A l’època valia 100.000 pessetes», detalla. Està parlant de principis dels 90. «I cada joc et costava ¡25.000 pessetes!». Ara ronda els 1.000 euros. «Tot és original», garanteix. La majoria de peces segueixen a la capsa corresponent. La seva frase més repetida és: «En tinc una altra». «Els meus amics se’n riuen de mi – confessa– perquè ho tinc tot duplicat o triplicat». A terra hi ha una filera d’Xbox 360. En té 15.
En un excel hi ha tot el que s’ha gastat. «Quan vaig veure que la cosa se me n’anava de mare una mica –recorda–, vaig començar a apuntar el que em costava cada joc. Va arribar un moment que feia por», assegura rient. ¿En total? 30.000 euros, calcula. «Però es pot haver quadruplicat», justifica d’una tirada. Potser ara en podria treure 120.000, 140.000 euros, apunta sense arquejar les celles. Segueix fent més il·lusió que negoci. «No ho veig com una inversió», assegura.
Fa un parell d’anys que es va mudar amb la família a un xalet a la província de Barcelona. Abans ho tenia tot en dos trasters. «La nostàlgia és molt poderosa –en dona fe–. Et fa moure muntanyes». I assenyala un teclat. És l’MSX 2: l’ordinador amb què va començar a jugar amb cartutxos. «Des de petit em fascina aquest món».
És una Viquipèdia errant. «No et vull avassallar», et diu cada 30 segons. S’embala quan parla de consoles. Ha col·laborat en quatre llibres, n’hi ha un cinquè en camí. ¿Que què ens van ensenyar els videojocs dels 80? «L’esforç, la perseverança, la paciència. I molts vam aprendre anglès».
‘A la cola, Pepsi-Cola’
El Carles es converteix de copen Clar k. És el seu nick quan juga. La mateixa identitat secreta que Superman. «El mode tonto», diu rient. «Aquest joc a mi em desestressa», t’avança. I et posa a lluitar amb una colla de musculats de l’Street Fighter. Doncs sí que desestressa, dius assentint després de deixar més gent per terra que aquesta setmana Telecinco. Tens ganes d’encadenar-te al cul d’una pantalla. La majoria són monitors de tub. «Si no, es veuen malament», justifica el Carles. Aquí es juga fins i tot amb antics monitors d’estudi de televisió.
Passem a l’Aero Fighters 2. És la versió de Nat Geo. Un dels jocs que costava 25.000 pessetes als 90. El Carles va arribar a vendre’n l’original per 1.200 euros, explica entre trets làser com si res. Al final aconseguiràs guanyar-lo al Tetris. O potser es deixa guanyar. Ell no es pica. «Ja soc gran –riu–. L’enganxada la controlo».
No està sol en això. El Carles se sol ajuntar «per catxarrejar» amb els socis de RetroBarcelona. Fa gairebé una dècada que van muntar aquesta associació cultural. Són 40, 50 socis. Aquest cap de setmana reprenen la seva fira anual després de l’aturada pandèmica. De 10 a 20 hores a La Farga de l’Hospitalet. Hi ha més de 200 punts de joc, entre ordinadors, videoconsoles, billards electrònics i arcades. Organitzaran tornejos, conferències, concerts, fins i tot trivials musicals.
¿L’objectiu? «Portar aquesta experiència dels 80 i 90 amb màquines originals». Tothom –garanteix– se sent identificat. «A mi m’omple d’orgull quan veig un pare o una mare que li explica al seu fill: ‘Amb això hi jugava jo de petit’». O, com es deia llavors: «A la cola, Pepsi-Cola».
■