En defensa de la blasfèmia
Richard Malka, escriptor, historietista i advocat de ‘Charlie Hebdo’, va visitar dijous Barcelona per parlar del seu llibre ‘El derecho a cagarse en Dios’ i va llançar una tètrica advertència: «Si no som militants en el combat per la llibertat d’expressió
La presència d’una dotació dels Mossos d’Esquadra en un dels accessos al carrer de Moià de Barcelona suggeria que l’acte programat dijous a la seu de l’Institut Français de la capital catalana requeria unes mesures de seguretat molt poc habituals. Així era. El protagonitzava Richard Malka, un parisenc de mitjana edat que des de fa anys està condemnat a viure amb protecció policial les 24 hores del dia per la seva condició d’advocat del setmanari satíric Charlie Hebdo.
Malka, que a més de professional del dret (amb despatx a l’elegant districte 8 de París) és escriptor i historietista underground, era a Barcelona per participar en una xerrada entorn del llibre El derecho a cagarse en Dios
(Libros del Zorzal), un opuscle que recull l’al·legat pronunciat per l’advocat durant el judici pels atemptats del 7 de gener del 2015, quan els germans Saïd i Chérif Kouachi van irrompre armats amb fusells a la seu de Charlie Hebdo i, al crit de «¡Vengem Al·là!», van matar 12 persones i en van ferir 11 més. A Malka el van acompanyar en la conversa el seu editor, Leopoldo Kulesz, i l’escriptor i polemista (i col·laborador d’EL PERIÓDICO) Juan Soto Ivars.
Elogi del riure
L’acte es plantejava com «una defensa integrista» de la llibertat d’expressió i, de manera més específica, del dret a blasfemar. «Els blasfems no han matat mai ningú; al contrari, és a ells a qui es mata», va assenyalar Malka, abans d’embarcar-se en un entusiasta elogi de l’humor i la sàtira com a peces essencials de qualsevol sistema de llibertats. «La caricatura és el guardià de la llibertat d’expressió. Quan ens en riem de nosaltres mateixos i fem riure els altres, desapareix la violència. El riure és l’arma dels pacifistes i per això els fanàtics la temen tant».
Amb tot, el diagnòstic que tant Malka com Soto Ivars i Kulesz van fer de la situació que travessa la llibertat d’expressió en els nostres dies semblava que convidava més a les llàgrimes que a la rialla. «Aquest és un combat que crèiem que havíem guanyat –va explicar l’advocat–. Des de mitjans dels anys 60 es van anar fent conquistes en aquest terreny i fins a la primera dècada dels 2000 vam viure un període de gràcia. Però a partir d’allà la situació s’ha anat degradant, i es dona la paradoxa que els principals enemics de la llibertat d’expressió ja no són l’Estat, la llei o l’Església, sinó que són entre el poble». ¿Per què ha passat això? Malka va assegurar que l’auge dels fanatismes ha coincidit amb l’aparició d’«una nova sensibilitat segons la qual no hem d’ofendre ni ferir a ningú»; una ideologia, va apuntar, que «neix amb bones intencions», però que, a l’atorgar a determinats col·lectius «la categoria ontològica de víctima», pot acabar «justificant qualsevol barbaritat».
Els tres ponents van tardar ben poc a identificar aquesta «nova sensibilitat» amb l’anomenada esquerra cultural o identitària («l’esquerra fofa», en paraules de Soto Ivars), que van acusar d’«aliar-se amb l’integrisme religiós per reprimir la llibertat d’expressió». I van assenyalar les xarxes socials com l’eina (paradoxal) que els ha permès avançar en la seva campanya de restauració de la censura. «Les xarxes socials són la turba, la multitud –va apuntar Malka–. La multitud no és democràcia; de fet, és el contrari de l’Estat de dret. I aquesta multitud està destruint els fonaments que hem trigat segles a construir».
«Els principals enemics de la llibertat d’expressió avui són entre el poble»
Abandonat per l’esquerra
L’advocat de Charlie Hebdo es va definir com «un home d’esquerres que sent que l’esquerra l’ha abandonat». I va llançar un auguri fatalista: «Quan valors com la defensa del laïcisme i la llibertat d’expressió són abandonats per l’esquerra i passen a la dreta i fins i tot a l’extrema dreta, la cosa pot acabar molt malament».
En un moment de la conversa, Malka va comentar de passada que, a diferència de França, Espanya és un dels països europeus que encara manté en el seu codi penal el càstig a l’ofensa als sentiments religiosos. Precisament, la visita a Barcelona de l’advocat i escriptor va coincidir en el temps amb la decisió d’un jutge de Sant Feliu de Llobregat d’admetre a tràmit la denúncia presentada per l’associació ultradretana Abogados Cristianos contra els presentadors de TV-3 Toni Soler i Jair Domínguez i l’actriu Judit Martín per un esquetx sobre la verge del Rocío emès al programa Està passant. Per alguna raó, a cap dels participants en la xerrada li va semblar pertinent esmentar aquesta qüestió. ◼