Crònica rosa
«Se acabó», com diria María Jiménez. Queden poques setmanes perquè s’acabi el programa de tarda més longeu de la televisió. Ja ho van explicar els directors de La Fábrica de la Tele. L’anunci del final va ser una sorpresa per a tothom. Per al món del cor és una gran pèrdua perquè quatre hores diàries donen feina a molts professionals i perquè quatre hores diàries generen molt contingut per al sector del cor. Molts haters s’alegren d’aquest final. I està bé perquè els haters són això, persones sense nom que s’alegrarien de qualsevol cosa mentre puguin escopir bilis i alleujar les seves pròpies desgràcies. L’espècie humana necessita això, alleujaments.
Sálvame està demostrant aquests dies la seva mà esquerra recorrent a l’autoironia i el coratge. Tota la setmana s’ha fet referència al final del programa fent servir l’humor. Riure’ns de nosaltres mateixos, vaja. Que si un expert a fer el currículum per als col·laboradors, que si unes bruixes per netejar el plató de mals esperits, que si un agent immobiliari per traspassar el plató... Fins al final, l’objectiu serà el del primer dia: entretenir. Gràcies, Sálvame. Que ens vagi bé.
Mare ocellet
Acróstico és la nova cançó de Shakira. Una mare ocellet i els seus pollets il·lustren el videoclip d’un tema que, més que referències a Piqué, és un cop al seu paper com a pare. Un acròstic és la constitució de versos les lletres inicials, del mig o finals dels quals formen un vocable o una frase. És a dir, si busquem en la lletra trobarem paraules secretes. No, aquesta vegada no apareixen ni Clara Chía ni Gerard Piqué, però sí els noms de Milan i Sasha. La cançó és un gran cant a la maternitat i a com es pot tirar endavant malgrat els mals moments. ¿I on és el missatge a Piqué? Doncs, precisament, aquest maig Piqué no viatjarà a Miami per estar els 10 dies que li toquen amb els seus fills perquè arriben les vacances d’estiu i ja els tindrà molts dies. Ja se’ls queda Shakira aquest mes, que no ve d’aquí. ¿Us imagineu una mare eludint els seus dies de responsabilitat? Publicar una cançó el mes que Piqué ha decidit no veure els seus fills segur que no és casualitat.
Sí, el masclisme existeix
Aquesta setmana coneixíem la notícia que l’actor Robert de Niro ha sigut pare amb 79 anys. Més enllà de l’estupor, poca crítica hem sentit. I això feia reaccionar Ana Obregón al seu compte d’Instagram. Una seguidora apuntava que, en el tractament de la notícia, no hi havia una menció especial a la seva avançada edat per ser pare i assenyalava la hipocresia de la premsa.
Obregón reafirmava aquesta observació amb una sola frase: «És que desgraciadament el masclisme existeix». Sí, estimada Ana, el masclisme existeix. I sí, es va criticar molt més Obregón per ser dona, perquè existeix el masclisme. I Robert de Niro pot ser pare amb gairebé 80 anys perquè hi ha una dona jove que
Piqué no viatjarà al maig a Miami per estar els 10 dies que li toquen amb els seus fills
vol estar amb ell perquè existeix el masclisme. I Obregón pot ser àvia-mare per explotació reproductiva perquè existeix el masclisme. És que som en un món masclista, ¡oh, sorpresa!
¿Cal posar el focus sobre Robert de Niro? Per descomptat. Primer, per mantenir relacions afectives amb dones que podrien ser les seves netes. I, segon, per delegar directament la criança d’aquest fill en la mare, perquè és clar que per molt que visqui, deixarà orfe aquest nadó a una edat primerenca. Independentment d’això, cal recalcar que l’ús malintencionat del feminisme també ha de ser qüestionat. Ana, estimada, no utilitzis el feminisme a la teva conveniència per victimitzar-te. Si ets feminista, lluita contra el masclisme i no hi col·laboris.
■