Una sequera que dura des del 2007
L’Espanyol afronta el duel de demà en una situació desesperada i amb una llosa a sobre de 16 anys sense guanyar el Barça com a local a la Lliga. L’últim triomf, liderat per Luis García, va ser a Montjuïc, el futur feu blaugrana.
Un derbi sempre és una cita especial per als periquitos, però els condicionants extrems del duel de demà converteixen el partit en un drama. El Barça pot certificar la Lliga i enfonsar encara més un Espanyol a prop de l’abisme. Vist amb el prisma optimista, en canvi, els blanc-iblaus podrien evitar la victòria a l’RCDE Stadium i experimentar un moment explosiu en la travessia cap a la salvació. Si hi ha cap mirall per fixar-se, alguna referència oportuna que serveixi d’inspiració, ens hem de traslladar al 2007, l’any de l’última victòria local de l’Espanyol en un derbi a la Lliga.
Han passat més de 16 anys des d’aquell 3-1 de l’estadi de Montjuïc que va obrir un any il·lusionant per als periquitos. Més endavant arribarien les cites inoblidables de la UEFA contra el Benfica i el Werder Bremen que portarien a la final perduda per penals contra el Sevilla a Glasgow. Setmanes després, quedaria per al record la tornada del derbi al Camp Nou amb el Tamudazo que va deixar sense títol el Barça(2-2). Eren altres temps.
El cop de puny de Rijkaard
Anem a aquest partit disputat al temple olímpic, futur feu temporal del Barça. Els blaugranes, que anaven segons darrere del Sevilla, buscaven el cinquè triomf consecutiu, mentre que l’Espanyol d’Ernesto Valverde, instal·lat a la zona mitjana, afrontava el partit després de caure contra el Madrid i el Recreativo.
L’equip de Rijkaard havia guanyat en les seves quatre visites anteriors a Montjuïc i era el clar favorit malgrat les baixes de Messi, Deco, Etoo, Zambrotta i Thuram.
Ronaldinho tornava després d’una aturada de 22 dies causada per un retard al tornar de les vacances de Nadal. Puyol, Xavi i Iniesta tampoc van faltar a l’onze.
«El primer que em passa pel cap al recordar aquest partit és el cop de puny de Rijkaard a la banqueta. Se’n va parlar molt. Fins i tot van haver de pagar la destrossa. Que un tio tan tranquil com ell fes això demostra que vam deixar el Barça tocat», rememora Javi Chica, exjugador periquito, en una xerrada amb EL PERIÓDICO.
El jugador del planter va ser titular com a lateral esquerre. «Vam jugar de tu a tu, sense pors. Ens ho vam passar bé. Vam generar moltes ocasions i ens va sortir tot de meravella», afegeix el jugador del planter, que està completant una gran temporada al capdavant del juvenil B de l’Espanyol, amb triomf inclòs a casa del Barça.
L’Espanyol, sense Zabaleta, al final va poder comptar amb Tamudo després que superés una grip. En el minut 3, l’excapità va abandonar la seva posició de nou per perseguir Ronaldinho fins que va aconseguir arrabassar-li la pilota en la posició de lateral. Aquesta acció va resumir el que va ser el duel. Amb Joan Laporta a la llotja, el conjunt de Valverde va fer un repàs a un Barça apàtic.
«Vam jugar de tu a tu, sense pors. Teníem sang blanc-i-blava», rememora Chica
«Afrontàvem amb molta energia aquests partits. El sentiment del planter també hi influïa. Tamudo, Moisés, Jarque, Torrejón, jo... I després teníem gent amb molta qualitat com De la Peña, Luis García, Riera, Rufete... Era una barreja perfecta. Gent de la casa amb jugadors que feien arrels en el club. Teníem la sang blanc-i-blava», afegeix Chica.
«En Luis, el primer en tot»
En la victòria va brillar l’actual entrenador, que va firmar l’1-0. Abans, Ronaldinho havia estavellat una falta a l’escaire de la porteria defensada per Kameni. Saviola va posar la taules, però l’Espanyol no es va conformar. Pandiani va errar diverses ocasions abans de l’èxtasi propiciat pels gols de Tamudo i Rufete, que va culminar un contraatac liderat per l’asturià. «En Luis era molt intens al vestidor, el primer a fer-ho tot. Era un líder», apunta Chica, que guarda retalls d’aquells derbis.
«Vam guanyar amb claredat en un derbi de debò. Ha sigut un gran dia per a la nostra afició», va manifestar llavors el Txingurri Valverde. Per al record hi va quedar la imatge de Rijkaard destrossant la banqueta després del 2-1 aconseguit per Tamudo. Aquella Lliga se li va acabar escapant al Barça, igualat a punts amb el Madrid de Capello.
L’Espanyol, mentrestant, no ha tornat a guanyar el seu rival com a local a la Lliga. El buit ja dura 16 anys. El seu únic triomf a Cornellà va arribar a la Copa amb un gol de Melendo el gener del 2018. ¿Acabarà demà la sequera? «El Barça és el Barça i ho hem de donar tot per guanyar. Qualsevol derbi és diferent, tot i que sigui el líder contra el penúltim. Si alguna cosa tenim ara és gol. Pot ser el millor dia per trencar la mala ratxa», proclama Chica.
■