«Tot és més vertiginós», afirmen els pilots de MotoGP
Els pilots de MotoGP, el 75% campions del món en alguna categoria, han arribat a la conclusió, atesa l’enorme sofisticació i tecnologia amb què estan equipades les seves motos, totes oficials de les firmes Honda, Yamaha, Ducati, Aprilia, KTM i GasGas, que les possibilitats d’acabar al podi o en el top-5 de cada gran premi passen per fer una gran quali i, sobretot, jugar-se-la a les dues o tres primeres voltes de cada carrera, sigui en la prova a l’esprint de dissabte o en el GP de diumenge. «Una vegada passades aquestes voltes», assenyala Maverick Viñales (Aprilia), «si no ets en el grup de cap, les teves possibilitats d’avançar i ser al podi es redueixen a zero».
S’han celebrat quatre grans premis, vuit carreres i el Mundial ja ha tingut baixes tan importants, tan prestigioses, de tant nivell com són Marc Márquez, el vuit vegades campió del món; Enea Bastianini, una de les revelacions de l’any passat; Pol Espargaró, el campió que va tornar a KTMGasGas per reforçar-ne la escuderia, i el doctor Miguel Oliveira, reforç de luxe d’Aprilia. Tots per aparatosos accidents en les primeres voltes d’aquestes carreres, a l’esprint i sense esprint.
Els pilots de la graella de MotoGP han reconegut a EL PERIÓDICO
que les seves motos són tan perfectes, tan sofisticades, tan modernes, tan eficaces, que no tenen una de les qualitats més importants en les carreres: protagonitzar amb elles avançaments vistosos. Hi ha, expliquen, dues raons fonamentals. Una, el pneumàtic davanter se sobreescalfa quan van darrere d’algun rival i, dues, l’aerodinàmica treballa a favor de l’estabilitat, però en contra de l’espectacle a l’impedir els avançaments.
«El 75% del podi te’l jugues en la qualificació de dissabte i l’altre 25% a la sortida i les dues o, a tot estirar, tres primeres voltes; després, si ets lluny del cap, si ets al mig del pilot, oblida-te’n, ja no pots acabar entre els cinc primers», comentava Viñales (Aprilia), fins ara un dels pilots més regulars en aquesta arrencada de Mundial.
MVK, company d’equip del veterà i brillant Aleix Espargaró a l’equip oficial d’Aprilia, explica la seva experiència al GP de Jerez.
El primer dia del GP de França, que se celebra a Le Mans davant milers d’espectadors, va acabar amb 16 pilots ficats en el mateix segon. La igualtat és tremenda i els campions reconeixen que, veient la dificultat d’avançar en carrera, tot es decideix a la sortida i a les primeres voltes.
«La meva moto, a les dues voltes, no es podia pilotar, perquè es va sobreescalfar el pneumàtic davanter. No hi ha cap més remei que qualificar bé o jugar-t’ho, a sac, a la sortida. I, és clar, aquesta ànsia per ficar-te com més aviat millor al grup davanter et converteix en un pilot molt més agressiu del que seria normal i, sí, pot ser que aquesta actitud propiciï més errors i caigudes. Però, insisteixo, si et quedes al trenet del darrere, la carrera ha acabat per a tu, la roda del davant s’escalfa i la moto no gira. Un desastre, i fins i tot pots caure sol. Si algú aspira a guanyar, ha de sortir davant, no n’hi ha cap més opció».
Quan se li pregunta a Aleix si ell també creu que les tres primeres voltes de la carrera són vitals, respon amb contundència: «¿Que si són vitals? Ho són tot, ¡tot! Les tres primeres voltes són el 85% de la carrera. Si ets molt superior, com ho està sent en Pecco [Bagnaia] en algunes carreres, o si tens l’ADN de la KTM, que pot aprofitar molt la frenada entrant a sac als revolts, pots avançar, però jo, que aquest any he sigut superior en velocitat en diverses carreres, no he sigut capaç d’avançar. Al Fabio li passa el mateix amb la Yamaha».
«Doncs sí, jo també crec que és molt, molt, molt difícil avançar i és cert que les dues o tres primeres voltes es converteixen en l’únic instant per mirar d’arribar a dalt», comenta Jorge Martín (Ducati), que se sol colar sempre entre les dues primeres línies ja que qualifica molt bé en la definitiva Q2 al ser un dels pilots més veloços a una sola volta. «Dic que la sortida i les dues primeres voltes són el moment ideal perquè, de vegades, hi enxampes algun despistat, o que ha sortit malament. Tot és molt més a prop però, això sí, tot es converteix en un autèntic perill. Les motos són molt iguals i el ritme, des que s’apaga el semàfor, és frenètic».
«Tot està atapeïdíssim. Avui [per ahir], per exemple, en els primers entrenaments hem acabat 16 pilots ficats en el mateix segon, ¡com no hem de xocar!, ja que tots volem col·locar-nos en el grupet de davant i això provoca que les dues primeres voltes siguin terribles», assenyala Joan Mir, satisfet, com el seu company Marc Márquez, de les sensacions
«Si et despistes a la sortida i acabes al ‘trenet’ del darrere, oblida’t del podi o del ‘top-5’», afirma Maverick Viñales
«¿Que si són importants les dues primeres voltes? Ho són tot, ¡tot!», diu el veterà Aleix Espargaró
«Les carreres, ara, comencen amb un ritme frenètic, perquè tot està molt igualat», assenyala Jorge Martín
que ofereix el xassís fabricat per Kalex per a Honda.
«I, és clar, quan tot està tan, tan, estret, és quan has de lluitar per col·locar-te a les dues primeres files de la graella, altrament ja comences les carreres a remolc. Per això la pressió, les ànsies, el vertigen s’apodera de tu i intentes avançar tan bon punt s’apaga el semàfor i, és clar, hi ha moltes caigudes o tocs, que acaben amb les teves opcions», assenyala el pilot mallorquí.
«Jo crec que les primeres voltes sempre han sigut molt importants, com sortir davant en la graella, igual», afegeix Márquez, que ahir va reaparèixer caient dues vegades per aquestes ànsies de ficar-se ràpidament a la Q2 i aspirar a les dues primeres línies de la graella. «El problema és que, ara, el programa del cap de setmana, a l’afegir-se la carrera a l’esprint, fa que tinguem menys temps per preparar la moto i, pot ser que sortim a la carrera sense tenir-ho tot controlat».
■