Classificacions
Hi ha etapes ciclistes que són una autèntica meravella, que es poden emmarcar i fins i tot posar-hi un llacet; dies per fomentar les tertúlies amb gestes per recordar. I hi ha jornades que són decebedores, el pitjor del pitjor, ni tan sols el condiment per a una bona migdiada, un desaprofitament de muntanyes i percentatges, en què fins i tot sembla que s’enyori un bon esprint que almenys té la funció d’unes postres apetitoses en un àpat per llençar a les escombraries.
No és que el Gran Sasso fos el Mortirolo italià, el Tourmalet francès o l’Angliru asturià. Però d’aquí a llançar per la borda una pujada final amb gairebé quatre quilòmetres en què es podia atacar, en què gairebé s’obligava a saltar, hi ha un abisme. Tot es podria resumir en el fet que tres ciclistes, Davide Bais (guanyador de l’etapa), Simone Petilli i Karel Vacek, que precisament no són unes estrelles d’aquest esport, van atacar de sortida, van fer més de 200 quilòmetres en perfecta harmonia i van arribar junts al cim dels Apenins per jugar-se la victòria a l’esprint. I punt, res més, ni tan sols el fet de posar en dificultats el líder
Setena etapa
1. Davide Bais (Ità/Eolo)6h 8min 40s 2. Karel Vacec (Txe/Cor) ........... a 9 s 3. Simone Petilli (Ità/Int) ........... a 16 s 4. R. Evenepoel (Bèl/Sou) ...a 3.10 m 5. Primoz Roglic (Esl/Jum) ........... m.t.
General
1. A. Leknessund (N/DSM)29.02.38 h 2. R. Evenepoel (Bèl/Sou) ......... a 28 s 3. A. Paret-Peintre (Fra/AG) .... a 30 s 4. Joao Almeida (Por/UAE)..a 1.00 m 5. Primoz Roglic (Esl/Jum) .... a 1.12 m
Ells manen suposadament en una ronda italiana en què a part de l’exhibició del corredor flamenc en la contrarellotge inicial no ha passat res, a l’espera del que passi amb una altra crono, la que espera demà els ciclistes amb el campió del món una altra vegada com a únic favorit.
El Giro, any a any, vol demostrar que té personalitat pròpia i guarda per a l’última setmana una duresa descomunal, mentre que el Tour i la Vuelta reparteixen l’emoció de forma més proporcionada durant 21 dies. L’any passat la carrera italiana va defraudar de manera clara. La prova es va resoldre en tres quilòmetres, en la penúltima etapa i a La Marmolada. Cada vegada el Giro dista més de ser la més emocionant de les tres grans rondes i bona part de les millors figures es reserven per anar al Tour i fins i tot no diuen que no a la Vuelta. Jornades ciclistes com la d’ahir no ajuden a promocionar el ciclisme sinó a cobrir-lo d’ensopiment.
■