«El futbol ens va tornar la dignitat que ens van prendre els polítics»
Els seus vídeos a Twitter es van fer virals abans del Mundial de Rússia. Al cotxe, al carrer o a casa seva, el Jero i la Jose comentaven còmicament situacions quotidianes del matrimoni i el futbol. Els dos argentins es van convertir en un fenomen de les xarxes i ara desembarquen a Barcelona amb ‘Una pareja real’, una obra de teatre còmica que arriba a l’Apolo des d’avui fins dilluns. — El primer cop que són a Barcelona. ¿Què és en el primer que van pensar a l’assabentar-se que venien? — Jose de Cabo: ¡En el pernil cru!
— Jero Freixas: Aquí en diuen ibèric. [Riu] En el meu cas va tenir més a veure més amb els meus avantpassats. A casa es va parlar sempre bastant de la família Freixas. Llavors, arribar aquí, a la terra on va arrencar tot, és fort per mi. I ja ni parlar de Messi. O sigui, és una terra doblement emocional per mi. D’una banda perquè és la terra dels meus ancestres i d’altra banda perquè és la segona casa de Leo. La primera és l’Argentina, òbviament.
— ¿Què és el que més ganes tenien de veure en les estones lliures que els deixa l’obra?
— J. C.: Jo necessito anar a la Sagrada Família i conèixer totes aquestes obres meravelloses de les quals tant m’ha parlat la gent que ha vingut aquí. I bé, aquí estem, mirant de negociar. [Riu]
— J.F.: Jo volia conèixer el Camp Nou. Avui, tot just arribar, l’hem anat a veure. Demà farem una visita guiada i podrem conèixer el museu. Per mi és un lloc històric, és on el millor jugador del món va desplegar tota la seva màgia, ¿no? Els seus millors temps han sigut aquí, i a Qatar.
— Van ser a l’últim Mundial i ho van viure de prop. ¿Les emocions estaven tan a flor de pell com es podia veure en els seus vídeos?
— J.C.: Qatar va ser una experiència única en la vida, no només perquè vam viure un Mundial, però això pot no ser únic en la vida, ¿oi? Però va viure el Mundial en què l’Argentina va sortir campió. Jo només hi vaig ser la primera part però ho vaig viure igual. A més vam viure un Mundial que va ser molt particular, en el sentit que era molt diferent del que la majoria dels que hi vam ser estàvem acostumats.
— Feia la sensació que havia viatjat gairebé mig Argentina a Qatar pel Mundial.
— J.C.: La germanor amb tots els argentins que vam poder-hi anar i ser-hi va ser... A l’Argentina la situació social és complexa. La veritat que els polítics han destruït una mica moltes coses. I ser tots allà sense importar el partit polític, el color, la ideologia, tots junts per la mateixa samarreta, pels mateixos colors, animant les mateixes 11 persones, tots volent el mateix, va ser màgic.
— J.F.: Sí, per mi és això. Primer ser en un lloc tan difícil d’anar, representant tanta gent que no ho va poder fer per qüestions econòmiques. Era un Mundial molt car per anar-hi, el més car fins ara. I tenir la possibilitat de ser-hi, tocats per una vareta màgica, era emocionant.
— J.C.: Estàvem representant milions de persones que no podien viatjar tan lluny.
— J.F.: Havíem de fer-ho de la millor manera. Cantant tant com podíem i així ho vam fer. Podia ser l’últim Mundial de Leo i hi havia molts nervis. Jo estava reemocionat, però repressionat. Va ser el nostre primer Mundial i hi ha molts haters a les xarxes, molts ens deien: «Portareu mala sort a l’Argentina, són uns mufas». I més quan l’Argentina va perdre el primer partit. Era culpa nostra directament. Després l’Argentina va acabar campiona i va ser gràcies a nosaltres, ¡veus com són!
— Va ser un bàlsam per a la societat argentina, que fa molts anys que passa moments molt complicats.
— J.F.: Moltíssim. L’alegria que necessitava i que es mereixia el poble, sens dubte. L’Argentina és un poble que es mereixia no estar tan castigat, que es mereixia una alegria així. I no ens la podien donar els polítics, perquè en general són una porqueria. A l’Argentina, particularment, els polítics estan deixant un país amb la meitat de la població en situació de pobresa, amb una inflació de més del 100%, una moneda destruïda, el poble dividit, sense oportunitats, amb les famílies separant-se perquè la gent se’n va. Llavors va haver d’aparèixer un equip de jugadors de futbol per donar-nos una alegria que no oblidarem mai i una dignificació. Ens van donar dignitat. ¡Som campions del món, papa!
— ¿I Messi i el Barça? ¿Pensen que ha de tornar?
— J.F.: Per mi sí. Per mi seria justícia, és el que hauria de passar. Aquesta separació li va trencar el cor a tothom perquè Messi i Barcelona eren només un. Tots dos s’ho van donar tot. Llavors no es pot acabar la relació com es va acabar, no és just. Seria una bonica imatge per al món, que la història s’acabi com s’ha d’acabar. Amb la tornada al Barcelona, sens dubte. ■
«Messi i BCN eren només un. Tots dos s’ho van donar tot i no es pot acabar com es va acabar»